La població d'Espanya: Estudi, evolució i dinàmica

U6: LA POBLACIÓ D’ESPANYA

1. L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ:

1.1. La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens demogràfics. L’estudi de la població pot ser interpretat de diverses maneres i generar polèmica. Mirar ex. p. 120

1.2. La població en el territori:

• Població: conjunt de persones que viuen a un territori que es presenta delimitat d’acord amb criteris de pertinença i en relació amb un moment temporal determinat.
• Territori de referència: Ús d’estats, províncies i municipis per l’obtenció de dades demogràfiques d’un territori a partir de les fonts demogràfiques com el cens i el registre civil.

1.3. Les fonts demogràfiques:

Edat Moderna → a Espanya els recomptes de població tenien un valor aproximat, es feien a partir dels focs.

• Cens: El recompte de la població d’un país en un moment determinat. Aporta informació de volum de població, composició per sexes i edats, estat civil, nivell d’estudis, professió renda, etc.
• Padró municipal: El registre de competència local que comptabilitza els naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi.
• Registre civil: Es comptabilitzen els naixements, defuncions i matrimonis a partir de l’Institut Nacional d’Estadística, que fa estadístiques del moviment natural de la població.

1.4. Les projeccions de població:

La demografia mitjançant les projeccions de població analitza les diferències de la població del present, del passat i estudia a la població del futur.

2. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:

El model de transició demogràfica permet comparar, explicar i valorar les dinàmiques de la població.

De l’estudi deriven tres consideracions; el desfasament en el temps que passa, situacions semblants o amb diferències i constatació de la rapidesa de la població espanyola per realitzar les tres etapes.

2.1. El règim demogràfic antic. Fase I. Des del Neolític fins s.XX.

• Natalitat elevada ➜ mitjana de 5 fills per dona. Esperança de vida (1889-90): 35 anys
• Gran taxa de mortalitat infantil.
• Esperança de vida de 35 anys ➜ dures condicions de vida, falta d’higiene i recursos mèdics.
• Alta mortalitat ➜ epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals.
• Destaquem la Peste Negra.
• El nº de població no augmenta ➜ Estabilitat demogràfica
• Població d’Espanya bàsicament rural ➜ allarga notablement l’etapa.

2.2. El creixement demogràfic. Fase II. Des del 1920 fins 1980.

• Natalitat alta ➜ Mortalitat disminueix considerablement. = Creixement demogràfic.
• Disminució de mortalitat per millora en collites i higiene.
• Disminució de Natalitat per Guerra Civil (1936 - 1939) i + mortalitat.
• Torna l’estabilitat per la migració cap a les zones industrials a la postguerra.
• Població jove augmenta.

2.3. L’ajustament demogràfic. Fase III. Començament dels 80s.

• Disminució de mortalitat ➜ més higiene, ús de medicines i vacunes.
• Tancament del creixement demogràfic ➜ Disminució de natalitat.
• Conseqüències de la reducció de natalitat:
• Econòmiques: escolarització obligatòria, prohibició de treball pels infants, establiment de les pensions de jubilació.
• Socials: disminució de mortalitat infantil, creixement del consum, incorporació de les dones al món laboral.
• Mortalitat i natalitat reduïdes ➜ població estable.
• La població va augmentar ➜ migacions d’altres països

2.4. El nou règim demogràfic. Fase IV. Finals del s.XX fins a principis s.XXI.

• Taxes de mortalitat i natalitat molt baixes.
• Creixement nul o negatiu.
• Avenços mèdics ➜ mitjana de vida de 83 anys homes i 85 anys dones.
• Principis de s.XXI augment de natalitat ➜ arribada de migrants estrangers

La població espanyola amb el pas del temps s’ha vist augmentada fins a quadruplicar la població del s.XVIII, per diferents esdeveniments com els avenços de la medicina, el canvi en les condicions de vida i tradicions, i en les migracions

3. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:

La dinàmica de la població depèn dels factors naturals com la natalitat, mortalitat, fecunditat, nupcialitat, i els factors socials on estan les migracions.

3.1. El moviment natural de la població:

Moviment natural ➜ creixement o decreixement de població per causes naturals.

El creixement vegetatiu ➜ diferència entre el nº de naixements amb el nº de defuncions. És positiu quan els naixements són majors i negatius ho són les defuncions.

Natalitat:

➔ Des del s.XX la natalitat s’ha vist disminuïda.

Pic de disminució a 1940, per la guerra civil.

Després augment fins arribar a una tendència descendent.

➔ S’ha assolit aproximadament entre un 9 i un 11% de taxa de natalitat.

