Poesia i assaig a la postguerra: Anàlisi de Llibre de Meravelles i Diccionari per a ociosos

Quins referents o elements de la realitat trobes

Trobem l'al·lusió a la ciutat de València com a marc espacial on s'ubica el poemari. Els poemes recreen i poetitzen molts indrets i llocs emblemàtics de la ciutat amb la intenció d'elaborar una crònica de la capital valenciana durant la postguerra. L'autor mostra quotidinitat així com topònims referits a la ciutat i a la seua comarca. També trobem referències a altres poetes contemporanis i també medievals. És una literatura testimonial amb elements referits a la realitat de l'època, que podem percebre ja als títols. Aquesta poesia és símbol i senya d'identitat d'un poble.

Quina temàtica pròpia de l'obra

La quotidianitat de la València de postguerra, tant col·lectiva com personal, és un tema dominant. La mort és un tema essencial, i la podem trobar relacionada amb les seues circumstàncies familiars. Es troba present tant l'amor sentimental, com a refugi de la infelicitat i la mort, com l'eròtic, que de vegades arriba a ser prou explícit. L'obra és un homenatge a la ciutat de València i la seua cultura. El civisme es veu representat en poemes com 'Assumiràs la veu d'un poble', on destaca el sentiment d'unió com a poble.

Identifica una de les idees que Fuster utilitza

Diccionari per a ociosos és una obra considerada com a assaig ja que reflexiona sobre els temes o conceptes més rellevants de l'època de manera subjectiva i deliberada. En aquestes entrades Fuster parla de temes intel·lectuals, com la justícia, el progrés, la bellesa, la covardia, l'egoisme, l'escepticisme, el nacionalisme... A més a més, tracta temes més quotidians, com l'amor o la llibertat. Per altra part, podem trobar alguns subtemes ja propis de cada entrada que solen ser fruit de la pròpia reflexió de Joan Fuster. Considere que l'obra té un cert caràcter filosòfic i dóna peu a una reflexió i interpretació del lector.

Analitza la mètrica d'aquest

El llibre es divideix en tres parts. En la primera part, titulada 'Teoría i pràctica de la flor natural' que consta de deu poemes sense títol, el més remarcable és el de 'Un entre tants' i és d'art menor (decasíl·labs). En la segona part, la part central més extensa, està formada per quaranta-set peces (totes, llevat de dues, amb títol i citació inicial) i són versos alexandrins, d'art major amb una rima lliure, per tant es tracta de versos blancs. Per últim, la tercera part es titula 'Propietats de la pena' està constituïda per cinc poemes sense títol, 'Assumiràs la veu d'un poble' són versos d'art major (octosíl·labs).

Identifica una figura Llibre de Meravelles?

L'estil de V.A. Estellés és molt polifacètic, emprant principalment un llenguatge proper, col·loquial i directe, però sense abandonar alguns elements cultes, heretats dels autors clàssics castellans i catalans, i també basat en la seva interpretació del realisme històric. Té un sentiment de poble molt important, en molts poemes destaca la importància de representar el seu poble de manera fidel, com en 'Un entre tants', on s'inspira en una lletania i representa al poble mitjançant un recurs que s'assembla a la resposta que es fa a un oficiant religiós. També podem trobar exemples d'aquest estil en 'Assumiràs la veu d'un poble' on utilitza recursos retòrics com la repetició o la anàfora, també per representar aquest sentiment de poble i de servei al seu poble.