Plató: La Virtut, l'Estat i la Teoria Política

Plató: La Virtut i l'Estat

El dialecte i l’amor són camins cap a les idees, però també necessiten la virtut. L’home aïllat no pot ser bo ni savi, ja que necessita l’Estat. Així, la virtut i l’Estat permeten l’accés a les idees, tancant la filosofia platònica.

Virtut

Hi ha diferents conceptes de la virtut:

a) Virtut com a saviesa: concepte socràtic amb el qual Plató intenta superar el relativisme de la virtut dels sofistes i unir-les totes en la idea del bé.

b) Virtut com a purificació: l’home virtuós purifica la seva ànima de les passions per accedir a les idees. Plató admetrà que la vida bona i virtuosa és una vida mixta en la qual cal saber acceptar també el plaer amb moderació.

c) Virtut com a harmonia: es desenvolupa a La República, on la justícia és considerada com la virtut fonamental. L’harmonia sorgeix de l’ànima quan cada part fa el que li és propi de tal manera que siguin dominades entre si conforme a la naturalesa. Això vol dir que la part racional ha de guiar la part irascible i qui ho aconsegueixi serà harmoniós i just. Veiem la divisió de la virtut en 4 categories: prudència, fortalesa, temprança i justícia.

Però Plató estableix una correlació entre ànima i Estat; l’estructura de la ciutat es troba reflectida en l’ànima i per això l’ètica condueix a la política.

Estat

A La República, el govern pertany als filòsofs, en la qual hi ha una aristocràcia que és de la virtut i del saber. Els governants s'inspiraran en la contemplació de l’ordre immutable de les idees i no seran conduïts per l’ambició personal i el dret del més fort (com alguns sofistes pretendien).

La Ciutat Platònica

La ciutat platònica es compon de 3 classes socials que es corresponen amb les parts de l’ànima i a cada classe se li designa un treball i una virtut:

Es tracta d’una organització política jerarquitzada, en cada home predomina una ànima i ha de ser educat d’acord amb les funcions que haurà de realitzar: l’Estat platònic és una institució educativa i també l’existència dels ciutadans està en funció del bé de la col·lectivitat. Per això Plató preveu un comunisme per a les classes superiors; d’aquesta manera, governants i guerrers estaran segurs dels perills de l’ambició personal o de casta.

Evolució de les Formes Polítiques

Plató va elaborar una teoria de l’evolució de les formes polítiques que desvela un aspecte essencial de la seva teoria política: l’esdevenir històric dels Estats condueix a la seva degradació. Així, a l’Aristocràcia succeeix la Timocràcia, després l’Oligarquia, més tard la Democràcia i finalment la Tirania, que condueix a la ruïna de l’Estat.

Crítica a la Democràcia

Plató va ser el creador del primer assaig de teoria política amb àmplies proporcions que ja coneixem. S’inscriu en un moviment de crítica a la democràcia, ja que la democràcia atenesa era susceptible de manipulacions. El projecte de Plató va dirigit en contra de la doctrina dels sofistes i pretén escapar al model de l’Estat. A Les Lleis, es veu un Plató desil·lusionat pels seus fracassos polítics i es veu una ciutat tancada sobre si mateixa i autosuficient, dominada per una aristocràcia agrària i sota un sistema de vigilància. Es tracta, doncs, d’un Estat que tracta d’escapar al temps i a l’esdevenir.