Plató: Teoria de les Idees, Coneixement i Mite de la Caverna

La Teoria de les Idees de Plató

Plató, en la seva teoria de les idees, ens parla de la realitat, de com coneixem i ens explica com és l’home i la seva ànima.

El Món Sensible i el Món Intel·ligible

Plató divideix la realitat en dos: el món sensible, que és el que coneixem i que considera la realitat aparent. Aquest món està afectat pel canvi, el moviment i el temps. Hi trobem coses alterables, temporals i inestables. I el món intel·ligible, que és el món de les idees, el veritable i que representa la realitat. Aquí el canvi, el moviment i el temps no existeixen. Tampoc hi ha coses, sinó idees, les quals són invariables i eternes.

La Jerarquia de les Idees

Segons Plató, les coses existeixen perquè hi ha idees d’aquestes coses. És a dir, les coses depenen de les idees per existir i les coses tenen una idea de participació i d’imitació de les idees. Les idees del món intel·ligible no són iguals i estan dividides i jerarquitzades per diverses classes. En el lloc més baix trobem les idees de les coses, seguidament les idees matemàtiques, després les idees de valor i finalment la idea de bé, la més important i la que està per sobre, que seria la mare de totes les idees.

Els Nivells de Coneixement

Per conèixer les idees s’ha d’ascendir per diferents nivells de coneixement, de més baix a més elevat. Primer trobem l’Eikasia, que és un coneixement molt limitat, basat exclusivament en l’observació sensible. Després trobem la Pistis, que segons Plató, implica una creença raonable ja que intenta donar explicacions sobre els fenòmens, però es segueix fonamentant en la realitat aparent.

Aquests dos nivells de coneixement es troben dins del món sensible, per això ens proporcionen un saber poc fiable, doxa o opinió. Per això hem d’ascendir al coneixement d’allò veritable, el coneixement del món intel·ligible mitjançant el següent nivell de coneixement, la Dianoia o raonament, que implica un coneixement superior, ja que ens permet conèixer les idees, tot i que no totes, el seu límit són les idees matemàtiques. Finalment, per poder conèixer les idees superiors, ho fem a través de la Noesi o intuïció. A aquest nivell s’arriba mitjançant la dialèctica, una tècnica d’anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les idees.

El Mite de la Caverna

En el mite de la caverna, Plató ens explica de forma al·legòrica tota aquesta qüestió metafísica. Ens planteja una situació: imaginem una caverna on els homes estan lligats per cadenes, de tal manera que només poden veure la paret que tenen al davant. Darrere seu hi ha un foc i uns homes que transporten objectes, les ombres dels quals queden projectades a la paret. Els homes lligats no veuen els objectes en si, sinó que només veuen les seves projeccions. Però com que no han vist res més en la seva vida, Plató ens diu que el més probable és que pensin que aquestes ombres siguin la realitat. Les cadenes que els lliguen simbolitzen el coneixement pels sentits i les ombres les coses del món sensible. Per això, en aquesta situació només podem accedir al nivell de coneixement més baix, l’Eikasia.

Plató ens diu que imaginem que un d’aquests homes aconsegueix alliberar-se de les cadenes. Quan aquest home es giri i vegi els objectes, segurament dubtarà, però acabarà entenent que les ombres són projeccions dels objectes. Quan això passi, haurà ascendit a un nivell de coneixement més elevat, la Pistis. Ara l’home ja no està lligat per cadenes, ja no està limitat pel coneixement sensible, però encara es troba en el Món de la Caverna, el qual simbolitza el món sensible. Per poder conèixer la realitat, haurà de sortir de la caverna. En el moment que l’home surti a l’exterior, veurà que a fora de la caverna hi ha tot un món més gran i més clar, que representa el món intel·ligible. Podrà observar els objectes naturals: els arbres, les plantes, les flors… i així accedir a un grau de coneixement superior, la Dianoia, ja que aquests objectes naturals representen les idees. Finalment, comprendrà que tot el que hi ha a l’exterior depèn de la llum i l’escalfor del Sol, el qual simbolitza la Idea de Bé. Un cop hagi entès això, haurà accedit al grau de coneixement més elevat de tots, la Noesis.