Poblament rural a catalunya

->Poblament i ordenació del territori

-El poblament es defineix com la manera de localitzar-se els assentaments i com el lloc de residència de les poblacions.
-Una primera anàlisi permet distingir entre poblament rural i poblament urbà. A Espanya, un de menys de 2000 habitants és rural, i més de 10000 és urbà.
Entre 2000 i 10000 habitants, són rurals aquells en què més de la quarta part de la seva població activa treballa en el sector primari.
-Si la proporció de població activa dedicada al sector primari és inferior a la quarta part, llavors es classifiquen com a semiurbans.
-10000 habitants amb una economía que depèn en gran manera de les activitats del sector primari. Són anomenades habitualment agrociutats.
-En estudiar el poblament, hem de fixar-nos en aquests aspectes:
Com sha produït locupació humana del territori.   Com són els habitatges i les edificacions construïdes.   Com es distribueixen en lespai i es relacionen amb els diversos elements del paisatge, i quines són les relacions entre els diversos assentaments.
-Tots aquests elements determinen lordenació dun territori i defineixen el seu sistema dassentaments.
-El territori sorganitza en funció de les relacions entre els diversos sistemes i subsistemes dassentaments.
-Aquestes relacions són el producte dun gran nombre de factors: econòmics, socials, polítics, etc.

->Poblament rural:      Tipus de poblament rural tradicional

-En el medi rural, la població es concentra mes o menys en funció del clima i del tipus dactivitats agràries i ramaderes.  Tipus de poblaments:

Poblament aïllat

Es distribueixen de manera independent. (serralada Cantàbrica, el País Basc, Navarra i el Prepirineu català.

Poblament dispers

Si existeixen petits nuclis de població o llogarets, amb poques cases, a prop dun nucli central, també petit, que concentra els serveis del municipi, ens trobem amb un poblament dispers.

Poblament concentrat

Les cases que sagrupen formant nuclis compactes, generalment a prop duna font daigua.

Factors que determinen el poblament

-Factors naturals

Els més importants són el relleu i la disponibilitat daigua.
relleu abrupte (muntanyós) dificulta lexistència de grans explotacions dedicades a un sol conreu i facilita la diversitat i la dispersió de les explotacions, i afavoreix, per tant, el poblament dispers.
disponibilitat daigua condiciona la presència dels assentaments, i per això és freqüent de trobar-los a les valls fluvials. En zones seques, la població tendeix a concentrar-se al costat dels pous i els rius. Per tant, a les zones seques, el poblament és concentrat i a les zones humides, és dispers.
Però en un gran nombre de zones, no es pot considerar la disponibilitat daigua com un factor determinat de la dispersió o la concentració del poblament.

-Factors humans

La forma del poblament duna zona està íntimament relacionada amb la seva història i amb els seus caràcters culturals i socioeconòmics.

Necessitat de defensa

En zones on es donaven problemes de seguretat, la població es concentrava per defensar-se millor, sovint protegida per una muralla.

Formes dexplotació i de propietat de la terra

El fet que, en el passat, la terra es conreés de forma individual o col·lectiva es relaciona amb un poblament dispers, en el primer cas, o concentrat, en el segon.
Espanya humida-> poblament aïllat o el dispers, en poblats petits.    Espanya seca-> poblament concentrat

La morfologia dels pobles:

traçat dels seus carrers, té relació amb lemplaçament on es localitza i amb les condicions del seu origen i desenvolupament.

Pobles de traçat regular:

Són pobles creats segons un pla establert, amb un traçat que segueix un disseny geomètric. Aquest sol ser o bé una quadrícula ortogonal, amb carrers que es tallen perpendicularment, o bé un disseny radial, amb els carrers principals que conflueixen en un punt central.

Pobles de traçat irregular:

Són els més abundants. El seu traçat no obeeix a cap tipus de planificació, sinó que és el resultat del creixement espontani al llarg del temps. Construccions concentrades al voltant duna església i un castell o una torre de defensa.
El traçat també pot estar relacionat amb lemplaçament on es localitza:

Pobles de plana:

els tipus principals són el poble radial, on els carrers convergeixen en un punt central en el qual sol estar situada una plaça amb lesglésia i lajuntament; i el poble lineal o caminer, que sestén seguint una via de comunicació, i es pot arribar a ser un poble-carrer si totes les cases donen al camí.

Pobles sobre elevacions

Els tipus principals són els pobles amuntegats, semblants al poble radial, però amb la diferència que el nucli central, amb lesglésia i el castell, es troba dalt dun turó o duna muntanyeta; i els pobles en vessant, els carrers principals dels quals segueixen les corbes de nivell, i són morfològicament molt semblants als pobles lineals. Tots dos tipus són abundants en gran part del territori peninsular.

Evolució del poblament rural

-A partir de la segona meitat del segle XX, Espanya va deixar de ser un país eminentment rural per convertir-se en urbà.
-Es va produir un important èxode rural que va provocar la despoblació del camp. Es va produir, per tant, un fenomen de redistribució de la població rural que va portar a la concentració humana en unes poques poblacions.
-La despoblació va comportar, paradoxalment, un augment de la ruralitat, perquè la disminució de la mida de les poblacions va comportar una pèrdua dactivitats secundàries i terciàries, i, en especial, una reducció en els serveis. Com més es reduïa la població del municipi, més gran era el percentatge dedicat només a activitats agràries.

Segona residència i rururbanització

-En lúltim quart del segle X es va constatar el gran desenvolupament dun nou fenomen: la proliferació de cases de segona residència adquirides pels habitants de les ciutats, que volien passar part del seu temps lliure en àrees rurals->va afavorir la recuperació i rehabilitació de nuclis i cases rurals.
-Això semmarca dins dels processos de rururbanització dàmplies zones rurals, i en especial de les que troben a prop de les grans ciutats(franges rururbanes). En aquestes franges és fa difícil la separació entre els espais rural i urbà, a causa de la urbanització de les zones rurals, causada per la construcció de segones residències i fins i tot de residències fixes i pel trasllat dactivitats i de població urbana que continua treballant a la ciutat i shi desplaça diàriament.
-En aquestes zones es produeix una gradual adaptació als costums urbans, que comporta canvis en la forma de vida i en els sistemes de valors de les comunitats receptores. La rururbanització ha suposat, una pèrdua de població per a les ciutats i un augment de la població en zones tradicionalment rurals.

->Poblament urbà

El poblament urbà és el poblament en ciutats. Ciutat: tot municipi de més de 10000 habitants, i es considera semiurbà el municipi que té entre 2000 i 10000 habitants i el 25% la seva població treballa en el sector primari.
-Les ciutats són el resultat dun llarg procés històric que va des de les primeres fundacions de lEdat Antiga fins a les conseqüències del desenvolupament econòmic i demogràfic dels segles XIX i XX. A més, en la actualitat el creixement de la població urbana ha comportat lexpansió de les perifèries.
-En conclusió, la diversitat de les ciutats depèn tant del seu passat com de levolució econòmica i demogràfica recent.
-ciutats no sorgeixen en qualsevol lloc. Es funden o desenvolupen a partir dassentament previ en emplaçaments que reuneixen una o diverses condicions.
-Lemplaçament pot ser un lloc on existeixen vies de comunicació naturals, com rius, o una important cruïlla de camins.
-Les ciutats costaneres es desenvolupen en llocs on es donen les condicions idònies per a construir-hi un port marítim (exemple: BCN)
-Altres emplaçaments favorables inclouen un punt dimportància estratègica i militar (exemple BCN).
-En la majoria dels casos, lemplaçament duna urbs hi coincideixen unes quantes de les condicions esmentades.
-Les ciutats exerceixen sobre el seu entorn una influència, que es manifesta en la formació dun hinterland  o àrea dominada per la ciutat.
-En lèpoca preindustrial, el creixement i la importància duna ciutat depenien en gran manera de la riquesa del seu hinterland

Formació i evolució del sistema urbà

La urbanització contemporània: -
1833->divisió provincial de Javier de Burgos, que va donar un impuls a les ciutats escollides com a capitals de província. Aquestes es van beneficiar del fet dobtenir la localització de les administracions provincials i els serveis complementaris. El 1834, la creació dun nou nivell administratiu entre províncies i municipis, els partits judicials, va afavorir la consolidació de les ciutats que van ser nomenades cap de partit.
-En el segle XIX(linici de la industrialització), encara que tardana i limitada, va causar un gran desenvolupament de la urbanització a les ciutats on es va produir. Lenderrocament de les muralles i la creació deixamples urbans planificats.
-El creixement urbà es va recuperar en la dècada de 1950 i es va accelerar notablement en la dècada següent. A més, molts municipis del seu entorn creixien fins a transformar-se en ciutats industrials o ciutats dormitori.
-La crisi econòmica iniciada el 1973 va suposar la fi de les grans migracions internes i, per tant, del creixement accelerat de les grans metròpolis.
-Al final de la dècada de 1980 i en la de 1990 es va fer palès que, mentre que algunes grans ciutats frenaven el seu creixement, les ciutats del sud, mantenien el seu nivell de creixement.
-En els últims anys del segle XX, prop de tres quartes parts de la població espanyola vivia en ciutats; a més, va continuar el procés daugment de la població urbana, ininterromput de dels primers anys del segle XIX, fins al punt que la ciutat va trencar els seus límits i va envair el camp. Aquest fenomen durbanització del medi rural es coneix, amb el nom de rururbanització.