Plató: Teoria de les Idees, Ànima i Ètica

PLATÓ (427-347 a.C.)

Teoria del coneixement

Què és la Teoria de les Idees?

És una teoria que explica la realitat (ontologia), però també és una teoria del coneixement. Fonamenta la concepció de l'ànima, l'ètica, la cosmologia i la política. Plató distingeix dos àmbits de la realitat separats (la metafísica de Plató és dualista):

• Món sensible: al qual pertanyen les coses que percebem amb els sentits, que és imperfecte, canviant i perible.
• Món intel·ligible (món de les Idees): està format per les essències transcendents que es copsen amb la raó, que és perfecte, etern i immutable. Les idees són unitats de pluralitat (universal).

Plató distingeix dues formes de saber diferents:

• La doxa (opinió) és el coneixement del món sensible, que es realitza per mitjà dels sentits i que és imperfecte i incomplet.
• L'episteme (ciència) és el coneixement del món intel·ligible, que s'assoleix amb la raó i que és un coneixement d'Idees eternes i immutables.

Per assolir el saber veritable cal realitzar un procés llarg i complex d'ascensió dialèctica que ens porti des del coneixement sensible fins al coneixement de les Idees. Plató va oferir una imatge de l'ascensió dialèctica en el llibre VII de la República. Fa una línia (símil de la línia) per explicar els diferents graus de coneixement (el més real és el que més s'acosta a les Idees).

Teoria de participació (methexis)

Segons Plató, les coses són allò que són i tenen les qualitats que tenen perquè participen de les Idees corresponents, les imiten (mimesi), malgrat aconseguir-ho parcialment, o aspiren a ser elles. Aquesta teoria té una conseqüència: si les coses són còpies imperfectes de les Idees, les Idees són més importants que les coses i anteriors a les coses. Per tant, el món intel·ligible és superior al món sensible, i per aquesta raó, també és més autèntic i més veritable.

La reminiscència (Menó)

Plató pensava que l'ascensió dialèctica és possible gràcies a la reminiscència o anamnesi. Segons aquesta teoria, les Idees ens resulten d'alguna manera més familiars perquè la nostra ànima ja hi ha estat en contacte, tot i que nosaltres no ho recordem. Això va haver de passar abans del nostre naixement, quan la nostra ànima es trobava en el món intel·ligible envoltada de les Idees immaterials. Quan la nostra ànima es va unir al cos, el coneixement de les Idees va quedar oblidat i enfosquit.

El mite del Demiürg

Plató va exposar al Timeu la seva interpretació del cosmos, inspirada en la seva teoria de les Idees. En aquest diàleg, Plató explica l'origen de totes les coses que existeixen (creació del món, de la matèria, de la physis), per mitjà d'una narració al·legòrica: el mite del Demiürg (artesà). En aquest mite, Plató ens ofereix una interpretació simbòlica de la seva teoria de la participació i de l'origen del cosmos. Aquesta visió del cosmos de Plató no només és finalista, té un valor ètic moral. No només ens mostra com funciona el cosmos, sinó que ens explica el sentit moral que ha de seguir la nostra ànima cap al bé.

Metafísica - Mite de la caverna

El llibre VII de la República comença amb l'exposició del mite de la caverna. Ens ensenya que hi ha una realitat accessible a través dels sentits, però aquesta no és la vertadera. La vertadera realitat es troba fora de la caverna, de la qual es pot sortir només utilitzant el raonament.

Concepte de dialèctica

El coneixement dialèctic és un procés de coneixement que va de les coses a les idees. Partint del món sensible cap a la contemplació de les idees, sobretot la Idea del Bé.

• Dialèctica ascendent: parteix de les coses i arriba a les idees.
• Via noètica (intel·lectual): és el camí del món sensible cap al coneixement dialèctic de les idees. Es tracta d'arribar a les idees. Símil de les idees.
• Via eròtica (amor): és un impuls cap a la perfecció, dels cossos sensibles cap a les idees, sobretot a la Bellesa. A partir d'aquí ens diu que la filosofia és un amor cap al coneixement.

Teoria de l'ànima i ètica - PLATÓ

Les parts de l'ànima

• L'ànima racional: es localitza al cap. Relacionada amb el pensament.
• L'ànima irascible: situada al pit, que és el lloc de les passions i dels sentiments nobles.
• L'ànima concupiscible: es troba al ventre, que és el lloc dels desigs i apetits corporals.

