Plató vs. Nietzsche: Comparació Filosòfica Clau

Plató vs. Nietzsche: Una Comparació Filosòfica

Visió Antropològica de Plató: Cos i Ànima

Plató diferencia dues parts de l’ésser humà: el cos (material, canviant i imperfecte) i l’ànima (immaterial, noble i immortal). Aquesta separació s'anomena dualisme antropològic. En arribar al final de la nostra vida terrenal, el cos mor i es descompon, mentre que l’ànima, en ser eterna i immortal, no mor mai.

A més, Plató estableix tres parts diferents de l’ànima humana:

• Part racional: Situada al cap i relacionada amb el pensament. La seva virtut és la intel·ligència o prudència.
• Part irascible: Situada al cor i relacionada amb els sentiments i els pensaments nobles. La seva virtut és la valentia.
• Part concupiscible: Situada al ventre i relacionada amb els desitjos i els apetits corporals. La seva virtut és la moderació o temprança.

El tipus de persona que som depèn del tipus d’ànima que predomina en nosaltres:

• Els racionals tenen un interès especial per l'aprenentatge i valoren per sobre de tot la racionalitat.
• Els irascibles es caracteritzen per la seva gosadia i estan preocupats per l’honor.
• Els concupiscibles es deixen arrossegar pels sentiments innobles i estan preocupats per qüestions de tipus material.

Segons Plató, per assolir la justícia individual, s’ha d’arribar a un equilibri entre les tres parts de l’ànima, on la part racional governi les altres dues.

La Moral: Nietzsche Contra Plató

Nietzsche ataca l’universalisme moral i l’intel·lectualisme moral socràtic-platònic. Nega l’existència d’una Idea del Bé universal i transcendent; no existeix cap essència metafísica que doni un model únic de conducta a seguir. Per a Nietzsche, la vida s'ha de guiar per la voluntat de poder, l'afirmació dels instints vitals. Considera que amb l’arribada de Sòcrates i Plató, es van deixar de banda els valors vitals (dionisíacs) i va començar la decadència de l'ésser humà, agreujada posteriorment pel cristianisme, que va imposar una moral d'esclaus contrària a la vida.

La Societat: Nietzsche Contra Plató

Per a Nietzsche, la societat es basa en la imposició d’enganys i il·lusions presentats com si fossin veritats objectives; és una construcció que reprimeix els instints vitals. Rebutja la idea platònica de justícia social on cadascú fa el que li pertoca segons la seva ànima predominant. Nietzsche no creu en cap tipus d’organització social idealitzada ni en utopies com la de Plató.

Plató, en canvi, proposa una utopia política on la societat s'organitza jeràrquicament per assolir la justícia:

• Treballadors (ànima concupiscible predominant): Proveïdors de béns materials (ex: artesans, ramaders).
• Guardians (ànima irascible predominant): Defensors de la ciutat.
• Governants-Filòsofs (ànima racional predominant): Els únics capaços de copsar la Idea del Bé i governar amb saviesa (monarquia o aristocràcia).

Nietzsche criticaria aquesta estructura, especialment el govern del filòsof-rei basat en una Idea metafísica (el Bé) que considera una ficció que només cultiva la part racional (apol·línia) i nega la vital (dionisíaca). A més, Nietzsche rebutjava la democràcia (un sistema que Plató també criticava, tot i que per motius diferents), considerant-la antinatural perquè tracta tots els éssers humans com a iguals, quan per a ell existeix una diferència fonamental entre els individus forts que afirmen la vida (superhomes) i la massa dèbil.

La Veritat: Nietzsche Contra Plató

Mentre que Plató defensa l'existència d'un coneixement vertader, universal i objectiu, basat en la contemplació de les Idees (especialment la Idea del Bé), Nietzsche adopta el perspectivisme gnoseològic. Sosté que no hi ha una veritat absoluta i única per a tothom, sinó múltiples interpretacions o perspectives sobre el món, condicionades per la voluntat de poder de qui interpreta. Considera que el racionalisme iniciat per Sòcrates i Plató, amb la seva recerca de veritats universals i la seva postulació d'un món ideal separat del món sensible (dualisme ontològic), és un símptoma de la decadència de la cultura occidental. Per a Nietzsche, només existeix una realitat: la del món sensible, canviant i vital.