Plató: Vida, Teoria de les Idees i Dualisme Cosmològic

Contextualització de Plató

Fill d’una família noble, nascut a Atenes l’any 427 aC. Durant la seva joventut tingueren lloc les guerres del Peloponès contra Esparta, amb la derrota atenenca. La ciutat es trobava en una situació de decadència. Als 21 anys, Plató va entrar a formar part del cercle de Sòcrates, qui va ser executat a Atenes. Això va impactar profundament en el pensament filosòfic de Plató, ja que molts dels seus escrits tenen com a objectiu evitar la injustícia que va patir Sòcrates.

Va viatjar per Itàlia, Egipte, etc. A Siracusa va voler influir en la política de Dionís (rei), sense èxit. Després de tres intents fallits, va ser venut com a esclau. Llavors, Plató va fundar l’Acadèmia, on va ensenyar les seves doctrines.

La Teoria de les Idees: Dualisme Cosmològic

En aquesta teoria influeixen autors com Heràclit (tot allò captable per l’experiència flueix), Parmènides (l'ésser etern i immutable), Pitàgores i els pitagòrics (les idees matemàtiques) i Sòcrates (proposant universals, definicions absolutes i eternes, essències immutables per a la moral i les virtuts, oposant-se així als sofistes). Es tracta de fer congeniar la postura d’Heràclit amb la de Parmènides. La conclusió és la següent: del món sensible no es pot obtenir ciència ni veritable coneixement, ja que canvia constantment.

Es necessita un altre tipus d'éssers, que presentin les mateixes característiques que l'ésser de Parmènides: que siguin eterns, immutables i que no puguem percebre de manera sensible. Estem parlant de les Idees. Plató no parla d'un concepte, sinó de realitats, de l'única realitat, ja que tot el que hi ha al món físic deriva d'aquestes Idees. Però aquesta serà una realitat intel·ligible, només accessible amb l'ànima.

Per entendre la realitat, Plató proposa el dualisme cosmològic, que explica que la realitat està formada per dos mons:

El Món Sensible

• Influït per la concepció de la realitat d'Heràclit (la realitat canvia contínuament).
• És el món físic de les coses sensibles, on es troben totes les coses particulars que són captables a través dels sentits.
• Aquest món es caracteritza per la mutabilitat i la corruptibilitat, sent un món dominat pel canvi continu.
• Les coses que hi ha en aquest món manquen de realitat, no tenen en si la seva pròpia essència. Són múltiples, temporals i mutables.

D'aquest món sensible només podem obtenir opinió (Doxa). La Doxa és el coneixement del món sensible, i és poc fiable. Té dos graus de coneixement:

• La imaginació (Eikasia): es correspon ontològicament amb les imatges (en el mite de la caverna, es correspon amb les imatges que el presoner veu al fons de la cova).
• La creença (Pistis): es correspon ontològicament amb les coses (totes elles del món sensible).

El Món Intel·ligible

• Influït per la concepció de la realitat de Parmènides (la realitat no canvia). És el món veritablement real.
• No és un espai físic, sinó un àmbit d'essències intel·ligibles.
• Les Idees que formen el Món Intel·ligible no són realitats sensibles, sinó únicament intel·ligibles. Només es poden conèixer a través de l'intel·lecte.
• Cada Idea és única, eterna i immutable.

Per això, en el Món de les Idees sí que hi pot haver ciència, sí que hi pot haver coneixement veritable (Episteme). L'Episteme és el coneixement del Món Intel·ligible, el qual s'aconsegueix a través de l'intel·lecte (és veritable i fiable). Té dos graus de coneixement:

• Les matemàtiques (Dianoia): es correspon ontològicament amb els objectes matemàtics (en el mite de la caverna, serien les ombres i imatges reflectides en les aigües de les coses reals que hi ha fora de la cova).
• La dialèctica (Noesi): és el veritable coneixement de les Idees, és el saber absolut, és la visió directa de les Idees. Ontològicament, es correspon amb les Idees.