Poesia Catalana 1918-1939: Avantguardes i Postsimbolisme

La Poesia Catalana: 1918-1939

1. El Simbolisme i les Avantguardes

Les avantguardes tenien dos corrents principals: els avantguardistes, que volien substituir radicalment les formes d'art existents, i els postsimbolistes.

1.1. Les Avantguardes Internacionals

Principals manifestacions de l'avantguarda:

• Cubisme: Els seus orígens són pictòrics. Guillaume Apollinaire difondrà l'ús del cal·ligrama.
• Futurisme: Filipo Tommaso Marinetti defensava el progrés industrial i la velocitat.
• Dadaisme: Tristan Tzara defensarà les ruptures de tota mena i en tots els camps artístics i literaris.
• Surrealisme: André Breton defensava l'aplicació artística de l'escriptura automàtica i la transcripció dels somnis.

1.2. El Postsimbolisme

El corrent postsimbolista va intentar modernitzar tots els camps de l'art i la cultura, però no ho va fer per mitjà de la ruptura. Els postsimbolistes entenien la poesia com una *creació pura*, independent de la realitat quotidiana. Un representant destacat és Paul Valéry.

2. L'Avantguarda Catalana

L'avantguarda a Catalunya presenta dues etapes diferenciades:

• Primera etapa: Hi predomina el futurisme, representat per Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria Junoy, que va escriure el primer cal·ligrama en llengua catalana, *Oda a Guynemer*.
• Segona etapa: Predomina el surrealisme, considerat un autèntic moviment d'agitació cultural.

3. Joan Salvat-Papasseit

Esdevé un divulgador del cubisme i també va escriure cal·ligrames. Va escriure el primer manifest futurista català. En obres com *L'irradiador del port i les gavines* persisteix la influència futurista.

Les obres de Joan Salvat-Papasseit es classifiquen per temàtica:

• Temàtica nacionalista: (*Les conspiracions*)
• Poesia popular: (*La gesta dels estels*)
• Temàtica amorosa: (*Poema de la rosa als llavis*)

4. Josep Vicenç Foix (J.V. Foix)

Va ser l'introductor del dadaisme i del surrealisme a Catalunya. Intenta reproduir el lliure fluir del somni. Foix va abandonar els models d'avantguarda i va tendir a fer una poesia de tall més clàssic. Destaquen dos llibres:

• Sol, i de dol: Fusiona la llengua medieval amb la llengua moderna.
• Les irreals omegues: És l'estil més barroc i dens de la poesia de Foix.

5. Carles Riba

Es va decantar cap a la traducció d'autors moderns i d'autors antics grecs. D'aquesta manera, manifesta una vocació humanista com a traductor i estudiós dels clàssics grecs i llatins. Entre les seves traduccions destaquen *Electra* de Sòfocles i l'*Odissea* d'Homer.

La seva obra poètica més valorada i coneguda és *Elegies de Bierville*.

6. Josep Maria de Sagarra

Aquest poeta va escriure poesia, poemes narratius i teatre. Josep Maria de Sagarra es decanta especialment pel teatre. *El comte Arnau* és el seu poema narratiu més destacat.