Poesia Catalana Contemporània: Autors, Estils i Varietats Lingüístiques

Poesia Contemporània Catalana

La poesia contemporània es va basar en el realisme, fins al formalisme.

Realisme

Es caracteritza per:

• L’interès per la realitat quotidiana. Els temes de les persones corrents.
• La utilització d’un llenguatge senzill i entenedor.
• La llibertat mètrica i l’omissió de la rima; l’autor vol expressar uns sentiments.
• La poesia de caràcter narratiu. Molts poemes realistes expliquen fets de la vida.

Formalisme

Preocupació pels principis formals (sintàctics, morfològics, lèxics, rítmics, mètrics).

Autors destacats

Joan Brossa

Va ser un dels escriptors catalans més importants de l’avantguarda, amb afany investigador, volia cercar un art total. Va deixar una obra molt extensa i variada: va explotar totes les formes i tots els codis, des dels literaris fins als visuals i objectuals. Volia trencar amb els convencionalismes i volia que el lector opinés.

Gabriel Ferrater

Va ser poeta, crític literari, traductor i professor de lingüística a la UAB. La seva obra consta de tres llibres, recollits en ”Les dones i els dies”. És una poesia que mostra la realitat personal de les relacions amb les dones i el pas del temps.

Vicent Andrés Estellés

Obra poètica molt extensa. Va ser el poeta valencià més important de la segona meitat del S.XX. Destacà en el realisme. Llenguatge: líric i emotiu. Els seus poemes parlaven de la mort i el sexe.

Miquel Martí i Pol

Va ser escriptor i traductor. Fill d’una família obrera, als 14 anys va entrar a treballar a la fàbrica tèxtil del seu poble (Roda de Ter). Els seus poemes presenten una problemàtica existencial i, més endavant, va evolucionar cap a realistes de denúncia social. Més endavant va patir una malaltia que va fer que canviés la seva manera d’escriure poemes. Va morir d’això.

Narcís Comadira

La seva poesia era narrativa amb molta importància als aspectes de la vida. Va evolucionar cap a la poesia reflexiva amb la característica de la ironia. Podríem dir que la seva poesia és un viatge cap a dins seu. Poesia: Interioritzada, món dels sentits, esperança i desencís, realitat i desig.

Maria Mercè Marçal

Després d’estudiar Filologia, va treballar com a professora de llengua i literatura. Era una autora de poesia i novel·la. “Cau de llunes” i “Bruixa de dol”. Va guanyar el premi Carlemany. Parlava de temes exclusivament femenins, poèticament de l’experiència de la maternitat, l’amor o la solitud des d’un vessant feminista.

Varietats Lingüístiques

Són les diferents maneres d’utilitzar una llengua.

Tipus

• Varietats històriques: Estan relacionades amb el temps, i les llengües evolucionen a mesura que passa el temps.
• Varietats geogràfiques o dialectals: Depenen de l’origen geogràfic dels parlants.
• Varietats socials: S’originen en funció dels grups d’edat o de gènere i del nivell social. El català juvenil, el català popular, el català juridicoadministratiu...
• Varietats funcionals: Anomenades també registres, depenen del context en què s’utilitza la llengua, el tema i el canal que utilitzem...

Varietats Geogràfiques

Anomenades també dialectes, d’una llengua són les maneres com es parla en zones diverses del territori. El català representa dos grans àmbits dialectals: català occidental i el català oriental.

Sobretot, aquesta divisió dels dos blocs es basa en la manera de pronunciar determinades vocals.

Dialectes del català

• Rossellonès o septentrional: Es parla a Catalunya del Nord i està molt influenciat pel francès.
• Central: Dialecte amb més parlants (salat, xipella, barceloní, tarragoní).
• Balear: parlat a les Balears (mallorquí, menorquí, eivissenc).
• Alguerès: parlat a la ciutat de l’Alguer, influenciat per l’italià.
• Nord-occidental: estès per a tota la zona occidental de Catalunya i la franja de ponent (pallares, ribagorçà, lleidatà, tortosí).
• Valencià: 3 subdialectes: septentrional, central, meridional.

Varietats Històriques

Estan relacionades amb el temps; les llengües evolucionen i es modifiquen amb el pas dels anys. És la llengua que es parla en cada època històrica.

Varietats Socials

Estan en funció de l’edat, el gènere i el nivell social o cultural i la professió. Una persona de ciutat no parla com una persona d’una zona rural.

Es manifesta sobretot en l’ús de paraules i expressions diferents.

Argot: quan un grup concret té el propi llenguatge, això fa que molts parlants no entenguin res.

Varietats Funcionals

Registres formals:

• Cientificotècnic
• Literari
• Estàndard

Registres informals:

• Col·loquial
• Vulgar