Pobresa i desigualtat: ODS 1, resiliència i polítiques

Pobresa i desigualtat: ODS 1 i resiliència

1. Què significa pobresa?

La pobresa és la manca d'ingressos i de recursos suficients per cobrir les necessitats bàsiques, com l'alimentació, la salut, l'educació i l'habitatge. L'ODS 1 la defineix no només com una qüestió econòmica, sinó com una situació que impedeix viure amb dignitat i amb oportunitats. També inclou la pobresa multidimensional, que reflecteix limitacions en l'accés a serveis i drets essencials. En definitiva, és una condició que restringeix el desenvolupament personal i comunitari.

Hi ha dos tipus de pobresa: la absoluta i la relativa. La pobresa absoluta existeix quan una persona no pot cobrir les necessitats bàsiques per viure (menjar, habitatge, salut). La pobresa relativa es produeix quan una persona disposa de molts menys recursos que la mitjana de la societat on viu, encara que tingui cobertes les necessitats bàsiques.

2. Distribució de la pobresa i la riquesa

La pobresa i la riquesa estan distribuïdes de manera molt desigual, tant entre països com dins d'un mateix territori. Les causes inclouen, entre altres factors:

• l'accés desigual a l'educació;
• la discriminació per motius de gènere, etnia o classe;
• la història colonial i les seves conseqüències;
• la manca d'infraestructures i serveis;
• la concentració del poder i del capital.

Els sistemes de protecció social —com subsidis, sanitat pública, pensions i ajudes familiars— són claus per reduir vulnerabilitats i evitar que les persones caiguin en pobresa extrema. L'ODS 1 insisteix que, sense xarxes de benestar, les crisis econòmiques afecten especialment els col·lectius més fràgils.

3. Igualtat d'accés a recursos i microfinances

Garantir la igualtat d'accés a recursos i oportunitats és essencial per trencar el cicle de la pobresa. Quan les persones poden accedir a serveis bàsics, terres o crèdits —especialment les dones— augmenta la seva capacitat d'autonomia econòmica. Les microfinances permeten iniciar petits negocis i generar ingressos a comunitats vulnerables. Les tecnologies adequades també milloren la productivitat i l'accés a informació clau. Sense aquesta igualtat, les desigualtats econòmiques es perpetuen.

4. Pobresa, desastres i canvi climàtic

La pobresa fa que les persones siguin més vulnerables a desastres naturals i al canvi climàtic, perquè sovint viuen en zones de risc i tenen menys recursos per recuperar-se. Alhora, les catàstrofes empitjoren la pobresa en destruir habitatges, cultius i infraestructures. Les crisis econòmiques o socials agreugen aquesta situació, deixant milions sense ingressos ni serveis bàsics. L'ODS 1 subratlla la necessitat de reforçar la resiliència per evitar que cada crisi generi nova pobresa.

5. Condicions laborals relacionades amb la pobresa

Aquestes formes d'explotació apareixen quan la pobresa extrema obliga les persones a acceptar feines sense drets ni protecció. Els tallers clandestins i l'esclavatge modern es basen en salaris baixos, jornades abusives i absència total de seguretat. El treball infantil és una conseqüència directa de la necessitat econòmica familiar i priva els infants d'educació. L'ODS 1 connecta amb altres objectius per eradicar aquestes pràctiques i garantir treball digne i protecció laboral.

6. Què significa resiliència per a persones vulnerables?

La resiliència és la capacitat de resistir, adaptar-se i recuperar-se davant situacions adverses com crisis econòmiques, catàstrofes o violència. Per a les persones en situació de pobresa és vital, ja que sovint viuen sense xarxes de suport. Millorar la resiliència implica oferir protecció social, educació, infraestructures segures i accés a recursos econòmics. L'ODS 1 busca enfortir aquesta capacitat perquè una crisi no condemni les persones a la pobresa permanent.

7. Conseqüències de la pobresa

La pobresa redueix l'accés a una alimentació adequada, provocant malnutrició i problemes de salut. Afecta especialment dones embarassades i infants, augmentant la mortalitat materna i infantil. També genera entorns amb menys oportunitats, cosa que pot incrementar la delinqüència i la violència per supervivència. Aquestes conseqüències creen un cercle viciós que perpetua la pobresa, i per això l'ODS 1 és fonamental per prevenir-les.

8. Què vol dir cooperació per al desenvolupament?

La cooperació pel desenvolupament és la col·laboració entre països, organitzacions internacionals i institucions per reduir la pobresa, millorar el benestar i impulsar el desenvolupament sostenible. Inclou ajut econòmic, formació, transferència tecnològica i programes socials. L'objectiu és que les comunitats puguin construir sistemes econòmics i socials estables, amb menys dependència exterior. La cooperació és clau per aconseguir l'ODS 1 a escala global.

9. Marcs polítics i perspectiva de gènere

Per reduir la pobresa és necessari actuar en diferents nivells:

• Escala local: programes d'habitatge, serveis socials, formació laboral i suport a famílies vulnerables.
• Escala nacional: polítiques redistributives, impostos progressius, protecció social forta i inversió en educació i salut.
• Escala internacional: cooperació, comerç just, regulació financera i estratègies climàtiques que protegeixin els més pobres.

La perspectiva de gènere garanteix que dones i nenes tinguin igual accés a recursos, propietat i oportunitats, cosa imprescindible per reduir la pobresa estructural.

Obres i referències històriques

A continuació es recullen referències i autors/es clau relacionats amb la lluita per la igualtat i els drets de les dones (text corregit i normalitzat):

• François Poullain de la Barre: De l'igualtat dels sexes (obra que defensa la igualtat entre homes i dones).
• Els quaderns de queixes (cuadernos de queja) que recollien reivindicacions durant la Revolució Francesa.
• Olympe de Gouges: Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania.
• Mary Wollstonecraft: A Vindication of the Rights of Woman (Vindicació dels drets de la dona).
• Flora Tristan: La Unió Obrera (defensa dels drets dels treballadors i de les dones).
• Declaration of Sentiments (Declaració de Sentiments) de Seneca Falls, document fundacional del moviment sufragista als EUA.
• Clara Campoamor: defensa del sufragi femení a Espanya.
• Eva Perón (María Eva Duarte de Perón): va promoure lleis de drets polítics per a les dones a l'Argentina.
• Simone de Beauvoir: Le Deuxième Sexe (El segon sexe).
• Betty Friedan: The Feminine Mystique (La mística de la feminitat).
• Kate Millett: Sexual Politics (La política sexual).
• Shulamith Firestone: The Dialectic of Sex (La dialèctica del sexe).
• Gomariz: (referència bibliogràfica — nom citat en el text original).
• Rebecca Walker: associada a la idea de la tercera onada del feminisme, amb la crítica a la noció de «no postfeminista».
• Gina Vargas: menció en el context del feminisme dels anys 90 (reflexions i diàleg).
• Moviment #MeToo i el moviment del 8 de març (diada internacional de la dona), com a exemples de mobilització contemporània.

Nota: s'han corregit ortografia i formes per oferir una lectura coherent en català i s'han mantingut les referències esmentades a l'original, normalitzant noms d'autors i títols per a facilitar la consulta.