El poema de Gilgamesh i els valors filosòfics i psicològics

Què se’ns diu el poema de Gilgamesh i quins aprenentatges en podem extreure?

- Els primers text de filosofia arcaica són de 2000 anys abans del pas del mite al logos. El més antic conservat és el Poema de Gilgamesh (narratiu i de caràcter èpic), escrit en onze tauletes.

-Gilgamesh (rei d’Uruk) és un rei molt cruel amb el seu poble, per això aquests demanen ajuda als deus. Els deus creen a Enkidu, un monstre amb el qual el rei s’enfronta i mentrestant el poble està tranquil. Al cap d'un temps el rei se n'adona que el monstre es molt semblant a ell i s'acaben fent amics i emprenen aventures en comú (guerres, conquestes i s'enfronten amb altres monstres). En una d’aquestes aventures Enkidu mor i Gilgamesh entristeix i comença a reflexionar; pensa en la glòria que havien aconseguit i en com la mort havia acabat amb aquesta. Arriba a la conclusió de que la mort venç a tota la fama i se n'adona que el que ha de fer no és buscar la glòria sinó buscar la immortalitat.

En una llegenda de l’època es parlava d'una serp que vivia en els rius i els mars i et feia immortal si te la menjaves. Gilgamesh decideix anar-la a buscar i finalment la troba, quan es troba a Uruk, la serp s'escapa. (També hi ha una altre versió en que una alga dona la immortalitat i finalment una serp se la menja).

Entristit se’n va a una taverna on coneix a Siduri (la tavernera), ella li parla i li diu que la immortalitat no està feta pels humans, sinó pels deus. També li diu que el que hem de fer els humans és viure el present. El rei canvia, “accepta la mort, madura i comença a fer de bon rei”. Finalment, abans de morir, es sent orgullós d'haver disrfutat la vida i d’haver construït la muralla del poble.

-Part psicològica: Existència d'una evolució mental en el personatge que es pot aplicar en qualsevol persona. Primer va ser un dictador (infància, ho vols tot) després va arribar a la glòria (adolescència, es vol fama) després buscava la immortalitat (maduresa, artistes). I finalment només volia trobar la felicitat (vellesa).

-Part filosòfica: Reflexió sobre els objectius de la vida humana, que és el millor al que podem aspirar? Podem pensar en plaer, diners, fama, el CARPE DIEM. El millor és trobar la teva funció a la vida o objectiu col•lectiu, el que et farà sentir realitzat i trobaràs la felicitat.

Els articles del codi d’Hammurabi i els valors que es desprenen

- 1700 A.C. va ser el primer intent legal d’ordenació de la vida social, s’estableix que els malefactors havien de ser jutjats i castigats per la societat i no per la víctima o la seva família per evitar altres injustícies o venjances.

- Si un senyor ha rebentat l’ull d’un altre senyor, se li rebentarà el seu.

- Si ha trencat l’os d’un plebeu, pagarà una mina de plata.

- Si la muller d’un senyor és sorpresa allitant-se amb un altre home, els dos seran lligats i llençats a l’aigua. Si el marit desitja perdonar la muller, aleshores el rei pot perdonar el seu súbdit.

Tot i l’intent de justícia, el codi desprèn valors desigualtaris entre sexes i classes. Podem veure com un senyor que fa mal a un senyor serà castigat amb el mateix mal, en canvi, si un senyor fa mal a un plebeu, només haurà de pagar diners. També podem veure com les infidelitats dels marits no són castigades mentre que si una dona és infidel al seu marit, aquest decidirà si la dona mor o no.

Què són els Upanishads? Tres conceptes filosòfics

L’hinduisme i el budisme són religions i filosofies. Hi ha filosofia tant a occident com a orient. Un dels textos més antics són els Upanishads, que formen part d’una doctrina secreta tramesa oralment d'un mestre al seu deixebles. Els tres conceptes filosòfics que hi trobem són:

-Destí (samsara): aquest està escrit per a cada individu, així que passarà el que hagi de passar. Participem en un cicle de reencarnacions.

-El jo (atman), l'ànima no és material, per tant, no es descompon , és eterna i pot ser que es reencarni.

-Alliberament (moksa): l'ideal es trencar el cicle de reencarnacions i alliberar-se, arriba quan el jo s’identifica plenament amb l’essència darrera de l’univers.

La vida de Buda i la doctrina de les tres nobles veritats

- Vida de Buda: Buda és considerat la perfecció. segle VI a.c. : Sidharta Gautama va ser un príncep, el seu pare volia alliberar-lo de patiments, perquè no veies la realitat el tenia tancat al palau. Es va casar i va tenir un fill, i en un moment té una ocasió i surt de Palau. Va a la ciutat i veu gent vella, gent malalta, veu pobresa i finalment una comitiva fúnebre. Se n'adona que les 4 fonts de dolor a la vida són la vellesa, la malaltia, la pobresa i la mort i es proposa eliminar aquest patiment.

- De la mateixa manera se n'adona de que hi ha gent feliç. Comença a seguir a un monjo que era ermità i se'n va a viure amb ell durant un temps. Els ermitans eren ascetes (vivien amb molt poc), el fet de no necessitar de tantes coses els feia més lliures i menys preocupats. Sidharta es proposa viure com a asceta per a evitar els mals del món.

No li va funcionar perquè no es sentia ple, només estava sobrevivint. Llavors s'allunya dels ascetes i es proposa seure durant un temps sota un arbre amb l'objectiu de trobar l’alliberament. Després de 49 dies va tenir una visió (il•luminació), i es convertí en Buda, l’il•luminat. Va romandre en el nirvana (neutralització del desig) i finalment va assolir el parinirvana (extinció del desig).

- Les quatre veritats de les que se n'adona:

Hi ha dolor a la vida

La causa del dolor és el desig

Per suprimir el dolor hem de controlar els nostres desitjos (aconseguim tranquil•litat i serenitat, nirvana)

Per controlar els desitjos hi ha 8 camins, anomenats camins de la rectitud (recte coneixement, intenció, paraula, acció, forma de vida, esforç, pensament, concentració)

Les cultures minoica i micènica i els mites grecs

- Minoics: cultura naturalista, pacifista i matriarcal; S'adorava a la terra, els elements naturals i se'ls donava una gran importància. El seu color preferit era el negre (simbolitza la terra fèrtil) i el blanc representava la mort (color dels ossos i de la terra àrida). La dona tenia papers importants i en alguns aspectes era superior (ella era qui donava vida). Conreaven la terra per a obtenir els aliments i no necessitaven res més, així que no hi havia guerres per la subsistència. Van morir tots per una erupció volcànica.

-Micènics: al morir els minoics van arribar altres tribus invasores amb altres valors. A la cultura micènica es valorava més la figura del home (cultura patriarcal). Eren guerrers invasors i valoraven la guerra com a mitjà per obtenir recursos i possessions. Valoren la valentia la fortalesa i la intel•ligència. Perseguien l’ideal aristocràtic: ser els millors. Van aparèixer els doris i els van conquerir.