➔ El creixement actualment és del 0,69‰

Mortalitat:

➔ Al s.XX la mortalitat va disminuir i l’esperança de vida va augmentar

Va haver un “despunt” al 1918 per la grip espanyola.

Diferents esdeveniments van provocar inestabilitat en la taxa de mortalitat.

Al 1960 comença a estabilitzar-se la mortalitat fins l’actualitat.

Actualment la taxa és d’un 8,45% i al 1980 va arribar a un 7,5%.

Primera causa de mortalitat ➜ malalties cardiovasculars i tumors (dones).

Mortalitat infantil disminueix fins 2,82%.

Nupcialitat i fecunditat:

Nupcialitat ➜ matrimonis registrats (actualment una dada no molt real).

Associat l'índex sintètic de fecunditat ➜ mitjana de fills entre els 15 i 49.

Edat mitjana de maternitat ➜ 31,7 (a 1970 era de 25 anys).

Per una estabilitat en la població es necessita que la mitjana de fills per dona sigui de 2,1.

3.2. L’evolució recent de la població espanyola:

La població recent ha anat disminuint perquè no hi ha un relleu generacional, l’increment en els darrers anys ha sigut gràcies a la migració. Hi ha notables diferències en les comunitats autònomes (comportaments i nivell de desenvolupament diferents).

4. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:

Estructura ➜ composició i distribució per edats i sexes.

Representació amb gràfics piràmides d’edats.

4.1. La piràmide d’edats:

Tres tipus de piràmides:

❖ Expansiva: Piràmide amb base ampla (gran natalitat), tronc i cúspide reduïts per la poca població adulta i anciana.

Esperança de vida no molt alta.

Característic de països poc desenvolupats.

❖ Estable: Piràmide en forma de triangle equilàter. Reducció de població jove (menys natalitat), cúspide i tronc més amples per l’augment de població adulta i anciana.

Augment de l’esperança de vida.

Propi de països que s’estan desenvolupant econòmicament i industrialment.

❖ Contractiva: Piràmide amb base estreta per la gran disminució de gent jove (baixa natalitat), cúspide i tronc molt amplis per la població envellida.

Mortalitat molt baixa i natalitat també.

Característics de països desenvolupats.

4.2. L’envelliment de la població:

L'envelliment és un procés inevitable que comporta la millora de qualitat de vida.

Producte de la baixa natalitat i l’augment d’esperança de vida, Espanya té un elevat percentatge de població envellida que només fa que augmentar.

Comportara conseqüències econòmiques i de disponibilitat de serveis socials i sanitaris per mantenir les persones ancianes

U7: FLUX MIGRATORIS I LA MOBILITAT

1. LES MIGRACIONS:

1.1. Causes i conseqüències dels moviments:

Causes dels moviments migratoris:

• Causes demogràfiques i econòmiques: + freqüents, a causa de desocupació, de salaris baixos.
• Causes per catàstrofes naturals: terratrèmols, desertització, les plagues, la sequera, la inseguretat en la població i les males collites.
• Causes polítiques: les guerres, persecucions, exilis forçosos (Espanya després de la Guerra Civil).
• Causes socioculturals: desig de viure en un país més democràtic, on no hi ha una dictadura o pel fet de les bones condicions climàtiques i socials.

1.2. Els moviments migratoris a Espanya:

Dos tipus de migracions:

• Migracions transoceaniques: Migracions cap a Amèrica, des del s.XV, moltes persones han anat emigrant cap a Amèrica Llatina (sobretot persones que treballaven en l’agricultura)
• Migracions modernes:

Del món rural a la ciutat

Migracions exteriors (un altre país)

El saldo migratori es la diferencia entre els migrants que van a un altre país i migrants que venen al país.

2. LES MIGRACIONS INTERIORS:

Migracions a cap-ciutat augmenten amb la població rural, però va minvar l’agricultura. En la ciutat va augmentar la demanda de mà d’obra i va produir canvis en la distribució de la població espanyola.

2.1. Les migracions interiors camp-ciutat:

Segle XX, augment sobretot a les àrees rurals de l’est, eren les zones amb més dificultats socioeconòmiques. Hi havien latifundis ubicats a Andalusia (zones agrícoles molt grans amb pocs propietaris) i minifundis a Galicia (zones agrícoles molt petites amb molts propietaris).

Llocs d’origen de la migració interior:

Als anys 50 o 60 haver una onada de migració interior, a causa que va coincidir per la necessitat de mà d’obra a la ciutat.

