Plaute i Terenci: Personatges i Evolució del Teatre

Personatges de la Comèdia Romana

Personatges Principals

• El vell (senex): Pare estricte amb fills i esclaus, furiós i, de vegades, avar. Normalment és objecte de burla.
• La matrona (matrona): Mare de família amb connotacions negatives. Té mal caràcter, és capriciosa i malgasta els diners.
• El jove (adulescens): Protagonista de les comèdies plautines, enamorat d'una cortesana o d'una noia de bona posició. Sovint, l'esclau és qui controla l'acció.
• La jove (virgo): Cortesana o jove donzella. La seva aparició és limitada, però l'acció transcorre al seu voltant. Si és cortesana, Plaute la presenta plena de vicis, però enamorada.
• L'esclau (servus): Vertader protagonista de les comèdies de Plaute. És llest, murri, desvergonyit, mentider i enganya per aconseguir el que vol. És el guia de l'acció.

Personatges Secundaris

• El soldat (miles): Plaute ridiculitza els militars. Els presenta com a fanfarrons que presumeixen de les seves conquestes, però en el fons són covards.
• El paràsit (parasitus): Personatge còmic i astut que fa el que sigui per omplir l'estómac.
• El presentador: Personatge que vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs sense interessar-se per les circumstàncies dels deutors.

El Llenguatge i l'Estructura en Plaute

Plaute utilitza un llenguatge viu, reflex de la llengua del carrer, amb les característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del moment. Connecta amb els espectadors.

Algunes comèdies comencen amb un pròleg, on un personatge explica la trama principal. També hi ha un o dos arguments (no escrits per Plaute) que resumeixen l'obra. La divisió en actes i escenes és posterior a Plaute, que escrivia de manera contínua.

Terenci: Vida i Obres

Terenci fou un comediógraf posterior a Plaute, que mai no va aconseguir la seva popularitat. Nascut a Cartago, va arribar jove a Roma com a esclau. El seu amo el va educar i li va concedir la llibertat.

Les comèdies de Terenci són més reflexives i calculades que les de Plaute, sense deixar via lliure a l'espontaneïtat. L'estructura rítmica és menys rica i els personatges esdevenen el nucli de l'acció.

Evolució del Teatre: De Grècia a Shakespeare

Els principals escriptors de tragèdies gregues (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) van escriure sobre personatges mítics i les seves famílies. Els romans, com Sèneca (Èdip rei, Medea), es van limitar a traduir-los o a escriure obres sobre els mateixos personatges. Estaci va escriure Tebaida, centrada en la llegenda de Tebes.

Pel que fa a la comèdia, Plaute i Terenci es van inspirar en la comèdia nova (temes burgesos, embolics i enamoraments). Durant l'Edat Mitjana, la producció teatral va ser escassa. Amb l'Humanisme, el Renaixement va tornar al teatre antic. El 1429 es van trobar 12 comèdies desconegudes de Plaute.

Molière va escriure comèdies com L'avar i Amfitrió. William Shakespeare va escriure comèdies (El somni d'una nit d'estiu, La comèdia dels errors) i tragèdies que enllacen amb la tradició clàssica (Titus Andrònic, Cleopatra, Juli Cèsar).