Els Poemes Homèrics: Argument, Característiques i Context Històric

Els Poemes Homèrics: Argument i Característiques

La primera civilització hel·lènica va ser la micènica (Micenes), cap al 1500 a. de la n.e., que mantenia vincles amb una altra més antiga: la minoica (Creta). Totes dues civilitzacions es van esfondrar cap al 1200 a. de la n.e. amb l’adveniment de l’Edat del Ferro.

El Canvi d'Estructures de Poder

• Micenes, bé per lluites internes, bé per la invasió dels doris (procedents de la zona del Danubi), va canviar les seves estructures de poder: la monarquia va passar a ser una oligarquia i es va consolidar a Grècia l’organització de la vida comunal en polis.
• Creta va desaparèixer potser a causa de les invasions dels pobles del mar o pels efectes d’erupcions volcàniques, com ara tsunamis.

La Ilíada i l'Odissea: Origen i Transmissió

La Ilíada i l'Odissea són el resultat d’una tradició cultural molt llarga en terres gregues de la qual només podem intuir l’existència. Així, el món d’Homer vol ser una recreació del món micènic, perquè, tot i que la versió homèrica de la Guerra de Troia és només una construcció literària, no és un producte de la mera fantasia, sinó que té com a fonament la llegenda de la història llunyana.

La Importància dels Poemes en el Món Clàssic

Els grecs de l’època clàssica (hel·lens), que parlaven la mateixa llengua (cadascú amb la seva variant dialectal) i estaven escampats en petites ciutats independents, coneixien els poemes homèrics perquè:

• Se'n recitaven llargs fragments en festivals de rang divers.
• Eren les obres de referència obligada dels grecs que rebien una educació intel·lectual i moral.
• Constituïen una mena d’enciclopèdia de les arts i les ciències, pertanyent al seu imaginari col·lectiu.

Transmissió Oral i Fixació del Text

Les contalles les transmetia l’aede, acompanyat amb la lira, o el rapsode, que recitava acompanyat d’un bastó per marcar el ritme dels versos. Comptaven amb un amplíssim repertori de versos formularis, de fórmules de dicció i d’esquemes narratius que permetien al recitador-cantor recordar i improvisar el seu cant a cada nova interpretació.

Per a un dels festivals en què aedes i rapsodes competien entre ells, la gran Panatenea, que se celebrava a Atenes cada quatre anys, es va fer amb tota probabilitat la primera còpia institucional dels poemes homèrics. Segurament, abans del 500 a. de la n.e., el tirà d’Atenes Pisístrat va ordenar copiar-los per fixar el text que cada quatre anys es recitava complet en el marc del festival.

La Ilíada: Estructura, Temes i Significat

Segurament els grecs antics van donar al poema el nom d’Ilíada perquè van intuir que precisament en el destí de la ciutat d’Ílion (nom històric de Troia) havia sorgit per a ells la Grècia ideal, com a conseqüència de:

• La religió olímpica.
• Els herois i nobles aristòcrates propers als déus.
• El regne dels morts.
• Els poders que determinen el destí dels homes: la guerra, la còlera, l’obcecació i el poder de les Moires (divinitats del destí).
• Els sentiments: la duresa i sensibilitat més implacables, l’amor conjugal, l'amistat, la compassió, el dol, el plany, la reconciliació i l'alegria.

Estructura i Dinàmica del Poema

La Ilíada consta de més de 15.600 versos hexàmetres (constituïts per una sèrie de sis peus o compassos de dos temps: un de fort seguit d'un de feble), repartits en 24 cants, que exposen unes quantes vicissituds del desè any de guerra entre els grecs i els troians. Recull, amalgama i refon una sèrie de materials d’extracció cronològica molt diversa que va des dels segles XVI/XV fins a mitjan segle VIII a. de la n.e.

La dinàmica del poema és complexa perquè:

• Els escenaris canvien constantment, de vegades amb transicions calculades i d’altres amb voluntat de continuïtat. (Per exemple, en el cant III, canviem d’escena cinc vegades: ens porta tres vegades al camp de batalla i dues a l’interior de la ciutat).
• Els diversos personatges de l’acció, així com els motius, assumeixen per torn el seu protagonisme.

L'Odissea: El Viatge de Retorn d'Ulisses

L’Odissea és el poema d’Odisseu (nom grec d’Ulisses). Té 12.000 versos hexàmetres distribuïts en 24 cants. Narra les aventures d’Ulisses en l’accidentat retorn de Troia fins a Ítaca, illa on l’esperen la seva dona, Penèlope, i Telèmac, el seu fill, a més d’un nombre d’aspirants a rellevar-lo en el tron i el llit nupcial.

Els Tres Fils Argumentals

S’hi poden observar tres fils argumentals principals:

1. La història de Telèmac, fill d’Ulisses, que deixa Ítaca per cercar notícies del seu pare.
2. La història d’Ulisses, narrada per ell mateix i per l’aede Demòdoc (la part de Troia) en la cort dels feacis.
3. La història de Penèlope, la dona d’Ulisses, i els pretendents que té instal·lats a casa seva.

La manera com aquestes històries s’integren en el poema evidencia la mà d’un poeta magistral que aconsegueix, mitjançant les seves invocacions (“Parla’m, oh Musa d’aquell de les mil cares”), que el públic visqui l’acció i s’hi deixi endur. És una de les narracions que més influència ha generat en la literatura universal a causa dels seus motius centrals: la recerca, el viatge, la fantasia, el coratge, la lucidesa, la nostàlgia, el retorn i la venjança.

Homer: L'Autor, l'Estil i les Constants Narratives

Per als grecs, Homer era un personatge remot en el temps, real i llegendari alhora, però no es pot descartar que un poeta (Homer) fes servir la tradició aèdica oral per produir la seva obra per escrit. Al segle VIII a. de la n.e., Hesíode està ple de reminiscències homèriques, per això podem suposar que en aquella època Homer era un nom molt celebrat i que hi havia còpies manuscrites amb el seu nom dels poemes.

Constants de l'Estil Homèric

S’hi poden precisar algunes constants en l'estil d'Homer:

• L’Objectivitat: El poeta se’ns oculta darrere de la seva obra i no emet judicis. No qualifica el que descriu, per amable, per cruel o per brutal que sigui (amb algunes excepcions: quan diu que els ultratges que Aquil·les infereix al cadàver d’Hèctor són vergonyosos; quan parla de la cruel venjança de Tetis per la mort d’Aquil·les). Així, doncs, Homer marca la distància entre ell mateix i l’acció del seu poema.
• El Detall: Traça els seus quadres sense miraments: no l’esgarrifa ni el cruel ni el vulgar. Reprodueix amb exactitud tempestes, focs forestals o nevades.
• La Correlació: Homer veu el destí dels homes, els seus goigs i dolors, com un reflex de l’amistat i l’enemistat divina.