Plató: temps, identitat i ment — comprendre el present i la consciència

Preguntes sobre temps, identitat i consciència

1. Per què afirma Plató que "una persona no és mai la mateixa en dos moments successius"?

Perquè una persona, en qüestió d'un instant, pot canviar de pensaments, de sentiments, d'ubicació, d'ocupació… És a dir, tot allò que pot definir una persona en un determinat instant pot variar contínuament. Això fa que no siguem exactament la mateixa entitat psicològica d'un moment al següent.

2. Expliqueu per què diu Plató que "l'observador no forma part del temps"?

Plató afirma que l'observador no forma part del temps perquè és qui observa l'esdevenir: el temps és producte del pas de fets que es perceben, mentre que l'observador, com a consciència que contempla aquests canvis, no està constituït pels canvis mateixos. En la mateixa línia, les persones no som conscients de la rotació i translació de la Terra perquè formem part del moviment d'aquest planeta; l'observador que contempla el canvi temporal queda allunyat d'aquest tipus de moviments que són percebuts.

3. De l'apartat 1 extreu i/o dedueix, enumera i explica totes les conseqüències que es deriven de creure que el passat existeix.

• Constitució d'una falsa continuïtat: La suposada continuïtat dels fets, ubicada a la nostra ment, no pot ser considerada vertadera en el sentit absolut, ja que aquesta continuïtat és una construcció mental. És a dir, la nostra percepció d'una successió ininterrompuda d'esdeveniments no garanteix que existeixi una continuïtat objectiva fora de la nostra percepció.
• Generació d'una sensació d'identitat: Tot allò que ha contribuït a formar la nostra identitat actual va tenir lloc en el passat, o bé en la nostra percepció d'aquest. Aquesta acumulació de records i experiències produeix la sensació que hi ha un "jo" continu, aun quan aquest "jo" sigui una construcció mental basada en esdeveniments passats.

4. De l'apartat 2 extreu i/o dedueix, enumera i explica totes les conseqüències que es deriven de creure que el futur existeix.

• Incapacitat d'aconseguir la felicitat: La felicitat es troba en el present i en viure el moment. Per tant, si la gent no viu el present i només pensa en un hipotètic futur, mai no la trobarà.
• Frustració per la incapacitat de viure el present: Viure anticipant el futur condueix a no experimentar ni valorar el que succeeix ara, i això genera frustració.
• Autosugestió per la no arribada d'un futur idealitzat: Les persones que passen el dia pensant en un futur fantasiós tendeixen a tenir expectatives molt altes sobre aquest, les quals gairebé mai s'acompleixen, cosa que genera decepció i sofriment.

5. Intenteu explicar per què sense la identificació amb els pensaments desapareix el "jo".

Nosaltres, el nostre "jo", es caracteritza per tenir un seguit de gustos, aspiracions i maneres particulars de veure les coses. En el moment en què deixem de identificar-nos amb els nostres pensaments i amb els sentiments que aquests generen —i, en canvi, ens centrem en l'aquí i l'ara—, tot allò anterior perd intensitat i, amb això, la sensació d'un "jo" permanent disminueix i pot arribar a desaparèixer.

Preguntes sobre la ment operativa, especulativa i el patiment

7. Expliqueu amb claredat i exemples què és la "ment especulativa o acaparadora" i la "ment operativa o intuïtiva".

Un exemple que il·lustra ambdós conceptes seria el següent: imaginem que trobem una oferta de feina que ens crida molt l'atenció i que ens interessa. La ment operativa seria la responsable de posar-nos a treballar d'immediat per tal d'aconseguir-la: redactar un currículum, preparar una carta de sol·licitud, organitzar entrevistes, etc. En canvi, la ment especulativa o acaparadora seria la culpable de distreure'ns fent fantasies sobre què faríem amb els diners si aconseguíssim la feina, imaginant escenaris idealitzats i acumulant desitjos i expectatives que no ens porten a l'acció.

