Poesia Catalana: Canvis i Tendències dels Anys 70 i 80

A partir dels anys setanta es va iniciar un canvi generacional que no només va desplaçar els escriptors anteriors dels anys seixanta, sinó que va aportar dos posicionaments de partida per a la nova poesia: o bé l'evolució a partir de la poesia de l'experiència o bé la transgressió a partir d'un cert retoricisme resultant de la recerca de la innovació i el desig d'experimentació.

S'assumia l'interès per la indagació del propi jo, la poesia entesa com a aventura personal que enriqueix i afirma la individualitat i la llibertat de qui la practica, i també la reflexió sobre la pròpia escriptura i el fet literari.

La poesia catalana actual aglutina un període extens de creació literària de més de trenta anys, en el qual han coincidit i conviuen distintes propostes.

Entre els poetes que inicien el canvi de rumb podem esmentar Narcís Comadira, Francesc Parcerissas, Pere Gimferrer, Maria Mercè Marçal i Miquel Martí Pol.

Durant els anys vuitanta la poesia continua, si fa no fa, els mateixos paràmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del "jo", a través de la suma de vivències personals, i conceberen la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals.