Població i Migracions: Anàlisi de la UE i Espanya

1. Població de la UE: Creixement lent i envelliment

Quasi 500 milions de persones viuen als països que formen la UE. La població creix molt a poc a poc. La baixa taxa de natalitat fa que el creixement natural de la població siga lent. La taxa mitjana de fecunditat és d'1,5 fills per dona. La població que té més de 65 anys suposa el 16% del total i va augmentant per dos motius: la població adulta és molt nombrosa i l'esperança de vida és elevada. El percentatge de la població amb menys de 15 anys disminueix. La població europea està envellida.

Alt percentatge d'immigrants

La UE acull cada vegada més immigrants. L'any 2004, la població va augmentar gràcies a ells. Alemanya, França i el Regne Unit són els principals països receptors d'immigrants. Al segle XXI, Itàlia i Espanya s'han convertit en destinacions prioritàries.

Els immigrants procedien principalment de Turquia i Àfrica, i també n'hi havia molts d'asiàtics. En les últimes dècades, han arribat emigrants de l'Amèrica Llatina (Equador i Colòmbia) que busquen millorar les seues condicions de vida i les de les seues famílies. La UE treballa amb la finalitat de crear lleis que regulen l'admissió dels immigrants i desenvolupa programes d'integració. Els objectius d'aquests programes inclouen:

• Ensenyament de l'idioma.
• Ensenyament de les normes i valors fonamentals de la societat que tota persona ha de respectar.

Malauradament, també sorgeixen reaccions racistes i xenòfobes.

Un espai densament poblat

El territori de la UE es troba densament poblat. Malta té la major densitat de població, mentre que Finlàndia i Suècia presenten una baixa densitat de població.

Ventall de cultures

La diversitat cultural a la UE es manifesta en la riquesa de les llengües, tradicions, costums, gastronomia, art, etc. Aquesta diversitat s'ha enriquit amb les aportacions dels immigrants. Al territori de la UE es parlen moltes llengües, de les quals 20 són oficials. L'anglès és la llengua més parlada. El cristianisme és la religió majoritària:

• Països del nord: Protestantisme.
• Països de l'est: Ortodoxa.
• Europa meridional, central i occidental: Catòlica.

Altres religions presents són el judaisme i l'islam.

2. Població espanyola: Evolució i estructura

L'any 2005, la població espanyola era d'uns 44 milions d'habitants, sent el cinquè país més poblat de la UE. Durant el segle XIX, la població va augmentar lentament; la natalitat era elevada, però també ho era la mortalitat. El creixement es va accelerar al segle XX.

Natalitat i mortalitat en les últimes dècades

Fins als anys 70 del segle XX, la natalitat a Espanya es va mantenir alta. Actualment, la nostra taxa de natalitat és una de les més baixes del món, amb 1,3 fills per dona. La mortalitat és baixa. Com a resultat, el creixement natural de la població espanyola és molt dèbil.

Estructura de la població

La població espanyola envelleix. L'edat mitjana supera els 40 anys i augmenta la proporció de persones de 65 anys o més. La nostra esperança de vida és una de les més altes del món: 77 anys per als homes i 83 anys per a les dones. El creixement de l'esperança de vida ha sigut gran; fa 100 anys, l'esperança mitjana era de només 35 anys.

L'activitat econòmica dels espanyols

En un segle, Espanya ha passat de ser un país bàsicament rural a presentar una estructura econòmica moderna, distribuïda de la següent manera:

• Serveis: 65%
• Indústria: 18,1%
• Construcció: 12,1%
• Activitats agrícoles, pesqueres i ramaderes: 5,2%

Destaca la incorporació de la dona al treball. No obstant això, les dones encara tenen, de mitjana, un salari un 17% més baix que els seus companys masculins per feines similars.

3. Migracions a Espanya

Migracions interiors: De camp a ciutat

A finals del segle XIX, van començar a mecanitzar-se les tasques del camp. Es necessitava menys mà d'obra i els agricultors van buscar feina a les indústries de les ciutats. L'èxode rural va ser massiu. La majoria dels emigrants procedien d'àrees rurals, amb una economia estancada i un creixement demogràfic elevat. Es van dirigir a les regions industrialitzades i a les ciutats amb més activitat econòmica. La millora dels transports, especialment el ferrocarril, va afavorir els corrents migratoris. A partir de 1975, la crisi econòmica i el tancament de moltes fàbriques van disminuir aquests desplaçaments.

Migracions externes

A finals del segle XIX es van intensificar també les migracions d'espanyols a l'estranger, que volien fugir de la pobresa. A aquests emigrants es van sumar els refugiats polítics durant la Guerra Civil (1936-1939) i el règim dictatorial del general Franco (1939-1975). Els emigrants van anar principalment a:

• Amèrica Central i del Sud (Argentina, Cuba).
• En menor nombre a Algèria.
• Europa (Alemanya, Suïssa i França).

En aquella època, uns 2 milions d'espanyols residien a l'estranger. La crisi econòmica mundial de 1973 va posar fi a aquesta intensa emigració, ja que va provocar una reducció de llocs de treball als països que havien acollit els emigrants espanyols, i molts van tornar.

Avui dia, pocs espanyols emigren. Ho fan principalment treballadors molt qualificats que volen millorar en la seua professió, amb destinació a països de la UE. Per contra, la immigració a Espanya ha crescut extraordinàriament en els últims anys. Els immigrants que vénen són majoritàriament de:

• Marroc.
• Amèrica del Sud.
• Europa de l'Est (busquen treball).

També arriben jubilats dels països occidentals, atrets pel clima de les nostres costes.

4. Distribució de la població espanyola

La població espanyola es distribueix de manera desigual pel territori. Més de la meitat es concentra en quatre comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana. Altres quatre comunitats tenen poca població: Aragó, Extremadura, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. Les diferències són més grans a escala municipal. Dins de les províncies, la població es concentra a les ciutats, mentre que el camp està cada cop més despoblat. La majoria dels immigrants viuen a la costa mediterrània, les illes Balears i Canàries, i a la Comunitat de Madrid.