Plaute i la comèdia romana: vida, obra i personatges

LatínActualizado el 5,45 KB

Resumen

El text presenta la vida i l'obra de Plaute, el principal autor de la comèdia romana, i els seus trets més destacats: la seva possible biografia, les 21 comèdies considerades autèntiques i el fil argumental habitual. També explica l'origen de la comèdia a Roma i la distinció entre fabula palliata i togata. Finalment, classifica els personatges fixos de les seves obres en protagonistes i secundaris.

Puntos clave

  • Plaute (Titus Maccius Plautus) va néixer a Sarsina cap al 254 aC i va morir el 184 aC, segons Ciceró.
  • La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 es consideren autèntiques.
  • Les comèdies plautines segueixen un fil argumental comú: separacions familiars, confusions de persones i intercanvi de papers, sovint resolts per l'esclau protagonista.
  • La fabula palliata té ambientació grega amb personatges vestits amb el pallium, mentre que la fabula togata té ambientació i vestimenta romanes.
  • Els personatges protagonistes són el vell (senex), la matrona, el jove (adulescens), la jove (virgo) i l'esclau (servus), que és el veritable motor de l'acció.
  • Els personatges secundaris inclouen el soldat fanfarró (miles), el paràsit i el prestador.

Ponte a prueba

Plaute: Vida i obra del mestre de la comèdia romana

Les dades que tenim sobre la vida de Plaute (segles III-II aC), les seves activitats i fins i tot el seu nom són escasses i confuses. Malgrat això, segons els estudiosos, el seu nom era Titus Maccius Plautus i va néixer a Sarsina cap al 254 aC. Sembla que va anar a Roma de jove, on es dedicà al món del teatre i formà part d’una companyia de còmics. Amb els diners que va guanyar amb el teatre, va decidir dedicar-se al comerç, però el seu negoci fracassà i s’arruïnà, fins al punt de veure’s obligat a treballar en el molí del seu creditor.

Després d’aquest període de penúries, aprofitant els seus coneixements teatrals, es va dedicar a escriure i representar les seves obres, fins a l’any 184 aC, en què, segons Ciceró, va morir. Plaute va dedicar-se exclusivament a la comèdia pal·liata. La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechmi, Mercator, Miles Gloriosus, Mostellaria, Persa, Poenulus, Pseudolus, Rudens, Stichus, Trinummus, Truculentus i Vidularia.

Totes aquestes comèdies segueixen un fil argumental semblant: els membres d’una família es veuen obligats a una separació forçosa (per culpa d’un segrest, de la guerra, etc.), que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Aquestes situacions giren entorn d’un embolic que se sol resoldre feliçment, en general, gràcies a la intervenció de l’esclau protagonista. Per a les seves comèdies, Plaute crea uns tipus de personatges fixos que li serveixen per aconseguir la seva finalitat: fer riure el públic. Podem fer una classificació dels personatges en dues categories: els protagonistes i els secundaris.

La comèdia a l'antiga Roma

El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega, ja que els romans, a causa de la seva expansió territorial, van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. La comèdia és un gènere que tracta sobre els problemes quotidians, presenta uns personatges de carrer i utilitza un llenguatge molt viu. La comèdia romana no es va escapar d’aquesta influència. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdies d’esperit totalment romà, i amb aquest gènere arribà a la seva màxima popularitat. A Roma convivien:

  • Fabula palliata: és a dir, la comèdia a la manera grega, ja que la seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium (nom del vestit típic grec), però adaptada a l’ambient romà. Les més ben rebudes pel públic eren les comèdies pal·liates.
  • Fabula togata: o comèdia d’ambient romà en què els actors vestien la toga (vestit típic romà).

Personatges protagonistes

  • El vell (senex): És el pare estricte amb els fills i els esclaus, furiós, de vegades avar; normalment és l’objecte de les burles de l’argument.
  • La matrona (matrona): Sol ser la mare de família de tota comèdia, que Plaute presenta amb connotacions negatives. Té mal caràcter, és capriciosa i malgasta els diners.
  • El jove (adulescens): Normalment és el protagonista de les comèdies plautines, tot i que queda eclipsat pel seu esclau, que és qui embolica i desembolica l’acció. El jove sol estar enamorat d’una cortesana o d’una noia de bona posició.
  • La jove (virgo): Sol ser una cortesana o bé una jove donzella. La seva aparició en escena està molt limitada, encara que l’acció transcorri al seu voltant. Si es tracta d’una cortesana, Plaute la presenta plena de vicis, malparlada, però molt enamorada del seu amant.
  • L’esclau (servus): És el vertader protagonista de les comèdies de Plaute, llest, murri, desvergonyit, mentider, que no s’atura davant de cap dificultat, que enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom, amics i enemics. És el que guia l’acció, el que provoca els embolics i aconsegueix desfer-los. És intel·ligent i tots els altres personatges són titelles a les seves mans.

Personatges secundaris

  • El soldat (miles): Amb aquest personatge Plaute pretén ridiculitzar els militars en general; per això el presenta fanfarró, que presumeix de les seves conquestes, tant bèl·liques com femenines, però que en el fons és un covard i està faltat d’amants. El soldat plautí més important és el protagonista de Miles Gloriosus, Pirgopolinices.
  • El paràsit (parasitus): És un personatge còmic i astut que fa el que sigui per omplir el seu estómac.
  • El prestador: Personatge que vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs sense interessar-se per les circumstàncies dels deutors. Surt a escena exigint, dia rere dia, els diners a qui els ha deixat.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quantes comèdies es consideren autèntiques de Plaute?

La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques pels estudiosos. El text les enumera, entre elles Amphitruo, Aulularia i Miles Gloriosus.

Quina diferència hi ha entre fabula palliata i fabula togata?

La fabula palliata és la comèdia a la manera grega, amb personatges grecs vestits amb el pallium, adaptada a l'ambient romà. La fabula togata és la comèdia d'ambient romà, en què els actors vestien la toga.

Quin és el paper de l'esclau en les comèdies de Plaute?

L'esclau és el vertader protagonista: és llest i murri, enganya per aconseguir el que vol i és qui guia l'acció, provoca els embolics i aconsegueix desfer-los.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. En quin segle van viure Plaute segons el text?
2. Quantes comèdies de Plaute es consideren autèntiques?
3. Quin és el lloc de naixement de Plaute segons el text?
4. Qui va ser el primer a adaptar comèdies gregues a Roma?
5. Quin personatge és el protagonista de Miles Gloriosus?
6. Com es presenta la matrona en les comèdies plautines?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.