Poesia Catalana: Anàlisi de Foix, Espriu i Pere Quart

J.V. Foix: Misticisme i Modernitat

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella

Setanta sonets de factura clàssica perfecta. Foix medievalitza i enriqueix els temes arcaics, en desús. Reflexiona sobre la soledat de l'home modern en un món dominat per la tecnologia, que es manifesta en una crisi col·lectiva que s'encamina cap a formes de vida encara desconegudes, un canvi de mentalitat i de cultura generalitzats.

Mètrica i Estructura

• Versos decasíl·labs catalans (4+6), amb el peu d'Ausiàs March.
• Quartets de rimes encadenades i creuades en els tercets.

És quan dormo que hi veig clar

El poema adopta formes mètriques diferents, la qual cosa produeix un efecte plàstic per la seva capacitat d'evocació de colors i formes. Per la seva locució, sembla una dansa ritual o un conjur de bruixes per assolir un desig amagat del jo poètic.

Té un clar símbol polític que fa referència a un beuratge màgic propi de la bruixeria, com al somni d'esperança de llibertat que no morirà mai a Catalunya.

Salvador Espriu: L'Exili Interior i el Misteri

Assaig de càntic en el temple i Cançó del matí encalmat

Contradicció interna del subjecte líric davant la situació del seu país sotmès a l'esclavitud que suposa tota dictadura: l'exili interior.

Temes de la Poesia Espriuana

• El culte als morts, que enllaça directament amb el misteri de la mort i l'origen de la vida, per projectar-se cap al misteri de la divinitat.
• Si el poeta salva la seva obra, amb ell es salva també la llengua. Aquesta representa el concepte de país o nació, i diu que se salva la memòria dels seus morts, que ell ha situat a l'obra.

Fa referència a tota la gent que l'envolta.

Pere Quart (Joan Oliver): Inconformisme i Crítica Social

Corrandes d'exili i Vacances pagades

Poeta escèptic i pessimista, inconformista i radical defensor de la justícia i la llibertat. Adopta una posició crítica enfront del conservadorisme i el feixisme.

Atracció per la realitat més immediata i per intervenir-hi directament, d'aquí el seu rebuig a la poesia postsimbolista. La seva crítica s'apropa a l'avantguarda, i va formar el grup de Sabadell, que ostentava una actitud antiburgesa. Està inclòs dins el «Saló de Tardor».

Què és una Corranda?

La corranda és una cançó popular curta, molt sovint improvisada i generalment composta per quatre versos heptasíl·labs amb rima creuada.

Glossari de Termes

Ignòt:

Desconegut.

Gorg:

Clot profund.

Pregón:

Profund.

Deleges foll:

Anheles.

Sol, sóc etern:

Sense la presència de cap altre humà.

Tuc:

Pic, cim.

Vagui:

Errar l'aventura.

Pany:

Tros o porció.

Gepíc:

Geperut.

Bassal:

Extensió d'aigua.

Era:

Espai de terra.

Masovera:

Dona que explota un mas.

Garric:

Arbust.

Metxina:

Verí.

Só:

Sóc.

Jaç:

Qualsevol cosa on s'hi pot seure.

Clement:

Que vol perdonar.

Madormiré:

Moriré.

Recança:

Greu que sap fer alguna cosa.

Quartera:

Mesura agrària.

Tenderol:

Tendall petit.

Consentits:

Adolorits.

Poagre:

Gota.

Dreturer:

Que va recte.

Rebegut:

Ressecat.

Sanat:

Castrat.