Poder, Autoritat i Riscos Socials en l'Estat de Benestar

Poder i Autoritat

Definicions de Poder

1. Enfoque unidimensional (Polsby i Dahl): Capacitat per aconseguir que algú faci alguna cosa que d'una altra manera no faria. El poder està en mans de qui aconsegueix dur a terme les seves preferències en contra de l'oposició d'altres.
2. Enfoque bidimensional (Bachrach i Baratz): Capacitat de limitar o sufocar la difusió de determinades reivindicacions i demandes. Decisions i no decisions.
3. Enfoque tridimensional (Lukes i Crenson): Capacitat d'aconseguir que algú faci alguna cosa contrària als seus interessos reals. Manipulació de preferències.

Autoritat

1. A. tradicional: Poder legitimat per la tradició.
2. A. carismàtica: Poder legitimat per qualitats personals excepcionals.
3. A. legal-racional: Poder legitimat per regles i regulacions aprovades legalment.

Delegació de Poder

• Delegació cap amunt: La Llei de Ferro de l'Oligarquia (Michels).
• Delegació cap avall: El risc de perdre el poder.

Representació

En democràcia la sobirania resideix en el poble, però no és simplement poder popular. Poder del poble, per al poble; Govern de la majoria limitada. El poder democràtic és exercit a través de representants:

• La representació implica elecció, però no viceversa.
• Defensa de les posicions del partit o de l'electorat.
• Mandat o independència: La representació d'interessos reals.
• Actuar contra el criteri dels representats quan no tenen informació.
• L'aspiració a la reelecció.

Nous Riscos Socials

Origen

1. Canvis dramàtics en el mercat laboral:
   • Desigualtat de sous (precarització, es pot treballar i ser pobre, sobretot si es tenen fills).
   • Inestabilitat del mercat (atur, malestar - Sennett).
2. Inestabilitat de les estructures familiars tradicionals:
   • Més facilitat per trencar relacions (monoparentalitat).
   • Menys protecció familiar (dependents, gent gran sola).

Deriven principalment de dues necessitats:

1. Reconciliar treball i vida familiar:
   • Necessitat del doble sou familiar.
   • La dona s'ha vist forçada a entrar al mercat laboral.
   • Situacions de risc d'exclusió: Tenir més de dos fills; Monoparentalitat; Tenir cura d'una persona discapacitada.
2. Adaptar-se a les noves exigències del mercat laboral:
   • Problema de tenir poca o obsoleta qualificació.
   • Ineficient cobertura de la seguretat social.

Característiques Comunes

• No estan ben cobertes per l'Estat de Benestar heretat de la postguerra europea.
• Copegen grups socials molt concrets: Joves i nens, Dones, Treballadors poc qualificats, Immigrants.
• Alta correlació entre aquestes situacions.
• Els grups tenen pocs interessos en comú.
• Els grups tenen poca força i participació política.

Polítiques Socials

1. Polítiques de conciliació laboral.
2. Polítiques de família (tenir cura d'infants i dependents).
3. Polítiques de protecció contra els sous baixos i la precarietat.
4. Polítiques de formació per al treball (adults i joves amb fracàs escolar).

Models de l'Estat de Benestar

1. Model liberal (Anglosaxó):
   • L'Estat assegura la preeminència del mercat: Èmfasi en la responsabilitat individual de la protecció social.
   • Provisió universal de benestar social, però residual (means testing): Polítiques centralitzades a pal·liar la pobresa, Transferències i assegurances socials modestes, Beneficis condicionats a l'activació, Voluntariat assistencial.
   • Impacte redistributiu mínim: Nivells alts de pobresa i desigualtat.
   • Mercat laboral desregularitzat i flexibilitat salarial.
   • Irrupció d'empreses privades que han ocupat amplis espais de serveis.
2. Model continental corporatista (conservador):
   • Drets vinculats a l'historial laboral. Assegurança contributiva.
   • Vol garantir les rendes laborals i l'estatus dels cotitzants.
   • Impacte redistributiu mínim. La magnitud dels beneficis públics queda lligada a l'estatus laboral.
   • Principi de subsidiarietat: El benestar de les persones que no participen o són expulsades del mercat queda en mans de les seves famílies. Diferència entre treballadors formals que contribueixen (insiders) i informals (outsiders). Convenis continus entre sindicats i patronal.
   • Mercat laboral segmentat: Nivells baixos de participació laboral femenina.
3. Model Mediterrani familista:
   • Paper essencial de la família en la producció i distribució de benestar.
   • La família complementa la provisió estatal de serveis.
   • Via mitjana entre un model amb serveis universals i serveis contributius.
   • Fragmentació en l'elaboració i implementació de polítiques.
   • Tendència a incorporar elements del model liberal anglosaxó.
4. Model nòrdic socialdemòcrata:
   • Universalització dels drets socials (Folkhemmet): Gobernança consensual i relacions interclasse, Beneficis deslligats de les contribucions realitzades, Manteniment d'estàndards de vida dignes per a les persones que no treballen (desmercantilització).
   • Desfamiliarització.
   • Fort impacte redistributiu: Impostos elevats i nivells alts de dèficit públic.
   • Lògica del productivisme: Meritocràcia, Es busca el "ple ocupació". Alta participació laboral i productivitat del treballador; Molt treball en el sector públic; Flexi-seguretat.