Poesia i Avantguardes: Foix, Riba, Salvat-Papasseit i Sagarra

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Conegut sobretot com a poeta, Joan Salvat-Papasseit és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra està marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919), passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Va morir de tuberculosi el 1924.

Josep Vicenç Foix (1893-1987)

Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, J.V. Foix es defineix com "un investigador de la poesia". Comença a publicar abans de la Guerra Civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels cinquanta. Incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme. Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor del nou art d'avantguarda, tant literari com plàstic. La Guerra Civil espanyola i el franquisme estronquen el seu treball periodístic. D'entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Carles Riba (1893-1959)

Carles Riba fou poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. La seva producció lírica compta, entre d'altres, amb el Primer llibre d'Estances (1919), el Segon llibre d'Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953). Exerceix de catedràtic de grec i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes, de l'època de la República.

Moviments d'Avantguarda

Cubisme (1907-1917)

Fou el moviment d'avantguarda que plantejà d'una manera més radical i sistemàtica la possibilitat de formular un llenguatge pictòric nou, i influí profundament en la majoria dels pintors, escultors i arquitectes amb inquietuds de renovació.

Futurisme (1909-1920)

El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístics. Fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat.

Dadaisme (1915-1920)

Els dadaistes defensaven l'espontaneïtat, l'atzar, l'absurd i negaven la moral burgesa i el bon gust.

Surrealisme (1917-1940)

El surrealisme reivindica l'escriptura automàtica i la inclusió del món del somni per fer obres d'art realment originals. L'autèntica literatura ha de sortir del jo més profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanàlisi). Per això, els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd.

Josep M. de Sagarra (1894-1961)

Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta. La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

Connectors

Són els elements que organitzen la xarxa de relacions entre les oracions, i també mostren l'encadenament dels paràgrafs i la progressió del text.