El Poder Legislatiu a Espanya: Corts Generals i Funcions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,61 KB
El Poder Legislatiu a Espanya
A nivell de l'Estat, el poder legislatiu recau en les Corts Generals, un òrgan bicameral format pel Congrés dels Diputats i el Senat.
El Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és elegit mitjançant un procés proporcional. És l'encarregat d'elegir el president del Govern i té la potestat de fer-lo dimitir. Està format per 350 diputats, elegits per circumscripcions provincials en proporció a la població.
- Sistema electoral: S'utilitza el sistema d'Hondt, el qual també s'aplica en les eleccions municipals.
- Llindar electoral: Qualsevol candidatura que hagi aconseguit més d'un 3% dels vots pot obtenir representació al Congrés.
- Mandat: Els diputats s'elegeixen cada 4 anys, llevat que el president dissolgui les Corts.
Funció legislativa
La tramitació dels projectes de llei no està regulada exclusivament per la Constitució, sinó també pels Reglaments de les Cambres.
Procés d'esmenes
El Govern proposa un projecte que, després de ser presentat, passa a comissió. En aquest punt s'obre un termini per presentar esmenes:
- Esmenes de totalitat: Una negació al projecte presentat pel Govern.
- Esmenes d'articulat:
- Esmenes d'addició: Afegir contingut nou al projecte.
- Esmenes de supressió: Eliminar parts del projecte.
- Esmenes de modificació: Canviar certs fragments del text.
Un cop aprovat per la Comissió, si la llei és orgànica, ha d'anar obligatòriament al Ple. Si no és orgànica, la Comissió decideix si va al Ple o passa directament al Senat. El Senat disposa d'un període de dos mesos per vetar el text o proposar esmenes. Finalment, el text es publica al BOE per fer-lo oficial.
Funció pressupostària
Consisteix a fixar el conjunt d'ingressos i despeses de l'Estat per a cada exercici anual.
Funció de control
El Congrés i el Senat exerceixen el control sobre el Govern mitjançant diversos mecanismes:
- Preguntes: Amb resposta escrita o oral, per aclarir fets concrets.
- Interpel·lacions: Debats setmanals sobre temes d'interès general, sense obligació de dimissió, per aclarir l'orientació política.
- Sol·licitud de compareixença: Mecanisme de control que pot ser vetat per la majoria absoluta de la cambra.