Poesia catalana: història i corrents clau (s. XIII–XX)

Poesia trobadoresca (s. XIII–XIV)

La cultura llatina és hereva de la literatura grega: els romans admiraven el món hel·lènic i es declararen hereus del seu llegat, considerant-lo un model.

La poesia escrita durant els primers segles de l'Edat Mitjana continua essent en llatí; els temes eren principalment religiosos.

Poesia en occità: tema principal: l'amor cortès o fin'amors, poesia de contingut amorós que es desenvolupa a la cort. L'amor cortès comporta el trasllat de la rígida estructura feudal (senyor–fidelitat–vassall) a la literatura (dama–fidelitat–amador).

Gèneres trobadorescos

• Cançó: de temàtica amorosa. Les estrofes s'anomenen cobles. Són de 8 versos, i a la fi del text trobem una estrofa de 4 versos o tornada, on hi ha el senyal (nom de la dama). La rima és consonant i la mètrica és regular (decasíl·labs, octosíl·labs o heptasíl·labs).
• Sirventès: composició utilitzada per expressar sentiments de rebuig, odi i rancúnia envers l'enemic del trobador. Normalment tracta temes polítics i guerrers.

Poesia: Ausiàs March (s. XV)

S'allunya definitivament dels models de la lírica trobadoresca i ja és escrita en català.

A Ausiàs March la poesia es concep com un instrument de confessió i no com un simple exercici d'habilitat poètica.

Utilitza versos decasíl·labs cesurats a la 4a síl·laba, agrupats en estrofes de vuit versos (cobles), amb una tornada final de quatre versos que conté el senyal.

Temes

• Reflexió sobre l'amor, vist com una profunda contradicció entre els sentits, que l'inclinen cap a l'amor carnal (el foll amor), i l'intel·lecte, que cerca la contemplació de l'ésser estimat (l'amor honest).
• Retrat de dames més reals i humanes.

Cants d'amor

S'agrupen segons el senyal de la dama:

Plena de seny

March busca una manera més madura d'estimar la dama; intenta trobar l'equilibri entre l'amor honest i l'amor més terrenal. La dama, però, adopta un paper distant i passiu.

Lliri entre cards

El tema recurrent és l'obsessió per la mort davant l'actitud de la dama, que rebutja el poeta. Davant aquest rebuig, el poeta pren una actitud fins i tot violenta en alguns poemes i fa culpable la dama de la seva futura mort com a màrtir d'amor.

Cants morals

Són una reflexió de les profundes contradiccions que angoixen el poeta: la dificultat d'abastar el bé veritable, la inclinació natural vers el plaer, el mal aprofitament de la pròpia vida i el problema de la salvació eterna.

Poesia del Renaixement (s. XV–XVII)

• Cal restituir, interpretar i anotar els textos clàssics; assimilar les seves idees i valors, i imitar i emular els seus models literaris i artístics.
• Els clàssics esdevenen models de modernitat i permeten crear la il·lusió d'un trencament amb la tradició medieval.
• La recuperació dels models clàssics a l'Itàlia renaixentista suposa l'adopció de nous models mètrics i una nova formulació del discurs amorós.
• S'adopten estructures que delaten una gran preocupació per la bellesa formal (el sonet, l'octava, etc., d'inspiració italiana, o l'oda, l'elegia i l'ègloga, d'imitació clàssica).
• Ús dels tòpics literaris clàssics: beatus ille, carpe diem, tempus fugit, etc.

Temes

• L'amor platònic: s'idealitza la dona fins a considerar-la reflex de la bellesa divina (donna angelicata).
• La natura: concebuda com a símbol de perfecció divina; un recés de pau, assossec i harmonia on es desenvolupa l'acció amorosa.
• La mitologia: s'utilitzen mites i llegendes grecollatines com a font d'inspiració per donar bellesa a l'obra.

Poesia del Barroc (s. XVII)

(S'utilitzaven castellanismes perquè el castellà era considerat la llengua de moda; època d'aparences.)

• Moviment marcat per una crisi religiosa, política, econòmica i cultural.
• L'home perd l'optimisme i la confiança en la raó característics del Renaixement.

Temes

• Augment de l'interès per temes morals, filosòfics i religiosos: la vanitat de les coses, l'engany de les aparences, el pas del temps, la inconsistència de la vida i la presència de la mort.
• La naturalesa idíl·lica del Renaixement es transforma en una naturalesa sensual, plena de colors i sons, destinada a embolicar el lector en múltiples sensacions.

Estil

• Es valora l'artificiositat: a més dificultat, més bellesa; l'estil és retòric, s'usen frases llargues i un lèxic culte.
• L'objectiu principal de l'art i la literatura barroques és impressionar i impactar l'espectador o lector.
• Per expressar contraposicions (vida/mort, realitat/il·lusió) s'utilitzen l'antítesi i la paradoxa.
• Per expressar exageració s'usa la hipèrbole i per dinàmica i vitalisme, l'hipèrbaton.

Poesia popular (s. XVI–XVIII)

Representa els interessos, les vivències i els gustos d'un col·lectiu concret. Està relacionada amb les creences, els costums i les activitats de treball i de lleure pròpies de la gent del poble.

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII perviu una producció literària catalana de caire popular. Les classes populars, que en molts casos desconeixien el castellà, gaudien d'aquest tipus de poesia.

