Poesia Catalana: Del Romanticisme al Modernisme

Segle XIX: Del Romanticisme al Modernisme

Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins

Resum: L’autor descriu el paisatge del País Valencià. Abans hi havia un barranc i ara és un pla dedicat al conreu de tarongers. L’autor ens descriu el mas on va passar moltes temporades. El poema és, bàsicament, una exaltació de la vida natural (mas, arbres, ocells, plantes...).

Forma: Quatre cobles de vuit versos octosíl·labs amb rima creuada.

Jacint Verdaguer: Vora la mar

Resum: És un poema que conté, resumidament, tot el món poètic de Verdaguer: el del triomf i la plenitud, i el de la crisi del final de la seva vida. Hi ha una actitud romàntica de confrontar-se amb la pròpia obra i demanar-se qui és ell, què és la poesia i quin és el sentit de tot plegat.

Forma: Tres blocs de 3, 4 i 3 estrofes. Els versos decasíl·labs es combinen amb els hexasíl·labs formant estrofes de quatre versos amb l’esquema de rima: 10A / 6b / 10A / 6b.

Miquel Costa i Llobera: Lo pi de Formentor

Resum: Declara el seu amor i admiració per un arbre tan singular. Canta les virtuts que li atribueix en relació amb tot allò que és terrenal; apunta que tanta perfecció i fortalesa no poden ser humanes, sinó que provenen de la Divinitat. L’equipara amb el geni creador que tot ho domina. Al llarg del poema hi ha una mena de compenetració progressiva que converteix la figura i la presència de l’arbre en símbol i ideal cap a la perfecció.

Forma: Vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un cinquè hexasíl·lab. Amb una rima que segueix l’esquema: 12A / 12B / 12A / 12A / 6b.

Joan Maragall: Oda a Espanya

Resum: El poema és fruit del posicionament de Joan Maragall davant la crisi colonial que portà l’Estat espanyol a la guerra amb els Estats Units el 1898. Conté dos temes: la solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra i els sentiments diferenciadors que el poeta vehicula amb referències a la llengua.

Forma: Vuit estrofes de sis versos de metre divers: quatre decasíl·labs i dos tetrasíl·labs sense una rima regular; només alguns versos, de manera lliure, coincideixen amb la mateixa rima.

Joan Alcover: La balanguera

Resum: Partint d’un fragment de cançó popular, Alcover desenvolupa un cant al pas del temps i a la fugacitat de la vida. El nom de Balanguera correspon a una mena de fada vella que pot teixir i desteixir els atzars de la vida. És un cant a la vida i l’esperança sense perdre de vista les històries passades, posant les esperances en el futur i tenint present que el temps passa inexorablement. El jovent és el futur i, per això, la unió entre pàtria i gent farà possible la continuïtat de la llengua, les tradicions i, en definitiva, del país.

Forma: Cinc estrofes de sis versos octosíl·labs, amb una rima 8A / 8B / 8A / 8B / 8C / 8C.