Plaute i Terenci: Mestres de la Comèdia a l'Antiga Roma

Orígens de la comèdia romana

El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega. A causa de la seva expansió territorial, els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics, i la comèdia romana no es va escapar d'aquesta influència.

Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui va compondre un tipus de comèdies d'esperit totalment romà, amb les quals aquest gènere va arribar a la seva màxima popularitat.

A Roma van destacar dos tipus de comèdia:

• Fabula palliata: La comèdia a la manera grega. La seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium (vestit típic grec), però estava adaptada a l'ambient romà.
• Fabula togata: Comèdia d'ambient totalment romà, on els actors vestien la toga, el vestit tradicional romà.

Les més ben rebudes pel públic van ser les comèdies pal·liates.

Plaute (segle III-II aC)

El seu nom complet era Titus Macci Plaute. Va néixer a Sàrsina abans del 250 aC. De jove va anar a Roma, on es va dedicar al teatre en una companyia de còmics. Amb els diners que va guanyar, es va dedicar al comerç, però el negoci va fracassar i es va arruïnar, fins al punt d'haver de treballar en un molí del seu creditor.

Posteriorment, aprofitant els seus coneixements teatrals, es va dedicar a escriure i representar les seves pròpies obres, activitat que va mantenir fins que va morir. Es va dedicar exclusivament a les comèdies pal·liates.

Obres de Plaute

La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 es consideren autèntiques:

• Amphitruo
• Asinaria
• Aulularia
• Bacchides
• Captivi
• Casina
• Cistellaria
• Curculio
• Epidicus
• Menaechmi
• Mercator
• Miles Gloriosus
• Mostellaria
• Persa
• Poenulus
• Pseudolus
• Rudens
• Stichus
• Trinummus
• Truculentus
• Vidularia

Classificació dels personatges

Protagonistes

• El vell (senex): És el pare estricte amb els fills i els esclaus, de vegades furiós i avar. Normalment és l'objecte de les burles de l'argument.
• La matrona (matrona): Sol ser la mare de la família. Plaute la representa amb connotacions negatives: té mal caràcter, és capriciosa i malgasta els diners.
• El jove (adulescens): Normalment és el protagonista de les comèdies plautines, tot i que queda eclipsat pel seu esclau. Sol estar enamorat d'una cortesana o d'una noia de bona posició.
• La jove (virgo): Sol ser una cortesana o una jove donzella i la seva aparició és limitada. Si es tracta d'una cortesana, Plaute la fa malparlada i plena de vicis.
• L'esclau (servus): És el veritable protagonista de les comèdies. És llest, murri, desvergonyit i mentider. No s'atura davant de cap dificultat i enganya per aconseguir el que vol. És qui guia l'acció, provoca els embolics i aconsegueix desfer-los. És tan intel·ligent que tots els altres personatges són titelles a les seves mans.

Personatges secundaris

• El soldat (miles): Plaute pretén ridiculitzar els militars en general. Per això el presenta com un fanfarró que presumeix de les seves conquestes, tant bèl·liques com femenines, però que en realitat és un covard i no té amants.
• El paràsit (parasitus): És un personatge còmic i astut que fa el que sigui per omplir el seu estómac.
• El prestador: És un personatge que vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs, sense interessar-se per les circumstàncies dels deutors.

Estil i estructura de Plaute

Si bé Plaute s'inspirava en la Comèdia Nova grega, va saber donar a les seves obres un caràcter romà i un estil personal, incorporant-hi tot un seguit de característiques pròpies:

• Personifica coses inanimades, com poden ser objectes de la vida quotidiana.
• Se serveix de la contaminatio, que és el procés de composició d'una comèdia a partir de dos o més originals grecs.
• Utilitza la combinació de parts dialogades i parts cantades (cantica), que es recitaven acompanyades de música.

El llenguatge que utilitza Plaute també és molt pur, amb les característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del moment; és el llenguatge del carrer. Sap connectar amb l'espectador i fa parlar els seus personatges d'acord amb l'estatus social de cadascun.

Quant a l'estructura, Plaute comença algunes de les seves comèdies amb un pròleg, on algun personatge explica breument la trama principal per despertar la curiositat. De vegades, aquest pròleg forma un acròstic: les inicials de cada vers formen el títol de l'obra. Pel que fa a la divisió en actes i escenes, aquesta va ser posterior a l'època de l'autor. Plaute escrivia d'una manera contínua i sense cap separació; per tant, l'entrada i la sortida d'escena dels personatges són les que marquen les diverses escenes.

Terenci (segle II aC)

Publi Terenci Àfer va ser un comediògraf posterior a Plaute que mai no va aconseguir la popularitat del seu predecessor. Nascut a Cartago, va arribar molt jove a Roma com a esclau. El seu amo el va educar i li va concedir la llibertat. Va entrar en relació amb la noblesa, que el va introduir al cercle dels Escipions.

Obres de Terenci

Va escriure sis comèdies, que representen l'últim moment d'esplendor del gènere:

• Andria
• Heautontimorumenos
• Eunuchus
• Phormio
• Hecyra
• Adelphoe

Estil i característiques

Les comèdies de Terenci són diferents de les de Plaute, ja que estan perfectament calculades, són reflexives i no deixen via lliure a l'espontaneïtat. La seva estructura rítmica és menys rica que la de les comèdies de Plaute i els personatges esdevenen el nucli de l'acció.

Totes aquestes característiques el defineixen com un comediògraf de la humanitas, amb un llenguatge més refinat i que defuig dels acudits grollers i les paraules malsonants. Per això no va ser tan ben acollit com Plaute, ja que el caràcter educatiu i moralitzador de les seves obres no va ser acceptat per una bona part dels espectadors.