Pobresa i desigualtat: Gini, Atkinson i corba de Lorenz

POBRESA

Pobresa: ingressos, consum i, fins a cert punt, el benestar humà, com a elements per entendre i mesurar la condició de pobresa i el benestar de les persones. En aquest sentit, el concepte de benestar econòmic neix de la realitat de si una persona té ingressos suficients per adquirir un nivell bàsic de consum o de benestar humà. La pobresa també es pot concebre com una funció de la manca de capacitats individuals, com l'educació o la salut, per assolir un nivell bàsic de benestar humà.

CORBA DE LORENZ

Corba de Lorenz: vista com una representació de la desigualtat de la societat perquè relaciona els percentatges acumulats de la població (eix de les abscisses) amb els de la renda (eix de les ordenades); és a dir, el 100% de la població correspon al 100% de la renda. Quan la situació és que tothom té la mateixa renda, coincidiríem amb la recta diagonal i estaríem en una situació d'igualtat perfecta. Com més separada estigui la corba de la diagonal, més alt és el nivell de desigualtat.

Entre els aspectes a destacar:

• Desavantatge: els pobres participen més en població i els rics concentren més renda, la qual cosa pot complicar algunes interpretacions.
• Avantatge: normalment les corbes es poden creuar, fet que elimina el criteri de dominància i permet mesurar la igualtat per trams, fent visible a quin sector de la població es dóna més importància als responsables de polítiques (policy makers).

PRIVACIÓ

Privació: mesura multidimensional de la pobresa mitjançant el percentatge de població que no té accés a determinats béns, recursos o serveis. Es mesura a partir de tres dimensions:

• Dimensió econòmica: situacions en què no es poden permetre certs consums, encara que es desitgin.
• Dimensió de béns duradors: escassetat severa de recursos materials.
• Dimensió de l'allotjament: característiques inadequades de la llar.

Relació entre pobresa i privació

La relació entre pobresa i privació es pot observar mitjançant indicadors enfocats a situacions dels individus de la societat, com ara pobresa relativa, exclusió social, precarietat laboral, carència material o baixa intensitat en la feina.

ÍNDEX DE GINI

Gini: expressió numèrica de la desigualtat. Mesura la proporció entre la superfície definida per la corba de Lorenz i la diagonal i la superfície situada per sota d'aquesta. En una societat igualitària, la corba de Lorenz i la diagonal coincideixen i, per tant, la superfície és nul·la. En canvi, si la societat és totalment desigual, la superfície entre la corba de Lorenz i la diagonal és màxima.

Tècnicament, és el quocient de l'àrea entre la corba de Lorenz i la línia d'igualtat perfecta dividida per l'àrea del triangle 0AB, que és igual a 1/2; per tant, G equival a dues vegades l'àrea compresa entre la corba de Lorenz i la línia d'igualtat perfecta. Com a conseqüència, l'índex de Gini varia, per distribucions contínues, entre 0 (igualtat perfecta) i 1 (màxima desigualtat), i serà major com més s'allunyi la corba de Lorenz de la línia d'igualtat perfecta.

ÍNDEX D'ATKINSON

Atkinson: mesura de la desigualtat de la renda que pot convertir-se en una mesura normativa mitjançant la imposició d'un coeficient ε per ponderar els ingressos. Es pot donar més pes als canvis en una proporció determinada de la distribució dels ingressos escollint ε, que reflecteix el nivell d'aversió a la desigualtat. Aquest índex està vinculat a una filosofia sobre judici de valors i relaciona el cost total de la desigualtat amb la renda total.

Comparació

Tots dos són indicadors de desigualtat relativa i poden incloure paràmetres d'aversió a la desigualtat. A efectes pràctics són comparables, encara que poden donar rànquings diferents perquè capten la desigualtat de maneres diferents. Ambdós són bons indicadors perquè disminueixen quan s'introdueixen inversions dirigides als pobres. L'índex d'Atkinson deriva d'una utilitat utilitarista basada en una funció de benestar i eficiència; en canvi, el Gini està més centrat en conceptes de desigualtat i equitat.

REPARTIMENT DEL VOT SEGONS EL NIVELL DE RENDA

Com estan repartits els vots respecte al nivell de renda?

PP: el votant del PP està repartit per tota la societat i no es concentra exclusivament en un sector determinat. Això s'explica perquè, en lloc de votar només un candidat concret, molts votants del PP voten els valors i creences que representen una resistència a noves polítiques redistributives; en molts casos és una por al canvi.

PSOE: és més votat per sectors de la societat amb índexs de renda més baixos que aquells que acumulen més riquesa. El 10% de la població més pobre pot representar més del 10% dels votants del PSOE; per això la corba de concentració dels vots del PSOE es troba per damunt de la diagonal (la qual representa la igualtat perfecta: 10% de la població = 10% dels vots). Això indica que els vots del PSOE es concentren entre els sectors més pobres i que, en aquest tram, el percentatge de vots del PSOE supera el 10% de la població més pobre.