Poder, Legitimitat i Ètica en la Filosofia Grega

Els éssers humans vivim en societat, això ens permet adquirir un llenguatge i assimilar el conjunt de coneixements, creences i formes de vida que integren la cultura.

Els éssers humans som éssers socials. Necessitem conviure amb els altres per desenvolupar-nos plenament com a persones.

Poder i legitimitat

El poder polític és la capacitat d’obligar els altres a actuar d’una manera determinada.

El poder polític és legítim quan aquells que han d’obeir reconeixen que s’exerceix de manera vàlida.

Autoritat és quan els qui han d’obeir les seves ordres el respecten i el valoren.

L’autoritat a diferència del poder, no es pot imposar; només pot sorgir de l’acceptació i el reconeixement dels altres.

Tipus de legitimació:

• Tradicional: es basa en els costums que s’han mantingut inalterables al llarg del temps.

• Carismàtica: s’associa a un individu en especial, que gràcies a la seva personalitat provoca admiració i respecte.

• Racional legal: es fomenta en les lleis i regles racionals que regulen l’exercici del poder, poder que només serà legítim si s’ajusta a allò que indiquen aquestes normes.

Ètica i política

Grècia

La filosofia grega considera que l’ètica i la política estan fortament unides.

Segons Plató:

El seu pensament és normatiu.

El govern ha d’estar en mans dels filòsofs i cada persona ha de dedicar-se a la seva funció social que s’avingui més bé amb el seu tipus d’ànima. Només així la societat estarà organitzada amb justícia.

Ànimes:

• Concupiscible: dominats per l’apetit, s’interessen bàsicament per la satisfacció de les seves necessitats materials, la funció social que desenvoluparien és la de producció de béns.

• Irascible: es caracteritzen per la seva personalitat apassionada i combativa, serien excel·lents soldats, perquè l’honor i la passió són els seus interessos principals.

• Racional: s’interessen pel coneixement i la saviesa, això fa que siguin les úniques persones capacitades per estudiar filosofia.

Segons Aristòtil:

Les convivències són justes quan cerquen el bé comú, les formes de govern que es preocupen pel bé particular són injustes.

Hi ha 6 formes de govern:

• Justes:

oMonarquia: el comandament és a càrrec d’un únic individu.

oAristocràcia: el govern depèn d’un grup de persones.

oDemocràcia: el poder resideix en la majoria del poble.

• Injustes:

oTirania: és la corrupció de la monarquia, quan el rei s’interessa pel seu benefici personal.

oOligarquia: és la degeneració de l’aristocràcia, quan el govern beneficia només els interessos d’un grup.

oDemagògica: el resultat d’un sistema democràtic corrupte en el qual les majories abusen del seu poder i no respecten les minories.

Per a Aristòtil, l’ésser humà és social per naturalesa, perquè només pot assolir la felicitat convivint amb els altres.