Poesia Catalana Contemporània: Tendències i Autors Clau

En les darreres dècades del segle XX, els poetes van retornar a una poesia formalment elaborada, deixant en segon pla el compromís social. Destaquen dues tendències poètiques principals:

• Poemes que busquen la musicalitat del vers i s'interessen pels aspectes formals de la poesia.
• Poemes que participen del corrent estètic i ètic, conegut com a poesia de l'experiència, inaugurat per Gabriel Ferrater.

Anys 70: Simbolisme i Experimentalisme

Durant la dècada dels 70, la recuperació de l'obra de J. V. Foix i la publicació d'Els Miralls (1970) de Pere Gimferrer i Poesia rasa (1970) de Joan Brossa, van inclinar la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme. S'obria camí una nova generació de poetes caracteritzats per l'antidogmatisme i la concepció del poema com un discurs autònom.

A més d'aquestes obres, destaca Carn fresca d'Amadeu Fabregat, i autors com Narcís Comadira, Maria Mercè Marçal, Vicent Salvador i Miquel Àngel Riera.

Anys 80: Poesia Subjectiva i Quotidià

Durant els anys 80, l'evolució va anar cap a una poesia més narrativa, de caire subjectiu i quotidià. Els poetes van elaborar una visió de la realitat des del "jo", a través de vivències personals i la pròpia intimitat.

Hi destaquen Vicent Andrés Estellés (Ciutat a cau d’orella), Pere Quart (Refugi de versos), i altres com Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Josep Carner i Salvador Espriu.

A partir dels 90: Noves Expressions i Escepticisme

A partir dels 90, trobem una poesia experimental que cerca noves possibilitats expressives. Els autors continuen creant des del "jo" íntim i l'escepticisme. A més, sorgeixen nous poetes que són una suma d'individualitats eclèctiques a la recerca de nous canals d'expressió i, sobretot, de comunicació.

A més dels poetes ja esmentats, cal afegir noms com Manuel Garcia Grau, Anna Montero, Josep Porcar, Antoni Martí o David Castillo.

Miquel Martí i Pol: El Poeta del Poble

Miquel Martí i Pol és un dels poetes que més ha connectat amb el públic. La seua obra ha aconseguit un gran ressò fonamentalment per la seua gran qualitat, que conjuga la temàtica realista amb una gran qualitat formal. Fets que determinen molt la seua poesia són el lligam amb el seu poble i la fàbrica tèxtil on va treballar des de molt jove.

D'altra banda, la seua presència en mitjans de comunicació, a més de les versions de poemes seus fetes per Lluís Llach, van contribuir a fer-ne un personatge mediàtic i conegut.

Períodes Poètics de Martí i Pol

Martí i Pol, enamorat de la vida, es pot classificar en dos períodes:

Primer Període: Realisme i Compromís Social

Correspon als primers llibres (La fàbrica, 1958-1971, o El poble, 1966) i està marcat per una estètica realista amb clara preocupació social. Escriu sobre el món quotidià dels obrers, de les dones que treballen a casa, dels jubilats... que apareixen com a herois i són tractats amb gran tendresa. Tot això amb un llenguatge directe, col·loquial i narratiu.

Segon Període: Intimisme i Reflexió Personal

El segon període és format per una poesia més intimista, en què l'autor reflexiona sobre la seua situació personal, condicionada per la finestra, símbol que comunica el món interior amb l'exterior. Llibres més significatius d'aquest període són: Estimada Marta (1978), Suite de Parlavà (1991), Vint-i-set poemes en tres temps (1972), o Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975).

Estil i Reconeixement

L'estil poètic de Martí i Pol es caracteritza per la transparència entenedora i la temàtica: la vida, el món actual, la societat, la malaltia, el pas del temps... Està considerat com el "poeta del poble" per la seua temàtica, llenguatge i biografia.