Poesia Catalana: De la Guerra Civil al Realisme Social (Anys 30-60)

L'arrencada d'una important etapa cultural (anys 60)

Als anys 60 va aparèixer una nova fornada d’intel·lectuals que van propiciar unes iniciatives culturals innovadores, pròximes al nouveau roman. Cal destacar:

• La fundació d’Òmnium Cultural.
• Editorials com Edicions 62 i la Gran Enciclopèdia Catalana.
• Revistes culturals com Serra d’Or.

La lírica catalana durant la Guerra Civil (dècada de 1930)

L’estètica del Noucentisme es va mantenir fins als anys 30, coneguda com a Neonoucentisme. També hi va haver una presència del Surrealisme. Carles Riba representa un món a part en aquest període. Autors destacats:

• Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Nou poemes, Quadern de sonets, Imitació del foc.
• Màrius Torres: Temes d’amor i mort.
• Clementina Arderiu: L’alta llibertat, Cant i paraules.
• Josep Sebastià Pons: Cantilena.
• Carles Riba: Va ser traductor, crític literari i professor. Va treballar per a la Fundació Bernat Metge i va realitzar nombrosos viatges culturals. Es va exiliar i va tornar a Barcelona per dur una vida discreta.

L'obra de Carles Riba: Característiques i títols

La seva obra és d'estil noucentista, amb grans coneixements del món clàssic. Venera la paraula viva de Maragall, buscant l'essencialitat i la puresa, i volia fugir dels lligams amb els autors catalans anteriors. Es caracteritza per la dificultat de lectura, on cada poema ofereix una experiència global, amb un ordre sintàctic elaborat i mètriques complexes. És autor de poesia lírica amb una obra no gaire extensa:

• Primer llibre d’Estances i Segon llibre d’Estances.
• Elegies de Bierville: Dotze elegies carregades de mitologia grega que mostren la seva fe cristiana. Aborden la salvació per Catalunya i la salvació personal, amb una mètrica complexa i poc habitual.
• Salvatge cor.

Estances: Composicions poètiques de llargada variada. Elegia: Reflexions personals.

La poesia catalana posterior a la Guerra Civil

L'activitat poètica fins al 1959: Resposta a la derrota

La reacció de la producció poètica després de la derrota de la Catalunya republicana va ser lenta i es va concretar en diverses iniciatives:

• Lectures, revistes i edicions clandestines o minoritàries.
• Edicions i reedicions gràcies a l’esforç dels intel·lectuals a l’exili.
• Trobades de joves universitaris que van donar lloc a diverses antologies poètiques.
• La irrupció de l’Editorial Selecta, amb la col·lecció i el premi Óssa Menor.

El realisme social en la poesia catalana

Aquest moviment va ser impulsat per universitaris vinculats a partits polítics clandestins. Un dels debats poètics principals fou al voltant del dilema entre poesia culta i poesia popular, que va derivar en la discussió entre poesia simbolista i realista. La poesia realista considera que l’home és un ésser social que demana una intervenció de l’art en el canvi de la societat i reclama un llenguatge narratiu i denotatiu. També hi va ser present el moviment musical de la Nova Cançó.