Plauto: Vida, Obres i Característiques de la Comèdia Llatina
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,74 KB
Plauto: El Gran Comediògraf Llatí
Plauto va ser el millor comediògraf llatí. Coneixem poques dades fiables sobre la seva vida. Va néixer a Sarsina cap a l'any 254 a.C. Es pensa que va arribar a Roma com a soldat, comerciant o comediant. A la urbs va dedicar-se intensament al teatre i va formar part d'una companyia de còmics. Durant un temps va haver de fer girar un molí a causa dels deutes que havia contret, però es desconeix el motiu concret de la seva ruïna. En les estones d'oci que li permetia aquesta feina, es va dedicar a escriure comèdies, en algunes de les quals va prendre després per a la seva presentació i va aconseguir una gran fama i popularitat.
Obres de Plaute
En el segle I a.C. per Roma corrien 130 comèdies atribuïdes a Plaute. Actualment sabem que només 21 són seves. Les conservem totes, encara que d'una vidularia només queden uns quants fragments. Entre les més conegudes destaquen:
- La comèdia dels ases
- La comèdia de l'olla
- El militar fanfarró
- Amfitrió
Característiques de les Comèdies de Plaute
Els temes, els personatges i l'entorn geogràfic en què es desenvolupen les comèdies de Plaute són grecs, però tenen un aire romà, d'acord amb el públic de les seves obres. Les característiques principals són:
1. Gènere i Estructura
- Les comèdies plautines són comèdies d'intriga escrites en vers, que pertanyen al subgènere de la fabula palliata o comèdia a la grega.
2. Personatges Tipus
A la majoria hi apareixen uns personatges fixos, personatges tipus:
- Adulescens: El jove enamorat.
- Senex: El pare sever, a vegades una mica imbècil.
- Matrona: L'esposa o mare sovint discutidora.
- Virgo: La jove, objecte dels amors de l'adulescens i de vegades també del senex.
- Meretrix: La prostituta àvida.
- Leno: L'alcavot sense escrupol.
- Parasitus: El paràsit que adula l'amo jove enamorat a resoldre els seus problemes amorosos enganyant el pare.
Així doncs, Plaute se centra en els personatges populars i convencionals: paràsits que adulen per aconseguir invitacions per menjar; esclaus astuts que intenten solucionar els problemes amorosos dels seus amos joves; soldats fanfarrons que sempre són ridiculitzats; noies que només pensen en l'amor i en el matrimoni, etc.
3. Fonts i Inspiració
- Són resultat o bé de l'adaptació d'una comèdia grega o bé de la fusió dels arguments de dues o més comèdies gregues. Les seves fonts són autors grecs dels quals s'inspira dels segles IV i III a.C. (Menandre, Difil, Filemó).
4. Creativitat i Innovacions
En les comèdies plautines, la creativitat es manifesta en:
- L'orientació diferent del prologus, que entre els autors grecs s'utilitzava per presentar al públic un resum breu de l'argument. Plaute també li dona aquesta finalitat, però de vegades s'utilitza per explicar les circumstàncies de la creació i representació de l'obra.
- La representació de la comèdia com un drama continu sense la divisió en cinc actes a l'estil de les comèdies gregues.
- La presència de parts dialogades i de parts liricomusicals. Aquestes últimes predominaven sobre les primeres.
- La reducció d'escenes i ampliació de diàlegs, respecte dels originals. L'ampliació dels diàlegs passa sobretot amb el servus, personatge principal de les comèdies de Plaute, al qual dona un relleu especial.
- La inserció a les comèdies de múltiples referències al món de Roma, fet que de vegades el fa caure en anacronismes.
- L'ús de la llengua que presenta les característiques de la llengua parlada a la Roma d'aquell temps. Fa parlar els seus personatges d'acord amb la seva cultura i amb la seva posició social, utilitza jocs de paraules, explica acudits grollers, crea noves paraules i utilitza frases curtes.
5. Finalitat i Crítica
- Quasi no hi ha reflexions de tipus moralitzant en les comèdies de Plaute, però ell aprofita el fet que l'acció transcorre a Grècia per criticar el món hel·lènic com a sinònim de vici i de luxe superflu, davant l'austeritat del món romà.
- Les comèdies plautines persegueixen, sobretot, provocar la rialla de l'espectador.