Plató creia que el tipus de persona que som depèn del tipus d'ànima que predomina en nosaltres. Aquells en qui predomina la part racional tenen un interès especial per l'aprenentatge i valoren per damunt de tot la racionalitat. Les persones en qui predomina l'ànima irascible es caracteritzen per la seva gosadia i estan preocupades per l'honor. Finalment, els qui estan predominats per l'ànima concupiscible es deixen arrossegar per sentiments innobles i estan preocupats sobretot per qüestions de tipus material.

El mite del carro alat

En el diàleg Fedre, Plató, per explicar aquesta teoria, compara l'ànima humana amb un carro guiat per un auriga i tirat per dos cavalls alats. Un dels cavalls és noble i bo, però l'altre és mandrós i desobedient. L'auriga representa l'ànima racional, mentre que el cavall noble es correspon amb l'ànima irascible, i el cavall desobedient, amb l'ànima concupiscible. L'al·legoria pretén mostrar que el carro (la nostra vida) només podrà avançar si l'auriga (la raó) aconsegueix dominar i controlar els dos cavalls (la passió i els desigs) sense deixar que aquests es desboquin. Plató ens presenta en aquest mite uns cavalls alats, perquè l'objectiu de l'auriga és ascendir cap al cel, que representa el món de les Idees. Però, si l'auriga és incapaç de mantenir el control dels dos cavalls, el carro (que representa la nostra vida) es desequilibra i acaba abatut en terra i ens fa caure així en el món sensible, material i imperfecte.

Unió accidental de cos i ànima

L'antropologia de Plató és dualista. Segons creia, els éssers humans estem compostos d'una ànima immaterial que està tancada en un cos material imperfecte. L'ànima i el cos són dues realitats diferents, hi ha una unió accidental entre el cos i l'ànima, ja que l'ànima cau en el cos i aquest fa de presó de l'ànima.

La reencarnació (metempsicosi)

Plató creia que després de la mort la nostra ànima pot tornar a la vida i unir-se a un cos nou, que serà noble i bell si en la nostra vida passada hem viscut de manera virtuosa. Si no ha estat així, la nostra ànima es reencarnarà en un cos inferior. Segons Plató, aquest procés es repeteix una vegada i una altra. Amb cada vida tenim l'oportunitat de millorar i de purificar la nostra ànima. Després de molts cicles, potser haurem netejat completament la nostra ànima de tot vestigi material, i podrem deixar de reencarnar-nos. Llavors la nostra ànima podrà romandre sempre en el món de les Idees.

Intel·lectualisme moral/ètic

L'ètica de Plató s'inspira directament en els plantejaments de Sòcrates. També era partidari de l'intel·lectualisme moral socràtic. D'acord amb aquesta visió, si algú es comporta incorrectament no és perquè sigui un malvat, sinó que actua així per ignorància. Quan es coneix veritablement en què consisteix el bé autèntic (que és únic i igual per tothom), aleshores necessàriament s'actua bé. Qui es comporta malament ho fa perquè està equivocat i creu que amb la seva conducta pot obtenir el bé, cosa que és un error lamentable. Així que el problema de l'ètica es redueix en el fons a comprendre la Idea del Bé, perquè, un cop haurem aconseguit captar el que és l'autèntic bé, el nostre comportament sempre serà bo i moralment adequat. El problema és que no tothom està capacitat per arribar a contemplar la Idea del Bé, per aconseguir-la cal seguir un procés d'ascensió dialèctica llarga i complexa, que demana anys d'esforç i dedicació. A més, solament podran accedir a aquesta idea els qui estiguin disposats a preocupar-se només de l'ànima i de la raó. Això significa que poques persones són realment capaces de comprendre en què consisteix el bé veritable.

Les virtuts i la justícia

Els éssers en qui predomina l'ànima irascible o la concupiscible són incapaços de fer l'ascensió dialèctica. No obstant, aquestes persones també podran comportar-se de manera moralment adequada dins dels límits que imposa el seu tipus d'ànima. Plató pensava que cada tipus d'ànima està associada a una forma de vida característica; cadascuna d'aquestes formes de vida té associada una virtut: a l'ànima racional, la intel·ligència; a l'ànima irascible, la valentia; i a l'ànima concupiscible, la moderació. Però, per damunt de totes aquestes qualitats hi ha la virtut més important de totes, que és la justícia. Perquè en un individu hi regni la justícia, cal que la dimensió racional de la seva ànima controli les parts irascible i concupiscible. Només es pot assolir la justícia quan la raó és capaç de dominar les seves passions i els nostres desitjos. Una persona és justa si té les tres parts de l'ànima equilibrades.