Poemes medievals catalans: Jordi de Sant Jordi, Joan Rois de Corella

Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amichs, de bens e de senyor (s. XV)

CONTEXT L’autor sempre tingué protecció del rei Alfons el Magnànim. Al costat del monarca participà en l’empresa expansionista per la Mediterrània de la Corona d’Aragó. El 1423 fou fet presoner per Francesco Sforza a la ciutat de Nàpols. Aquesta és la circumstància que origina aquest poema.-- TEMA Parla de les seves angoixes i el seu enyorament de la cort. Tot i això i diposita tota la seva confiança en Déu i, en el rei, com a valedors del seu rescat. El poema acaba amb una proclama al sobirà que mai abandonà aquell que ha estat al costat seu.--- M cinc cobles de 8 versos decasíl·labs i 1 fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els decasíl·labs tenen censura a la 4ta síl·laba. Rima que es repeteix amb variants és cadenoencadenada: 10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D. FR--Antítesis: del vers 9 al 12. Realitza una contraposició dels elements "passat / ara / passat /ara", --Personificació: versos 13 i 14. Personifiquen la "Fortuna" com a responsable de haver-lo fet arribar a aquí. -Enumeració: l'estrofa III. Diu que l'han fet presoner pel seu senyor, per servir-lo tan com podia, per les armes que Than superat i per un poder més fort.

Joan Rois de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla” (s. XV)

Tema desamor, mal de l’amant si la dama no li fa cas i li diu que no vol morir de desamor x ella. El  tema amorós es presenta ⇒ sil·logisme entre el desamor i l'amor, es a la 2na estrofa. Es tracta d'un plantejament més medieval que renaixentista, tot i que als versos instroductoris ens pot semblar el contrari.-- ESTRUCTURA El poema s'estructura en dues parts: una intro i la balada pròpiament dita.La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. 1ra part cobla,  (v. 1-10): presentació descriptiva dels dos personatges principals, els dos ocells: elements cromàtics brillants que els caracteritzen.2na part cobla,  (v. 11-25): diàleg amorós entre personatges es veu un desamor. M 10 v decasíl·labs, amb cesura a la 4a síl·laba, rima C femenina. Asíndeton  2 vers: “vista / una” i 5: “estava / una”-, tres sinalefa -als V 5, 7 i 9, - i una elisió -al vers 5. 4+6A' Cobla/4+6B'/4+6B’/4+6A'/4+6C’/4+6D’/4+6D’/4+6C’/4+6E’ Apariat/4+6E’///4+4A Virolai--4B (refrany)/4+4A/4+ 4A/4+4C/4D/4+4C/8(ac. 4)C/4 + 4A(tornada)/4+4A/4B/4+4A