8. Resumeix en uns punts clars i sintètics el que s'ha de fer per alliberar-se del temps i viure en el present.

1. Comprendre l'enorme pèrdua de temps que suposa viure al passat o al futur i l'ansietat que això provoca.
2. Experimentar l'ara: dedicar un moment per ser conscient del nostre entorn i entendre la importància del present.
3. Acceptar la necessitat inevitable de marcar-se objectius, però sense angoixar-se en excés per ells.
4. Fer el canvi progressivament: dedicar cada vegada més temps a l'esforç de concentrar-se en l'ara fins que esdevingui un hàbit natural.

Preguntes: 1. Per què res percebut pot ser "jo" o "meu"?

Pel fet que, si una cosa és percebuda, podem intuir que és aliena a nosaltres. Això és degut a que no podem observar la nostra pròpia consciència des de dins de la mateixa manera que observem objectes; per tant, l'objecte percebut queda separable de la consciència que percep. El fet de poder observar alguna cosa suggereix que aquesta cosa no forma part de la nostra consciència immediata.

2. Expliqueu i poseu exemples de per què no podem ser la nostra pròpia ment?

De fet, podem diferenciar-nos dels nostres pensaments: el nostre autèntic "jo" mai no canvia, mentre que els pensaments canvien constantment i sovint no tenim control sobre ells. Per exemple, podem observar com ens apareixen pensaments d'ira, por o dubte sense haver-los generat voluntàriament; això mostra una separació entre l'observador (consciència) i la ment (flux de pensaments).

3. Què som si no som la nostra pròpia ment?

Si el "jo" i la ment són independents i podem percebre els pensaments que emana la ment, som essencialment els observadors d'aquest flux: la consciència que escolta i contempla els pensaments, més enllà dels continguts mentals. Som, doncs, testimonis o presències que perceben la ment.

4. Sabríeu dir, a la llum d'aquest article, d'on prové el patiment de la majoria dels éssers humans?

Del seu desig de veure els seus desitjos fet realitat i de la creença que això depèn completament d'ells. Aquestes expectatives i lligams als desitjos generen ansietat i sofriment quan la realitat no s'ajusta al que s'espera.

5. Sabríeu explicar per què no podem de cap manera interferir en el curs dels pensaments o de la ment?

Perquè els pensaments no depenen directament de la nostra voluntat i no hi ha cap mitjà senzill per interactuar amb ells o alterar-los de manera immediata. Sovint els pensaments apareixen espontàniament i la nostra capacitat d'interferir-hi només es manifesta a través de pràctiques sostenides (atenció, meditació, disciplines mentals) que canvien la relació amb ells, però no controlen l'aparició espontània dels continguts mentals.

6. Expliqueu, a la llum d'aquest article, per què no "estem" ni a l'espai ni al temps?

Tant l'espai com el temps són construccions mentals: formes en què la ment organitza l'experiència. Donat que la consciència no és una cosa continguda dins d'aquestes construccions sinó que les percep, l'espai i el temps resulten alienes a la naturalesa essencial de la consciència observadora.

7. Com explicaríeu, per tant, la llibertat?

La llibertat, segons aquest enfocament, no és una llibertat absoluta de controlar tots els continguts mentals, sinó la llibertat d'escollir ser conscient o no dels pensaments que apareixen. Això vol dir que la nostra llibertat radica en la capacitat d'adoptar una actitud d'observació i no identificació, més que en el control directe dels processos mentals.

8. Expliqueu, amb paraules vostres, què és per l'autor "simplement ser"?

"Simplement ser" consisteix a abandonar la creença que tenim un control total sobre la nostra vida i reduir-se a relaxar-se, acceptar i deixar que les coses succeeixin com han de succeir. És una actitud de presència i rendició no passiva, que implica deixar de lluitar contra el flux dels pensaments i de la realitat i habitar l'instant present amb serenitat.