Plaute i Terenci: Mestres de la Comèdia Romana Clàssica

Plaute: Mestre de la Comèdia Romana Popular

Vida i Estil de Plaute (250-184 aC)

Plaute va viure entre els segles III i II aC (250-184 aC). Fou l'autor que més èxit va tenir entre el públic, ja que era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes amb un llatí molt col·loquial. L'originalitat de Plaute rau en el seu llenguatge vigorós i expressiu, que combina l'obscenitat i l'insult groller amb l'estil líric i la paròdia de la tragèdia. No té cap preocupació moral o intel·lectual; només vol divertir i fer riure el seu públic.

Obres Destacades de Plaute

S'han conservat 21 de les seves comèdies, entre les quals destaquen:

• Aulularia (La comèdia de l'olla): Un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i ho manté en secret per por que no l'hi robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest.
• Amphitruo (Amfitrió): És l'única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren forma d'Amfitrió per unir-se a la seva esposa Alcmena, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcmena, on neixen dos bessons. Un d'ells, Hèrcules, és fill de Júpiter i l'altre d'Amfitrió.
• Bacchides (Les Baquis): Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades Baquis. Crisal, l'esclau d'un d'ells, Mnesíloc, obté amb enganys diners del seu vell amo Nicòbul per rescatar una de les Baquis d'un soldat que l'ha comprada.
• Miles Gloriosus (El soldat fanfarró)
• Menaechmi (Els bessons)

Personatges Típics en les Comèdies de Plaute

Els personatges de Plaute no tenen complexitat psicològica, sinó que són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra. L'autor romà potencia els personatges còmics com l'esclau o el paràsit, alhora que exagera trets ridículs d'aquests mateixos i d'altres personatges, aconseguint resultats divertits. Alguns dels arquetips més comuns són:

• El jove enamorat
• El vell avar o enamorat
• L'esclau (astut o assenyat)
• La donzella
• L'esposa
• El paràsit

Terenci: La Comèdia Refinada i Moral

Vida i Obra de Terenci (s. II aC)

Terenci, d'origen nord-africà, va viure al segle II aC. Fou esclau d'un senador que aviat li va donar la llibertat. Va morir jove, als 25 o 30 anys, en un viatge a Grècia, segons algunes versions a causa d'un naufragi. Terenci no va aconseguir tant èxit com Plaute, perquè era un autor proper a la noblesa i més allunyat del poble, amb una llengua més culta i una gran preocupació moral.

Diferències entre Plaute i Terenci

Tot i que tots dos tenen els mateixos models de la comèdia nova grega, les diferències entre les obres de l'un i de l'altre són molt grans, fet que demostra la llibertat creativa dels còmics romans:

• Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges i a buscar els arguments més moguts.
• Terenci tendia a suavitzar la comicitat, buscant més el somriure que les grans riallades.

Per altra banda, la influència grega és més accentuada en Terenci, que pertanyia al Cercle dels Escipions, mentre que Plaute s'integrava més en la tradició itàlica.

Comèdies de Terenci

Va escriure sis comèdies:

• Adelphoi (Els germans)
• Andria (La noia d'Andros)
• Eunuchus (L'eunuc)
• Hecyra (La sogra)
• Heautontimorumenos (El qui es tortura a ell mateix)
• Phormio (Formió)