Als anys 70 el treball al camp va començar-se a mecanitzar-se de manera que va provocar migracions cap a la ciutat perquè sobrava mà d’obra

Lloc de destinació de la migració interior

Madrid i Barcelona van ser les que més van tindre un mejor creixement demogràfic. Les zones de recepció es concentraven en àrees industrials. Diferents esdeveniments van aturar la migració interior.

3. LES MIGRACIONS EXTERIORS:

Històricament sempre hi han hagut migracions exteriors, a 1950 gran èxode del món rural a les ciutats i a nivell europeu van haver migracions del sud cap al nord.

3.1. Les migracions exteriors:

Migracions Sud-Nord ➜ Comencen al 50 per moviments de mà d’obra, sobretot en països com Itàlia, Espanya, Grècia, Turquia, l’antiga Iugoslàvia i Portugal.

Entre els 60 ➜ augmenta migració exterior de manera massiva fins al 73 on es frena per lacrisi del petroli.

Després de la Segona Guerra Mundial, Estats Units realitza el pla Marshall per donar ajudes econòmiques a Europa, perquè es recuperes. La necessitat de mà d’obra en el continent pel Pla Marshall i la fundació de la Unió europea provoca la migració Espanyola cap a França, Alemanya o Suïssa.

La mà d’obra era poc conflictiva i barata, la majoria de les feines eren poc qualificades (agricultura, ramaderia i mineria) i es podia contractar de manera temporal.

Per això els migrants que van més tard retornar a Espanya van anar directament a la ciutat, on estava concentrat tot el moviment de la població, a causa que amb el pas dels anys la població rural havia disminuït.

3.2. Conseqüències de les migracions exteriors:

● Demogràfiques: Disminució de població i canvi en la distribució territorial.

● Econòmiques: Important entrada de divises, ajuda al desenvolupament econòmic d’espanya i disminueix el dèficit comercial.

● Socials: Reducció de la pressió social i econòmica, desarrelament de persones dels seus llocs d’origen i condicions de vida i de treball difícils en els llocs d’arribada.

4. D’UN PAÍS D’EMIGRANTS A UN PAÍS D’IMMIGRANTS I VICEVERSA:

Comença una etapa de migracions, venen en busca de feina i amb expectatives de millorar la seva qualitat de vida. La majoria de les persones migren d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.

4.1. Espanya un país d’immigrants:

➔ Persones jubilades: S’instal·len definitivament a la costa mediterrània pel clima, l’entorn agradable i el bon servei. Augmenta de manera notable a principis del segle XXI.

➔ Directius d’empreses multinacionals, treballadors professionals, esportistes, artistes, etc.: S’instal·len per qüestions laborals i per trobar una millor qualitat de vida.

➔ Refugiats polítics: Persones que han sigut forçades a fugir del seu país per motius polítics.

➔ Migrants procedents de països pobres: Grup més nombrós, homes, dones i infants,

procedents de diferent països d’Àfrica, Amèrica Llatina, Europa Oriental i Àsia. Venen a

buscar treball i unes millors condicions de vida.

El procés de regulació pretén controlar l’entrada d’immigrants, ja que hi ha moltes dificultats i limitacions per obtenir els permisos de treball, el que provoca l’entrada de les persones “sense papers”.

4.2. La població estrangera a Espanya:

La població estrangera va augmentar fins al 2012 com a conseqüència de la crisi del 2008.

Les variacions dels volums de població són deguts a les dinàmiques de les poblacions estrangeres.

La població estrangera ➜ pràcticament equilibrada entre sexes.

3.2. Conseqüències de les migracions exteriors:

● Demogràfiques: Disminució de població i canvi en la distribució territorial.

● Econòmiques: Important entrada de divises, ajuda al desenvolupament econòmic d’espanya i disminueix el dèficit comercial.

● Socials: Reducció de la pressió social i econòmica, desarrelament de persones dels seus llocs d’origen i condicions de vida i de treball difícils en els llocs d’arribada.

4. D’UN PAÍS D’EMIGRANTS A UN PAÍS D’IMMIGRANTS I VICEVERSA:

Comença una etapa de migracions, venen en busca de feina i amb expectatives de millorar la seva qualitat de vida. La majoria de les persones migren d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.

4.1. Espanya un país d’immigrants:

➔ Persones jubilades: S’instal·len definitivament a la costa mediterrània pel clima, l’entorn agradable i el bon servei. Augmenta de manera notable a principis del segle XXI.

➔ Directius d’empreses multinacionals, treballadors professionals, esportistes, artistes, etc.: S’instal·len per qüestions laborals i per trobar una millor qualitat de vida.

