Plató: La Teoria de les Idees i el Platonisme

Plató va néixer a Atenes (427-347 a.C.) en una família aristocràtica distingida. El seu nom real era Aristocles.

La Originalitat de Plató: La Teoria de les Idees

La principal originalitat de Plató rau en la formulació de la Teoria de les Idees. Aquesta teoria representa un primer intent d'elaborar una ontologia autosuficient i independent del món sensible (physis).

Influència Socràtica i el Pas Més Enllà

Plató va estar profundament influenciat per la concepció socràtica del saber i el mètode per assolir-lo. Tanmateix, Plató va anar un pas més enllà, elevant els conceptes socràtics a la categoria de realitats extramentals o ontològiques, és a dir, les Idees pròpiament dites.

Segons Plató, no es tracta simplement de definir un concepte, sinó que aquest concepte ja existeix en un món paral·lel, el Món de les Idees, on es troben els conceptes purs. L'ésser humà és qui intenta arribar a aquestes Idees.

L'Acadèmia de Plató i la seva Influència

Plató va fundar l'Acadèmia a Atenes el 387 a.C. Aquesta institució va ser clausurada el 529 d.C. per un decret de l'emperador Justinià. L'Acadèmia es considera la primera universitat o escola superior dedicada a la formació d'homes d'estat, és a dir, de filòsofs. Per a Plató, els filòsofs, aquells que havien estudiat el concepte de la justícia i el bé, eren els més capacitats per governar.

Tot i la desaparició de l'Acadèmia, les idees platòniques van continuar influint durant l'Edat Mitjana. El Renaixement, època de retorn als valors grecoromans, va veure la fundació de l'Acadèmia de Florència al segle XV per Cosme de Mèdici, revivint l'esperit platònic.

La Teoria o Doctrina de les Idees

La Teoria de les Idees de Plató és un primer intent d'elaboració d'una ontologia autosuficient i independent del món sensible. Aquesta teoria té tres motivacions o intencions fonamentals:

• Metafísica: Explicar com és la realitat en la seva essència.
• Ètico-política: Fonamentar la virtut en el saber i defensar que els governants han de ser filòsofs.
• Teoria del Coneixement: Per a Plató, conèixer és conèixer la Idea, l'objecte estable i permanent.

La Dialèctica Platònica

Amb Plató, la dialèctica no es limita a mostrar la varietat de conceptes, sinó que busca descobrir l'essència de la veritable realitat. És el que Plató anomena la ciència de les idees.

Comparació amb Parmènides

Cada idea platònica comparteix certes característiques amb l'Ésser de Parmènides (perduralitat, unitat, puresa), però també hi ha diferències clau:

• Monisme vs. Pluralisme: Parmènides és monista (un únic Ésser), mentre que Plató és pluralista (pluralitat d'Idees).
• Coneixement i Opinió: Per a Parmènides, l'opinió no és una via de coneixement; per a Plató, és un grau inferior de coneixement.

La Divisió de la Realitat: Dos Mons

Plató divideix la realitat en dos mons:

• Món Intel·ligible: El món de les Idees, les coses en si, on es troba el màxim coneixement.
• Món Sensible: El món de l'opinió, percebut pels sentits, on resideix la nostra existència quotidiana.

L'ésser humà és privilegiat perquè participa d'ambdós mons, d'aquesta doble realitat.

La Bellesa com a Exemple

En les seves obres, Plató fa que Sòcrates es pregunti què és la bellesa, la justícia, etc. Aquests diàlegs comencen amb la pregunta per un concepte. Com diu Plató: "Si una jove és bella, ho és perquè existeix quelcom pel qual són d’elles totes les coses que ho són". Aquest "quelcom" és el que Plató anomena la forma, l'essència, en definitiva, la Idea.

Per a Plató, la Idea de bellesa fa que tot allò que és bell sigui bell, és a dir, tot allò bell participa de la Idea de bellesa. Per arribar a les Idees no s'utilitzen els sentits, sinó el pensament. El coneixement vulgar és una imitació de l'autèntica realitat.

Mites i la Idea del Bé

Plató utilitzava mites per facilitar la comprensió dels seus conceptes, com el famós Mite de la Caverna. Per a ell, la Idea del Bé reina en el Món de les Idees, sent l'objecte suprem del saber, la suprema realitat i la productora de veritat i coneixement.

Pluralisme Ontològic: Característiques de les Idees

Les Idees tenen un contingut real i ontològic, i es caracteritzen per:

• Expressar una realitat autèntica, la cosa en si.
• Ser entitats objectives que existeixen per si mateixes, fora de la ment.
• Ser el vertader ser i la causa (el perquè una cosa és com és).
• Ser essències invisibles, només cognoscibles per la intel·ligència.
• Expressar un gènere o una espècie.
• Romaner eternament immutables i idèntiques a elles mateixes.
• Posseir els atributs de l'Ésser de Parmènides (perdurable, homogènic, etc.).

Per exemple, un noi o una noia bells participen en la Idea de bellesa, i per tant, la Idea els fa ser bells.

A la nostra ment tenim el coneixement, però no la Idea en si, ja que aquesta és independent.

El Demiürg i la Creació del Món

Plató explica, mitjançant una entitat religiosa anomenada Demiürg (un semideu), com el nostre món (el dels sentits) és una imitació del món de les Idees. Segons aquest filòsof, el Demiürg, a partir de matèria inmutable, va crear el nostre món prenent com a model el Món de les Idees, de manera similar a com un pintor crea una obra.

Aquest món nostre no és autèntic ni coneixement real, sinó una còpia.

Problemes de la Teoria de les Idees

La Teoria de les Idees de Plató planteja diversos problemes i qüestions:

• Nombre d'Idees: Plató no especifica quantes Idees hi ha, ja que per a ell, al final, tot es redueix a les matemàtiques.
• Relació Idees-Coses: Quina és la relació exacta entre les Idees i les coses del món sensible?
• Participació d'Objectes Imperfectes: Si el món de les Idees és perfecte, com participen en ell les coses imperfectes del nostre món?
• Relació entre Idees: Com s'ordenen i es relacionen les diferents Idees entre si?