Plató vs. Sofistes: Comparació Filosòfica i Estat Ideal

Comparació entre Plató i els Sofistes

Anem a fer una comparació entre el pensament filosòfic de Plató i el dels sofistes. Els sofistes van ser un grup de pensadors grecs que van florir entorn de la segona meitat del segle V a. de C. Van ser els primers professionals de l'ensenyament. Organitzaven cursos complets i cobraven per ensenyar. Entre els seus ensenyaments incloïen la retòrica, la dialèctica, el dret, la moral, etc.

Amb els sofistes es dóna un gir antropològic i apareix una preocupació per l'home més que per la naturalesa. Els sofistes estableixen una contraposició entre naturalesa i convenció o physis i nomos, amb la qual expressen que les lleis dels homes, les lleis polítiques i morals són convencionals, al contrari que les lleis naturals. Plató nega això, ja que ell pensa que aquestes lleis polítiques i morals han de tenir com a objecte el bé, que és inamovible, i per això han de ser lleis fixes. Per als sofistes no hi ha una veritat universal; mentre que per a Plató, la veritat és única i susceptible de definició inequívoca, i s'arriba a ella a través del coneixement de les Idees. Per a Plató, el coneixement és fix, mentre que per als sofistes és una qüestió de mera habilitat argumentativa.

Plató s'oposa al relativisme dels sofistes, ja que pensa que el bé és únic i el mateix per a tots. Anem a citar el “Protàgores” de Plató, en el qual s'aprecien les diferències entre el pensament d'aquest i el pensament dels sofistes. Aquesta obra és un diàleg en el qual Plató enfronta al seu mestre Sòcrates amb el sofista Protàgores, que és un dels sofistes més importants. L'escena és la casa del ric atenès Càl·lies. Hipòcrates vol dedicar-se a la política i li demana a Sòcrates que li presenti a Protàgores. Sòcrates intentarà convèncer a Hipòcrates que l'educació que ofereix Protàgores no és l'adequada per a la política. En aquest diàleg es contraposen dos models d'educació: l'educació dels sofistes (relativisme); i l'educació socràtica (intel·lectualisme moral). El model que exposa Sòcrates és el model que Plató proposa en “La República” en el llibre VII, en el mite de la caverna on es representa l'educació com l'ascens per sortir de la caverna cap al món de les idees. En Plató hi ha una petjada de l'intel·lectualisme moral de Sòcrates, que diu que aquell que coneix el bé, obra bé i és qui ha de governar en la polis. Per tant, pensa que Protàgores no és capaç d'ensenyar el que és el bé, ja que ell pensa que el bé és relatiu.

Estat Ideal de Plató

Individu                                             Societat

Parts de l'ànima:       Virtuts:             Classes socials:      Activitat

Racional                       Prudència        Savis                     Govern

Irascible                     Coratge            Guerrers              Defensa

Sensible                     Temprança        Artesans              Producció

Món Intel·ligible (Idees)

Part més excel·lent de l'ànima: la raó.

Jerarquia:

1. Idea del bé
2. Idea de bellesa i idea de veritat
3. Idees fonamentals: unitat multiplicitat, ser i no ser
4. Idees matemàtiques
5. Les altres idees

Món Sensible

Caràcter temporal, espacial, canviant, corruptible. El nostre cos s'inclou en el món sensible: opinió.