Poema el Canigó, epíleg, los dos campanars

(ADéu síau )primer vers:recordant la geografia dels paisos catalans .Lamenta
estar tant lluny de la seva terra i haver-la oblidat quan abans tant bé l’havia
conegut, comença amb una ànafora o també podria parlar-se d’un paral.Lelisme
(adéu soau,turons,per sempre adéu siau)per acomiadar-se de les terres
catalanes.Cal destacar les metàfores que utilitza per referir-se a Montserrat(turons de serres desiguals ),alMontseny (alt palau que està vigilant i gurda la tomba del jueu ),Montjuic(la tomba del jueu ) i ales Illes Balears(mallorquina nau ).També distingim una paral.Lelismes quan diu (per lo repòs etern ,per lo color més blau )

(Jo Ton superbe )segon vers:Identifica el front de la pàtria (el Montseny ) amb els Parents ,i el so dels torrents amb la veu de la seva mare i els plors del seu Fill ,és a dir , els efectes més propers. Comparació(així com l’arbre emigrat Terres llunyanes ,del qual els fruits perden el el gust i les flors el perfum ) Hipèrbaton (del qual els fruits perden el gust i les flors el perfum )
 (¿Que val que m’haja) Tercer vers:L’autor es Justifica de la seva partida de Catalunya,lamenta haver anar a Espanya perquè Això li ha impedit escoltar el poeta cantar en català, que és l’única cosa que El consolaria .Els quatre primers versos són una interrogació retòrica ,a la Qual ell mateix respon en els següents versos.En aquests versos parla sobre els Seus únics consols,recordar el Llobregat i cantar en català i escriure en Català.
(Plaume Encara parla )Quart vers:Aribau parla de la importància i riquesa de la pròpia llengua i de la seva història .Al quart vers apareix el castellanisme ,en els Següents versos, l’autor maleeix a aquell que en sentir algú parlar en català No plora i enyora la seva terra i no respecta la poesia dels seus avis, es a Dir, la riquesa i història de la llengua .Hipèrbaton (E veig del Llobregat la Platja serpentina ).
(En Llemosí sona )Cinque vers: contianua parlant de la importància de la llengua Mitjançant una metàfora d’ell mateix com a vedell que mentre mama de la seva Mare fa el primer vagit en Català.El segon vers és un hipèrbaton .Aribau era un Home religiós,per això en els següents versos recorda la importancia D’utilitzar la llengua catalana per orar i reflexionar .Explica que és la Llengua de la veritat, perquè si es parla amb la llengua del cor no es pot Mentir. 
 (Ix ,doncs,per a expressar )Sise vers: És Dirigeix a la llengua com si fos una persona “Oh llengua, em tornes les Virtuts… “ diu que el català es una llengua dolça com la mel perquè li recorda La seva infantesa. Compració (Oh llengua a mos sentits més dolça que el mel ) ,finalment Aribau dedica l’última estrofa a Gaspar i ala pàtria amb un joc de Paraules molt bonic .Com que patró ,en realitat vol dir pàtria ,el poema es Torna una lloança a la pàtria i al patró d’Aribau . 
Bonaventura Carles Aribau va néixer a Barcelona el 1798, i va morir a la mateixa ciutat L’any 1862. Va destacar com a escriptor, economista i polític ,va escriure Aquest poema quan es trobava a Madrid ,treballant per al banquer català de Remisa ,li va voler oferir-li pel seu sant ,es el poema mes important que va Escriure Aquest poema no segueix una estructura molt clara ,però podriam Dividir-lo en 3 grans apartats : Els dos primers versos podrien formar la Introducció on l’autor parla de l’enyor de la terra .Els següents 3 versos Podriam considerar el nus ,finalment ,l’últim vers forma la conclusió,en la Qual Aribau lloa al seu patró. Pel que fa ala mètrica , el poema té 6 octaves Reials ,de 8 versos alexandrins (12 sil.Labes) amb cesura 6+6.La rima és Consonant (ABBA ACCA-DEED DFFD-GHHG GIIG-JKKJ JLLJ-MBBM MNNM-OPPO OQQO. TEMA :El poema és un elogi que es fonamenta en :L’enyorament de la llengua catalana Com a símbol de la pàtria i la valoració de la llengua .




 ELS DOS CAMPANARS va neixare el 1845 a Folgueroles a Plana de Vic ,era d’una família de pagesos pobres, Autor mes Important de la literatura catalana del Segle XIX ,va concursar per primera Vegada als Jocs Florals,un dels premiats ve ser ell amb el poema “L’Atlàntida “ .Després dd’un viatge a Terra Santa en què quedà profundament trasbalsat ,inicià un canvi radical en la seva vida que el portà a la pràctica d’exorcisme , i per aquest motiu li obligan a retirar-se al santuari de la Gleva ,d’on S’escapa per anar a viure a casa d’una família a Barcelonai finalment , mor de Tuberculoci a Vallvidriera el 1902 .Aquest poema se situa en el període conegut Com la Renaixença que es el moviement de recuperació política i cultural que al Llarg dels XIX es va proposar dignificar la llengua catalana i reestablir als Territoris on aquesta es parlava una literatura nacional


