L'Estat i el Poder Polític: Origen, Legitimació i Formes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,66 KB
Origen de l'Estat
Respon la pregunta: Com va sorgir? És una qüestió de fet. Estudiar-lo correspon a la història. Es pot investigar amb independència de la legitimitat.
Origen de l’Estat segons Nietzsche
Una horda qualsevol de rossos animals de presa, una raça de conqueridors i de senyors que, organitzats per a la guerra i dotats de la força d’organitzar, col·loca sense cap escrúpol les seves terribles urpes sobre una població.
Legitimació de l'Estat
Respon la pregunta: Hi ha bones raons per a acceptar-ne l’existència? És una qüestió de dret. Estudiar-la correspon a la filosofia. Es pot establir amb independència de quin fos el seu origen.
Què legitima l’Estat segons Locke
Sempre que cert nombre d’homes s’uneix en societat renunciant cadascun al poder d’executar la llei natural, cedint-lo a la comunitat, aleshores i només aleshores es constitueix una societat política o civil.
La Societat: Diferents Formes d'Organització
- Tribal: Comunitats petites, estructurades a partir de vincles familiars i amb una economia de subsistència.
- Esclavista: Comunitats més grans i nombroses.
- Feudal: Comunitats estructurades al voltant dels senyors feudals, caps militars i polítics.
- Moderna: Es recolza en el desenvolupament de la indústria i del comerç.
L'Estat Modern
Monopoli del Poder Coercitiu
Pretén monopolitzar el poder coercitiu en el seu propi territori.
Característiques de l'Estat Modern
- És una institució política, impersonal i sobirana.
- Té una estructura unitària de poder.
Domini i Legitimació
La legitimació és l’acceptació del dret dels governants d’imposar la seva voluntat, ja que prèviament han adquirit un poder.
Normes de l'Ordre Social
Les normes de convivència i les seves classes:
- Normes morals: Són totes les que presenten una exigència de caràcter universal.
- Normes jurídiques: Les estableixen les autoritats en el si de cada comunitat política i van dirigides a tots els habitants del territori.
- Usos socials: Són costums que no tenen el rang de normes morals, ni tampoc l’obligatorietat de les jurídiques.
Justícia, Legalitat i Vigència Social
- Quan ens preguntem si una norma és justa o injusta, ens estem plantejant una qüestió moral.
- Si ens preguntem si una norma determinada és legal o il·legal, estem davant la qüestió de la validesa jurídica o la legalitat.
- Quan ens plantegem la qüestió de si una norma està socialment vigent, ens estem referint a l’eficàcia social que l’acompanya.
Arguments per Legitimar l'Existència del Poder Polític
- Tipus teològic: El poder polític existeix perquè així ho va voler la divinitat.
- Tipus naturalista: El poder polític és una necessitat natural de l’espècie humana.
- Tipus funcionalista: El poder polític existeix perquè és útil i beneficiós per als seus membres que existeixi una autoritat política.
Legitimació del Poder Polític a Través de la Història
Nombre de governants | Règim polític legítim: es governa en interès de tots | Règim polític corrupte: es governa en interès d’alguns però no de tots |
---|---|---|
Un de sol | Monarquia | Tirania |
Un grup petit | Aristocràcia | Oligarquia |
Una majoria social | Democràcia constitucional | Demagògia |
Tipus de Domini i Legitimació (Max Weber)
TIPUS DE DOMINI | CLASSES DE LEGITIMACIÓ | FORMES D’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA |
---|---|---|
Carismàtic | Es basa en les característiques i qualitats personals del líder o cap. | Poca estructura i inestable, sostinguda per seguidors o partidaris. |
Tradicional | La garantia del poder rau en els costums i en la tradició. | Persones dependents o remunerades pel legislador, amb certa dependència i autonomia. |
Racional-legal | El poder es justifica mitjançant procediments legals que especifiquen com pot ser instituït. | Burocràcia com un sistema en què l’autoritat formal es troba al cim de l’organització jeràrquica. |