Plató vs. Aristòtil: Epistemologia i Models Polítics

Epistemologia: Plató i Aristòtil sobre el Coneixement

Tots dos consideren que el veritable coneixement consisteix en el *coneixement intel·ligible del que és general*, és a dir, de conceptes universals que en tots dos casos són **immaterials, intel·ligibles, eterns i immutables**. Tots dos consideren que aquest coneixement superior procedeix per deducció des de principis últims fins al particular.

Plató rebutja com a mera *opinió* qualsevol forma de coneixement que no empri conceptes universals en les seves explicacions i es quedi en el camp del sensible i el particular. D'igual manera, Aristòtil qualifica de mera *experiència* el coneixement que no es demostra a partir de principis generals, i l'exclou per complet del camp de la ciència.

Racionalisme Platònic vs. Empirisme Aristotèlic

Plató és un filòsof **racionalista**; considera que les idees són impreses a l’ànima, és a dir, creu en l'existència d’*idees innates*. En canvi, Aristòtil és un filòsof **empirista**, aquell que considera que coneixem a través dels sentits. Per tant, per a ell l’enteniment és com un *full en blanc*, i nega les idees innates.

Mètodes per assolir el Coneixement Vertader

Per a Plató, el camí del coneixement és el **record** (reminiscència). Aquest camí és l'ascensió dialèctica des de:

• La imaginació i la creença (món sensible)
• L’estudi de les matemàtiques
• La contemplació (*noesi*) de les idees o coneixement vertader.

En canvi, Aristòtil creu que assolim el veritable coneixement a través d’un procés d'**abstracció** de matèria i forma, mitjançant l'observació i l'enteniment.

Política: Models de Polis Ideal i Estructura Social

Aristòtil proposa un model de *polis ideal* seguint l'exemple de Plató, tot i que la seva proposta difereix bastant de la del seu mestre i és molt més propera a les concepcions habituals de la societat grega del seu moment.

Classes Socials, Propietat i el Comunisme Platònic

Aristòtil, com Plató, reserva el poder polític a la classe social superior. No obstant això, al contrari que Plató, no separa les funcions econòmica i política, sinó que reuneix les dues a la mateixa classe social. Aquesta classe exerciria successivament al llarg de la seva vida les funcions de:

• Guerrer
• Magistrat
• Sacerdot

Aquesta classe també seria la propietària, amb la qual cosa Aristòtil elimina el **comunisme platònic**, convertint la concepció de Plató en una *oligarquia*, ja que els qui exerceixen el poder polític són també els més rics. En existir la propietat privada i la família, la pertinença a la classe superior depèn del nivell de renda i de la família de naixement, i no de la selecció realitzada per l'Estat basant-se en el nivell d'intel·ligència, que era el que defensava Plató. Aristòtil suposa que els més rics són també els més intel·ligents.

Visions sobre l'Esclavitud i la Igualtat de Gènere

Aristòtil justifica l'existència d'esclaus, que són els productors directes, i de fet proposa que s'estengui l'esclavitud a tots els productors, és a dir, recomana que es converteixi en esclaus a tots els treballadors, camperols i artesans. Plató, no obstant això, no esmenta l'esclavitud en la seva utopia política. Encara que això no és suficient per afirmar que Plató hi estigués en contra, és possible que estigués pensant en una societat on els productors fossin tots homes lliures.

D'altra banda, el prejudici masclista comú en la societat grega és present en Aristòtil. Plató, en canvi, el rebutja en recomanar que es doni la *mateixa educació i participació política* a homes i dones, en funció de la seva intel·ligència, i no del seu sexe.

La Millor Forma de Govern Legítim

Aristòtil considera que la millor forma de govern legítim és la **monarquia**, en la qual un sol governant savi fa el millor per a l'interès de l'Estat, i en això coincideix amb Plató. No obstant això, la forma de govern que Aristòtil *recomana* és la **democràcia**, ja que aquesta, tot i ser la pitjor forma de govern legítim, és la forma menys dolenta de govern il·legítim.