Títol El títol de l'obra fa referència al lloc on succeeixen els fets del poema. També fa honor a la pàtria catalana ja que es una obra del Romanticisme. La Finalitat deltítol és evitar l'enderrocament dels campanars de Cuixà i el de Canigó. TEMA El tema principal de l'obra és el tema de la pàtria ja que era el Més important de l'època. El poeta és molt nacionalista i per això és el seu Tema principal

 ESTROFAS 1-3- evocació dels monestirs de St. Miquel i St. Martí amb el tòpic del ubi sunt ? -En la primera estrofa el jo Poètic pregunta el que ha succeït en aquestes construccions, ja que estan en Ruïnes, erenreferents religiosos que omplien les valls del Canigó. -En la Segona estrofa el jo poètic pregunta que ha succeït amb el conjunt de monjos Que formaven la comunitat. -La tercera estrofa parla de dos personatges que Viuen en el monestir de Cuixà durant un temps, i més tard els van considerar Sants. Aquests personatges són Ursèol i Romualdo mencionats en la estrofa 
4-5- Contrasta el passat amb el que es troba :el monestirs en ruïnes . -En la quarta Estrofa els elementsreligiosos han desaparegut i rememoren els temps passats Característics del Romanticisme. -En la cinquena estrofa es parla dels mateixos Temes que en la anterior.
 6-7-descripció dels dos campanars -En la sisena Estrofa només queden dos campanars, en que el text fa referència que són com Dos gegants, i diu que aquests dos campanars són monjos. -La setena estrofa es Fa una descripció dels campanars mencionats anteriorment, itorna a fer Referència de que són tan grans que al costat dels roures, aquests semblen Arbustos i que les cases del voltant semblen ovelles diminutes. En aquesta Estrofa es pot veure l'ús de la hipèrbole.
 8-20- diàleg entre els dos campanars -En la vuitena estrofa els campanars són derruïts, però encara estan així, Encara guarden la magnificència de quan eren com gegants. En aquesta mateixa Estrofa comença a haver un diàleg entreels dos campanars.
 -En aquesta mateixa Estrofa, la número vuit, el campanar de Cuixà li pregunta a l'altre campanar ( El seu "germà") sobre la seva veu ja que com que està derruït ja no Sona 
-En la següent estrofa el campanar de Sant Martí de Canigó li diu que no Té campanes per fer-les sonar, i anhela poder tornar-les a fer sonar però ja no Pot ja que els monjos que hi habitaven el vanabandonar. 
-En la estrofa número Déu el campanar de Sant Martí li explica al altre campanar com els monjos es Can marxar plorant. Abans d'anar-se'n es van acomiadar dels dos campanars Hiperbòlicament com es pot observar en el vers 48. Tot seguit li pregunta a L'altre campanar si els pot veure ja que està més avall i pot veure-ho millor.
 -En la estrofa número onze el campanar Sant Miquel de Cuixàli respon que no els Veu, i l'únic que veu son minaires i llauradors però no als monjos. A Continuació es pot observar que el poeta fa una metàfora amb els ocells i els Arbres referint-se als monjos i als campanars, dient que els ocells sempre Tornen a les branques del seu niu però en aquest cas els monjos no tornaran mai Més a les seves branques, és a dir, als campanars. 
-A la dotzena Estrofa,segueix parlant el campanar de Cuixà i diu que quan els monjos morin, Ell ( el campanar) s'anirà morint lentament fins a caure en l'oblit.
 -En la Següent estrofa l'altre campanar, el de Sant Martí fa referència al seu Fundador comte de Rià dient-li que quan ells morin, els àngels ploraran per la Seva mort. -En la catorzena estrofa, el campanar afirma que ell plora com els Cims i les...
 19-21- descripció de Canigó i futur 

.RIMA El poema és format per vint-i-una estrofes de versos decasíl·labs,rima Consonant 10A/10B/10A/10A/10B.

 Los dos campanars es divideix en tres parts:

 -En La primera part s'inclouen les set primeres estrofes, on es pregunta per Intentar descubrir on estàn o anat les persones que hi havia en els monestirs, Ja que els anyora a ells i a les seves melodies. En la cinquena estrofa mostra La pèrdua del Canigó com a símbol de Catalunya 

-La segona part és des de L'estrofa vuit a l'estrofa divuit, en els quals sels dona la qualitat de parlar Als dos campanars i comencen una conversació sobre els moments que van passar, La marxa dels monjos, l'estat dels campanars, del patiment i l'únic remei que Troben per acabar-ho, l'enderrocament d'ells mateixos. Resumint, parlen del pas Del temps i de les seves vides.

 -L'última part és la que està formada per les últimes tres estrofes, del dinou al vint-i-u, en el que s'explica el final dels Campanars, el canvi del Canigó i l'esperança que té l'autor de que aquest lloc Com a símbol de Catalunya. Per tant, podríem dir que aquesta és la conclusió de L'autor on mostra la seva fe en que el Canigó mantingui la seva importància per A la seva pàtria.