Pobles Germànics, Visigots, Bizantins i Islam: Història Medieval

Pobles Germànics i Adaptació

Els pobles germànics incloïen: francs, visigots, angles i saxons, ostrogots i llombards. La seva activitat principal era l'autoconsum basat en l'agricultura i la ramaderia. Es van adaptar al llatí i al cristianisme.

Els Visigots

Reis Visigots Destacats

• Leovigild (568-586): Va conquerir el regne sueu, pobles del nord, vascons i càntabres.
• Recared (586-601): Fill de Leovigild. Va aconseguir la unitat religiosa en convertir-se al catolicisme.
• Recesvint (649-672): Va unificar totes les lleis del regne en el "Fuero Juzgo".

Fets Històrics Visigots

Cronologia clau:

• Tracte amb romans: 416.
• Fan fora vàndals, sueus i alans: 450.
• Roma dona Gàl·lia amb capital a Tolosa.
• Francs envaeixen Gàl·lia: 507.
• Invasió musulmana a la península ibèrica: 711.

Organització Política i Social

L'organització política es basava en:

• Aula Regia: Formada per nobles i guerrers.
• Comtes i Ducs: Governaven províncies i fronteres.
• Concilis: Reunions de persones de l'Església.

Art Visigot

L'art es caracteritza per:

• Església: Edificis petits, baixos, amb poques finestres. Utilitzaven l'arc de ferradura i grans voltes. La decoració era escassa, però concentrada als capitells (exemples: San Pedro de la Nave i San Juan de Baños).
• Orfebreria: Molt desenvolupada, tot i que no utilitzaven pedres precioses.

L'Imperi Bizantí

Justinià i la seva Dona Teodora (527-565)

Els seus objectius principals van ser:

• Reconstruir l'Imperi Romà.
• Actualitzar les lleis romanes en el "Codi Justinià".

Després de la mort de Justinià, hi va haver pèrdues territorials significatives. La caiguda de Constantinoble el 1453 marca la fi de l'Edat Medieval.

Església i Art Bizantí

El 1054 es va produir la separació de l'Església:

• Catòlica: Occident, amb el Papa Lleó.
• Ortodoxa: Orient, amb el Patriarca Miquel.

Santa Sofia: Destaca per les seves cúpules, mosaics i icones pintades. L'edifici era molt alt, amb moltes portes i finestres, pilars i arc de mig punt. Aquesta església va acollir quatre religions: musulmana, jueva, catòlica i ortodoxa.

Les pintures es caracteritzaven per molts colors brillants, temes religiosos i de la cort reial, i eren detallades i expressives.

Tipus d'Esglésies

Es distingeixen tres formes principals:

1. Grega (Imperi Bizantí): Forma de creu igualada pels costats.
2. Llatina: Forma de creu normal allargada.
3. Basilical: Forma de creu normal amb parets que l'envolten circularment.

L'Islam

Naixement i Expansió

Religió monoteista.

Mahoma, un gran comerciant de la Meca, va rebre l'anunci de l'arcàngel Gabriel, que el proclamava profeta d'Al·là. Els rics comerciants de la Meca el van veure com una amenaça, i per això va emigrar a Medina el 622 (any conegut com l'Hègira, inici del calendari musulmà).

Tot el que va predicar es va escriure a l'Alcorà (llibre sagrat dels musulmans).

Obligacions Musulmanes (Els Cinc Pilars)

Les obligacions inclouen:

• Professió de fe: Testificar que Al·là és l'únic Déu i Mahoma el seu profeta.
• Cinc pregàries diaries.
• Pelegrinatge a la Meca (almenys un cop a la vida).
• Dejuni durant el mes del Ramadà.
• Fer almoina (per ajudar els pobres).

El terme Gihad significa guerra santa.

L'avenç dels exèrcits musulmans per Europa va ser frenat pels francs a la batalla de Poitiers (732).

Organització Política i Social

L'estructura política era la següent:

• Califa: Màxima autoritat de l'imperi (elaborava lleis, era jutge suprem, cap religiós i dirigia l'exèrcit).
• Visirs: Ajudaven en les tasques de govern.
• Valís: Governadors de les províncies.
• Cadis: S'encarregaven de la justícia.

La societat es dividia en:

• Aristocràcia: Famílies de governants i grans propietaris.
• Notables: Comerciants, artesans benestants, etc.
• Resta de la població: Venedors ambulants, pagesos sense terres, etc.

Les dones eren considerades una de les propietats més valuoses de l'home; havien de ser vigilades, obeir el marit i tenir cura de la casa i els fills.

Economia i Arquitectura

L'economia es basava en l'agricultura, l'artesania i el comerç.

Les parts principals d'una mezquita són: minaret, font de les ablucions, pati, sala d'oració, minbar, mur de l'alquible i mihrab.

Imperi Carolingi

Ascens al Poder

Els monarques francs deixaven el govern en mans dels alts funcionaris, els majordoms de palau. El més important va ser Carles Martell, que el 732 va derrotar els musulmans a Poitiers.

El seu fill, Pipí el Breu, va derrocar l'últim monarca franc el 751 i es va fer coronar rei.

Carlemany i l'Imperi

Carlemany, fill de Pipí, va conquerir el regne llombard i altres pobles de Germània, fixant la frontera amb l'Islam al sud dels Pirineus.

Va ser coronat nou emperador d'Occident per Lleó III l'any 800. La seva capital va ser Aquisgrà.

Organització Territorial

Va dividir el territori en:

• Comtats: Governats per un comte.
• Marques: Zones frontereres, controlades pels marquesos.

Per controlar el funcionament de l'administració, utilitzaven els "Missi Dominici".

Dissolució de l'Imperi

Quan un rei franc moria, el territori es repartia entre els seus fills. A Carlemany només el va sobreviure un fill, Lluís el Piadós. Quan aquest va morir, l'imperi es va dividir entre Carles, Lluís i Lotari. Després de baralles, quan Lotari va morir, es va signar el Tractat de Verdun, reconeixent el repartiment de l'imperi.