Poder i lideratge en l'àmbit educatiu: teories i pràctica

Poder Interpersonal

Definició: Capacitat d'un individu (O) per exercir influència sobre un altre (P), que pot provocar un canvi en el comportament o les actituds de P.

Com es pot exercir el poder?

• Poder dirigit: O exerceix poder sobre P. P pot no estar d'acord i O sol tenir més estatus que P.
• Poder liderant: P està d'acord amb O i el seu objectiu, i es genera un canvi en P.

Tres supòsits:

• Persona que dirigeix però no lidera.
• Persona que dirigeix i lidera (Líder formal).
• Persona que no dirigeix però lidera (Líder informal).

Axiomes clau:

• Si els recursos de O són valuosos per a P, P es deixarà influir.
• O pot tenir capacitat per exercir poder però no voler fer-ho servir.
• O pot escollir com exercir el poder segons els seus recursos i la seva ètica.

Tipologia de poder:

• Legítim: La societat accepta que O influeixi sobre P d'acord amb els valors establerts (autoritat basada en carisma, tradició o un marc racional-legal).
• Il·legítim: Contrari al poder legítim.
• Submissió vs. conformitat: Amb la conformitat, P manté les seves idees però segueix les directrius de O. Amb la submissió, P deixa de decidir per si mateix. L'excés de conformisme pot acabar en submissió.

Mecanismes per exercir poder:

• A) Obediència: Rebre recompensa o evitar càstig. Control de guanys i costos materials o afectius.
• B) Identificació: Voler assemblar-se a O. Persuasió i control de guanys i costos afectius.
• C) Internalització: Integrar els valors i objectius de O. Ús de la lògica i la raó.
• D) Cap (per ignorància): Manipulació.

La decisió d'O d'exercir o no el poder:

• Avaluació de guanys i costos per a O.
• Avaluació de guanys i costos per al grup de O.
• Probabilitat subjectiva d'èxit per a O.
• Expectativa del rol de O.

Altres conclusions importants:

• Tots tenim poder si ens el donen, però podem decidir utilitzar-lo o no.
• Podem decidir si donar poder a altres persones.
• Si renunciem a exercir el poder, l'estem donant a algú altre.
• Si no exercitem el poder, és perquè acceptem que tot està bé.

Primeres Teories del Lideratge (Anys 90)

25 trets: Segons Stogdill, existeixen 25 trets innats que caracteritzen un líder.

L'estil de lideratge:

• Líder autoritari/autocràtic: No té en compte les necessitats del grup. Dicta les normes i activitats sense explicacions, forma els subgrups de treball i està present constantment.
• Líder democràtic: Té en compte el grup però pren les decisions finals. Les normes es discuteixen en grup, el líder mostra els passos i proposa procediments, els membres es divideixen en subgrups i s'autodeterminen les tasques, i el líder alaba els treballs.
• Líder deixar fer: Dona molta importància al grup. Els membres prenen les decisions sense la participació del líder, que té tota la informació però només la proporciona si se li demana. No influeix en la formació de subgrups ni en la divisió de tasques, i no participa si no se li sol·licita.

Teoria X - Teoria Y: Qüestionari per repartir 10 punts entre dues opcions per veure la confiança en el ser humà (màxim 120 punts).

• Teoria X: Les persones volen evitar el treball (Taylorisme, treball en cadena). Elton Mayo va estudiar els efectes de les condicions atmosfèriques, però el veritable resultat va ser que les persones rendeixen més si estan sota investigació.
• Teoria Y: Les persones es volen realitzar i no són gandules. Cal donar-los possibilitats per augmentar la seva motivació i rendiment.
• Com afecta als líders: TX: Tots són vagos innats menys els líders. TY: El lideratge depèn de la manera de pensar del líder i deriva en un estil democràtic o autoritari.

La graella per a l'administració (Blake i Mouton): No només hi ha dos estils, sinó que podem tenir una barreja. L'extrem de tasca és autoritari, l'extrem de persones és democràtic.

• 9-1: Es ve a treballar sense motivació.
• 1-9: Club social: tothom content, però la tasca no tant.
• 1-1: Campi qui pugui: treball mal fet i persones i directius descontents.
• 9-9: Estil de compromís: requereix formació i no sempre s'aconsegueix. Els interessos de les persones i de l'organització coincideixen, però no sempre és necessari.
• 5-5: Estil de mediocritat: el directiu no es mulla, ni sempre un ni sempre l'altre, vol equilibrar.