➔ Refugiats polítics: Persones que han sigut forçades a fugir del seu país per motius polítics.

➔ Migrants procedents de països pobres: Grup més nombrós, homes, dones i infants,

procedents de diferent països d’Àfrica, Amèrica Llatina, Europa Oriental i Àsia. Venen a

buscar treball i unes millors condicions de vida.

El procés de regulació pretén controlar l’entrada d’immigrants, ja que hi ha moltes dificultats i limitacions per obtenir els permisos de treball, el que provoca l’entrada de les persones “sense papers”.

4.2. La població estrangera a Espanya:

La població estrangera va augmentar fins al 2012 com a conseqüència de la crisi del 2008.

Les variacions dels volums de població són deguts a les dinàmiques de les poblacions estrangeres.

La població estrangera ➜ pràcticament equilibrada entre sexes.

Gran diferència entre edats estrangeres i d’Espanyols ➜ Estrangers joves 66% i majors de 65 anys menys del 5%. Espanyols joves 45% i majors de 65 anys 18,4%.

Predominen les persones originàries de Romania, Bulgària, Marroc, Xina, i alguns països de l’Amèrica Llatina.

Procedents de la Unió Europea destaquen Regne Unit, Alemanya i Itàlia ➜ circulació de persones totalment lliure

4.3. Els camins de la immigració:

Segons l’INE un 1,1% de població va posar en perill les seves vides amb unes xarxes de transport clandestines.

Dues rutes per arribar a Espanya:

● Arribar a Marroc i travessar l’estret de Gibraltar ➜ moltes dificultats per acords del Marroc on hi ha inaccessibilitat a Ceuta i Melilla.

● Des dels ports de Senegal cap a les Illes Canàries ➜ altament perillosa.

Es busca frenar l’entrada clandestina establint acords amb els països africans ➜ vigilancia d’entrada clandestina a canvi de ajudes pel desenvolupament.

5. EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ:

Migració cap a Espanya s’ha vist disminuida i comporta debats sobre la conveniència i la problemàtica que es deriva d’aquest fet.

5.1. Espanya necessita immigrants:

Aspecte positiu des de:

● Pla econòmic: Aporta mà d’obra jove disposa a realitzar treballs més diversos ➜ reactiva el mercat laboral intern. Contribueixen en el millorament economic amb el pagament d’impostos, col·lectiu de consumidors importat ➜ revitalitza el comerç interior i el mercat de l’habitatge.

● Pla demogràfic: Augment de població on la natalitat és molt baixa. Solen ser persones joves que tenen més fills ➜ dones solen ser mares en una edat més jove.

● Pla cultural ➜ contacte amb cultures d’altres països diversos, conèixer altres maneres d’interpretar el món. Diversitat de cultura ➜ riquesa d’interculturalitat o multiculturalitat. 

5.2. La interculturalitat dificultats i dilemes:

Vista en alguns sectors com problema ➜ imposen restriccions d’entrada i controls de tota mena.

Temen perdre cohesió social i característiques pròpies d’identitat nacional i cultura.

Possibilitat de problemes futurs crea ➜ rebuig, exclusió social i xenofòbia.

Dues posicions enfrontades:

1) Malfiança social pel que fa als migrants.

2) La necessitat de disposar de més mà d’obra i de tots els avantatges que presenten.

5.3. Reagrupament familiar:

Dret bàsic de poder viure en família. La integració es fa de manera esglaonada per evitar desajustos ➜ en les places escolas, serveis de sanitat, més habitatges i llocs de treball.

Representa un rejoveniment de la població espanyola.

Legislació vigent ➜ tràmits i requisits per accedir al reagrupament familiar, ha de passar any.

5.4. El dret d’asil:

ONU reconeix el dret d’asil en la Convenció sobre l’estatut dels refugiats i el Protocol de Nova York del 1967 ➜ obligació de admetre a persecució establint drets i deures.

La conflictivitat de països, la fam, les lluites ètniques i la corrupció política multiplica el nombre de desplaçats que busquen refugi als països veïns. Van cap a països rics, però molts cops desestimen la seva petició d’asil per migracions de treball encobertes.

5.5. La política de la Unió Europea i la immigració:

Pacte Europeu d’Immigració i Programa d’Estocolm ➜ base política relacionada de les migracions. Es planteja una migració legal i ordenada i proposa condicional l’entrada a persones amb permisos de treball.

↳ Implanten: vigilància als punts d’entrada, polítiques de retorn als migrants il·legals, regula i restringueix el dret d’asil.