Plató vs Sòcrates: la veritat absoluta vs el relativisme

PLATÓ vs SÒCRATES

El filòsof anterior a Plató i amb el qual coincideix pràcticament en tot, és el seu mestre Sòcrates. L'empremta de Sòcrates es pot veure clarament en Plató. En la seva concepció del diàleg com a mitjà d'investigació filosòfica i de la veritat. Així mateix, tots dos creuen en la teoria de la reminiscència, segons la qual, conèixer és recordar. Tant Plató com Sòcrates coincideixen en que la veritat està en l'ésser, i per tant, donen una importància de l'ànima enfront del cos. Plató hereta de Sòcrates la idea segons la qual no es pot fer el bé si no es té un coneixement estricte del que és el bé, motiu pel qual Plató considera els reis filosòfics són els únics capaços per governar. En altres paraules, coincideixen amb ell en ser enemics del relativisme moral i en la recerca de la precisió en l'aplicació i significat dels conceptes morals, la qual cosa pressuposa una essència que ha de ser descoberta. Plató proposa que aquesta essència són les Idees i d'elles emana el seu significat. Amplia el concepte socràtic de dialèctica.

MONISTES

TALES (635-545 aC) afirma que l’origen de tot, és a dir l’arkhé, es troba a l’H2O. Intenta explicar la natura a partir de la pròpia natura. Veia que la vida només sorgeix on hi ha aigua, per tant l’aigua genera coses. L’aigua té gran capacitat de transformació (sòlid, líquid, gasós).

ANAXIMANDRE (610-546 aC), discípul de Tales. El principi de tot és l’àpeiron (allò indeterminat), és a dir, l’arkhé és algun tipus de matèria. Segons ell, ha de ser algo que no tingui cap tipus de qualitat.

ANAXÍMENES (585-524 aC) deia que el principi de tot és l’aire, perquè dels 4 elements, és el que menys qualitats té.

PLURALISTES

EMPÈDOCLES (492-432 a.C), pare conceptual de la química. Quatre arkhés: terra, H2O, aire, foc (soluciona problema Parmènides). Dos principis: amor (atracció) i odi (rebuig) són les forces que fan que els elements es juntin o es separin (recombina).