Poesia d'Avantguarda: Salvat-Papasseit i J.V. Foix

Autors Avantguardistes Catalans

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924) fou un poeta d'avantguarda català. De formació autodidacta i família humil, és un dels representants més significatius de l'avantguardisme a Catalunya. Orfe de pare, als 12 anys es va fer càrrec de la mare i del germà petit. Va viure a l'Asil Naval Espanyol. Cap al 1914, va ingressar a la Joventut Socialista (que el va apropar a figures com Nietzsche, Ibsen i Maragall), on va començar a escriure en publicacions revolucionàries. Es va inspirar en l'anarquisme i va iniciar una defensa de la classe obrera. Va utilitzar el pseudònim de Gorkiano.

Obres destacades:

• La gesta dels estels (1922): mostra de poemes on inicia un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l'elegia i l'enyor.
• El poema de la rosa als llavis (1923): poema unitari de tema amorós.
• Óssa Menor (1925): fi dels poemes d'avantguarda, amb dibuixos de Josep Obiols. Publicat pòstumament, el poeta abandona el fet quotidià per endinsar-se en l'angoixa i la proximitat de la mort.

Va morir de tuberculosi als trenta anys. La seva vida i la seva obra van estar dedicades a l'exaltació de la joventut, la llibertat, la sinceritat, l'heroisme i la lluita.

J.V. Foix

J.V. Foix (Barcelona, 1893 - 1987) va estudiar Dret, però ho va abandonar pel periodisme. Després de la Guerra Civil, va decidir romandre a Catalunya i fer-se càrrec del negoci familiar de les pastisseries a Sarrià, escenari de molts dels seus poemes. Va ser un destacat periodista, col·laborador i cap de cultura de La Publicitat. Davant la impossibilitat d'exercir el periodisme en català, es va concentrar en un particular exili interior, en la reelaboració i la publicació de la seva obra. Com a testimoni de la tradició de l'avantguarda i fidel a les seves conviccions catalanistes, amb la voluntat de contribuir a la represa cultural, va col·laborar a les revistes més destacades de la immediata postguerra:

• Poesia
• Ariel
• Dau al Set

Per a les noves generacions de poetes i per als artistes més trencadors amb l'art convencional, durant els anys quaranta i cinquanta, va esdevenir un referent ineludible, i no ho va deixar de ser fins als darrers moments de la seva vida.

L'investigador en poesia

Després d'haver publicat Gertrudis (1927) i KRTU (1932), sota la influència del futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, va evolucionar cap a una posició estètica que s'allunyava de l'avantguarda sense abandonar el compromís amb l'esperit de recerca de la modernitat. Es va definir no com a poeta, sinó com a investigador en poesia.

Tècniques

• Escriptura automàtica.
• Associació de paraules i imatges.
• Defensa de la distorsió al·lucinatòria o onírica.
• Ús d'al·literacions i anàfores.
• Expressió mitjançant polaritats antagòniques: vell-nou, vida-mort...

La seva obra poètica

Sol, i de dol (1947): amb aquesta obra, Foix comença a ser valorat, entre sectors minoritaris, com una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX. El llibre inclou setanta sonets. Reflexiona, d'una manera metafísica, però sempre des d'una perspectiva original i personal, sobre diversos temes clau de la modernitat.