És de caràcter tradicional: continua uns models heretats de la tradició. Les composicions són de transmissió oral; a més d'anar acompanyades d'una melodia, incloïen recursos i mecanismes per facilitar la memorització.

Gèneres

• Els goigs: composicions religioses que lloaven Déu, la Mare de Déu o algun sant; solen ser duts a la impremta.
• Les nadales: cançons religioses de procedència medieval sobre el naixement de Jesucrist.
• Els romanços: poemes narratius sobre temes diversos, per exemple l'amor o el bandolerisme.

Poesia de la Renaixença (s. XVIII)

L'art s'entén com una relació íntima entre la natura i l'home: la natura porta a l'home espiritualitat, riquesa i reflexió.

Predomini de la fantasia i la imaginació per sobre de la raó i la lògica; predomina l'idealisme i la fe en utopies. Rebuig de les normes literàries clàssiques.

Moviment polític, cultural i literari català que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalanes com a fet diferencial col·lectiu que cal potenciar. Es va produir i evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme. Recuperació de l'ús del català com a llengua de cultura.

Poesia de caràcter intimista: els poetes parlen sobretot del que és íntim; sentiments i oposició desigualtat–realitat.

Temes

• L'amor apassionat, sovint impossible, que gairebé sempre condueix a un destí tràgic.
• La mort com a via d'escapatòria al rebuig de la realitat i com a alliberament de l'ànima (sentiment d'insatisfacció).
• Preocupació per la societat i la política: es manifesta el desig de llibertat davant les normes imposades per la societat.
• Presència d'ambients abruptes: la nit, les ruïnes, la natura desbordant; ambients misteriosos i exòtics (desig d'evasió de la realitat).
• Exaltació de la natura com a correlat dels sentiments de l'individu.
• Valoració de la cultura popular i de la història nacional com a manifestació de l'ànima del poble.

Estil

En general és exaltat, passional i desbordat; s'usen moltes exclamacions i interrogacions retòriques.

Poesia modernista (s. XIX–XX)

• Desacord amb l'entorn i amb els valors materialistes de la societat; intent de crear espais d'evasió.
• L'art és considerat una activitat superior, i l'artista, un ésser superior.
• Esperit individualista i gran desig de sinceritat.
• Oposició a les actituds de la burgesia.
• Els artistes consideren que els avantatges científics i tècnics de la societat industrial allunyen l'home de la naturalitat, l'espiritualitat i la sensibilitat; l'artista se sent marginat.
• Defensa d'una llengua més col·loquial i autèntica («la paraula viva»).
• El vitalisme defensava l'afirmació de la vida com a valor suprem i la regeneració de la societat.

Poesia noucentista (primer terç s. XX)

Intel·lectuals i burgesos (forces culturals i polítiques) s'ajunten per impulsar un projecte polític comú per a Catalunya.

Segons Eugeni d'Ors

• Imperialisme: recollia l'aspiració de la burgesia d'enderrocar l'estat oligàrquic i reemplaçar-lo per un estat burgès modern.
• Arbitrarisme: es contraposava directament a l'espontaneïtat.
• Classicisme: conseqüència del rebuig del romanticisme.
• Mediterranisme: reivindicació del llegat de les cultures mediterrànies clàssiques.
• Civilitat: crítica a la influència que encara exercia el món rural.
• Perfecció: reivindicació de l'ideal de l'obra ben feta.

Característiques de la poesia noucentista

• Valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica.
• Antisentimentalisme: distanciament per part del poeta respecte de l'objecte poetitzat.

Poesia avantguardista (primer terç s. XX)

Conjunt de corrents estètics que palesen la crisi de les arts. Es vol trencar amb el passat; es defensa el progrés tècnic i el canvi de valors morals.

Principals moviments d'avantguarda

Cubisme (1907)

Cal pintar no la realitat de visió sinó la realitat de concepció. La imatge es presenta esquematitzada a través de formes geomètriques; l'espectador ha de reconstruir mentalment l'objecte.

Futurisme (1909)

• Es reivindica el concepte d'atzar per damunt de l'intel·lecte.
• Ús de les paraules en llibertat, sovint sense signes de puntuació.
• Rebuig del sentimentalisme, de l'art tradicional i de l'academicisme.

Surrealisme (1924)

• La literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, és un mitjà per fugir del racionalisme.
• Reivindicació de la importància de l'inconscient i dels somnis.

Característiques

• Rebuig de qualsevol norma retòrica tradicional.
• Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina: ús de cossos i tipus de lletra diferents.
• Conreu del collage, la poesia visual i el cal·ligrama.

Poesia simbolista

La poesia ha d'establir relacions entre el món dels sentits i l'esperit a través de la intuïció; aquesta intuïció es materialitza per mitjà dels símbols que les paraules evoquen.

Temes

• La sensualitat: els simbolistes valoren les sensacions dels sentits.
• El culte a la bellesa.
• Gust per temes exòtics.

Estil

• Ús de la sinestèsia.
• Ús dels versos lliures i dels poemes en prosa.

Poesia realista (s. XX)

• Trencament amb la tradició simbolista o avantguardista; inicia una literatura compromesa políticament i socialment.
• La literatura i la poesia es conceben com a instruments de compromís polític i de lluita contra la dictadura.
• L'experiència poètica no pot ser aïllada del món real; és una expressió alhora personal i col·lectiva.
• El llenguatge adquireix un to directe i fins i tot col·loquial.