Població i Condicions de Vida a l'Espanya de Postguerra
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,48 KB
Població i Condicions de Vida: Postguerra Espanyola
La Guerra Civil tingué una incidència molt negativa sobre la població. Malgrat això, la població continuà augmentant d’una manera important entre els anys 1940 i 1959.
L'Augment Demogràfic
Un increment tan important de població s’explica per l’elevat creixement vegetatiu. Això va ser possible perquè la taxa de natalitat es mantingué elevada, i la natalitat es va incrementar notablement aquells anys.
El Fenomen Migratori
Les migracions interiors, del camp a les ciutats més importants, van tenir una importància creixent. Entre els anys 1951 i 1960, moltes persones van abandonar el camp per anar a viure a nuclis industrials. Cal dir, però, que als anys 40 es va produir, degut a la Guerra Civil i a la destrucció de les ciutats, un retorn al camp i a la feina assegurada que suposava la terra.
D’altra banda, les migracions exteriors cap a Hispanoamèrica es van reprendre a l’acabament de la Segona Guerra Mundial. A les acaballes dels anys 50, l’emigració espanyola a Hispanoamèrica va iniciar una ràpida davallada, mentre començava l’emigració cap als països de l’Europa Occidental.
La Distribució de la Població Activa
Amb relació a la distribució de la població activa per sectors econòmics, el fet més destacable fou la progressiva disminució de la població ocupada en el sector primari i el paral·lel increment de la població industrial. Cal destacar que la població pagesa espanyola era superior a la que hi havia abans de la Guerra Civil; en canvi, l’any 1960, els agricultors eren el 41,7% i els obrers el 31,8%.
Les Condicions de Vida
La postguerra va implicar per a la població un greu empitjorament de les condicions de vida. Aquesta situació era encara molt més severa per a milers de persones que havien pertanyut a organitzacions republicanes, la major part de les quals van perdre la feina.
Un dels símbols més evidents va ser el racionament d'aliments, que es va prolongar fins a l’any 1951. Per tal d’aconseguir els aliments, cada família havia de proveir-se d’una cartilla de racionament que assignava a cada família una determinada quantitat d’aliments bàsics. Al mercat oficial, el preu era fixat pel govern, però com que les racions eren molt escasses, la gent no tenia més remei que adquirir més productes al mercat negre, fet que va fer possible l’enriquiment d’especuladors. L’encariment dels productes feia que els treballadors haguessin de dedicar la major part del seu salari a l’adquisició d’aliments.
La fam i les malalties van acompanyar bona part de la població fins a l’arribada de l’ajuda americana. A més, durant vint anys, la població va haver de suportar constants restriccions elèctriques que afectaven la producció industrial.
D’altra banda, els espanyols van haver d’adaptar-se a l’estricta moral nacionalcatòlica. Els espectacles públics van ser objecte d’una censura ferotge. Les autoritats franquistes també van imposar normes molt severes per poder banyar-se a la platja. L’homosexualitat va ser reprimida amb duresa.
La religió catòlica va ser obligatòria: tots els nens havien de ser batejats, els noms havien de ser els propis del santoral catòlic i l’assistència a les cerimònies era obligatòria. El culte públic de qualsevol altra religió va estar prohibit.