Teoria de la Contingència (Fiedler)

El millor lideratge depèn de la situació i unes variables (teoria criticada).

Depèn del grau de control:

• A) Relacions interpersonals: Grau en què són positives les relacions del líder amb els seus seguidors (alt, mitjà o baix).
  • a) Afectivitat
  • b) Lleialtat
  • c) Suport
• B) Estructuració de la tasca: Grau d'estructuració (alt, mitjà o baix).
  • a) Claredat dels objectius.
  • b) Possibilitat de verificar l'adequació de les decisions o tasques.
  • c) Quantitat de procediments per assolir els objectius.
  • d) Quantitat de solucions possibles considerades correctes.
• C) Poder formal: Grau de poder del líder (alt, mitjà o baix).
  • a) Capacitat d'atorgar recompenses.
  • b) Capacitat d'atorgar càstigs.

Si A, B i C són alts (control favorable), el millor líder és l'autoritari. Si A, B i C són mitjans (control moderat), el millor líder és el democràtic. Si A, B i C són baixos (control desfavorable), el millor líder és l'autoritari.

Lideratge Situacional II

Es diu "II" perquè el "I" és més psicològic i el "II" més pedagògic.

Què és? Conductes per influir en el rendiment.

Proposta: Invertir la piràmide jeràrquica. Si un empleat no rendeix, el supervisor ho fa. El líder ha de treballar el que no saben els altres.

Requisits:

1. Saber diagnosticar la situació.
2. Ser competent i flexible (trenca amb la idea que la personalitat marca l'estil).
3. Ser consensuador, perquè l'estil de lideratge es pacta.

Diagnòstic: Grau de desenvolupament (Grau de competència (Coneixements/Experiència) + Grau d'interès (Seguretat/Motivació)). Es parla i es fa un seguiment de les tasques.

4 Nivells:

• D4: Molta competència i molt interès (s'ha passat per un procés d'aprenentatge).
• D3: Molta competència i interès variable.
• D2: Alguna competència i poc interès (perd interès perquè falla l'autoconcepte).
• D1: Poca competència i molt interès (no sap gaire de la tasca).

4 Estils:

• S4: Delegar (responsabilitats, decisions i resolució de problemes en mans dels subordinats).
• S3: Recolzar (compartir decisions i recolzar esforços).
• S2: Instituir (ordenar tasques, demanar suggeriments i explicar decisions).
• S1: Dirigir (ordenar i supervisar de prop).

Pla per consensuar l'estil:

1. Definició d'objectius.
2. Diagnosticar el grau de desenvolupament.
3. Harmonitzar l'estil amb el grau de desenvolupament.
4. Actuar.

Lideratge Transformacional

Va més enllà del que s'espera i transforma els líders, millorant-los i fent-los més feliços. Potencia moltes persones, de l'ordinari a l'extraordinari.

S'aconsegueix per tres elements:

• Carisma: Oratòria, èxit en innovació, capacitat de detecció de necessitats.
• Consideració individualitzada: Contacte personal, identificació i internalització, feedback bidireccional.
• Estimulació intel·lectual.

Normativa:

• LOMLOE: Direcció de centres públics.
• LEC: Qualsevol centre educatiu.
• Decret 155/2010: Procediment d'elecció de la direcció de centres públics (no hi ha normativa per a centres privats).
• Decret 102/2010: La direcció té més o menys marge de decisió (+ autonomia = + marge de decisió per adaptar la realitat directiva al centre).

La Direcció Escolar

Dirigir les persones de la comunitat escolar per dur a terme accions amb objectius comuns.

Característiques: Moltes tasques simultànies que requereixen temps (representació, relacions interpersonals, gestió de recursos...), diferents, fragmentades en el temps (interrupcions, dependència d'altres...), interrompudes constantment (per companys...). Es necessita comunicació verbal (saber explicar-se, saber escoltar, gestió de l'estrès).

Categories: Establir fites, desenvolupar persones, redissenyar l'organització, gestionar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Autonomia escolar: Qui lidera pugui liderar segons les necessitats del context.

Lideratge distribuït: El poder escolar no es concentra només en la direcció, sinó que es reparteix en la comunitat educativa.

Repartiment a Espanya: Director/a (relacions institucionals internes), Secretari/ària, Cap d'estudis.

Principals inconvenients de la distribució de lideratge: Falta de candidats, falta de claredat de les funcions, massa responsabilitat per a un lloc voluntari, tensió entre el consell escolar i l'equip directiu, falta de capacitació dels membres del consell.