Plató, Sòcrates i els Filòsofs Presocràtics

Crítica a l'escepticisme i al relativisme

Plató rebutja l'escepticisme, ja que aquest nega rotundament la possibilitat del coneixement, considerant-lo només una qüestió d'habilitat argumentativa. Per a Plató, el coneixement és possible perquè és fix. Així mateix, critica el relativisme perquè afirma que existeixen moltes veritats diferents sobre les mateixes coses, depenent del subjecte que les utilitzi. Per a Plató, en canvi, existeixen veritats absolutes, que són les Idees. A més, el relativisme fa impossible l'ensenyament i l'existència d'una veritat absoluta.

Plató vs. Sòcrates

El filòsof anterior a Plató amb qui coincideix pràcticament en tot és el seu mestre, Sòcrates. L'empremta socràtica és evident en Plató, especialment en la seva concepció del diàleg com a mitjà d'investigació filosòfica i de la veritat. Així mateix, tots dos creuen en la teoria de la reminiscència, segons la qual conèixer és recordar.

Tant Plató com Sòcrates coincideixen en què la veritat està en l'ésser i, per tant, donen una gran importància a l'ànima enfront del cos. Plató hereta de Sòcrates la idea que no es pot fer el bé si no es té un coneixement estricte del que és el bé; motiu pel qual Plató considera que els reis filòsofs són els únics capaços de governar.

En altres paraules, coincideixen a ser enemics del relativisme moral i en la recerca de la precisió en l'aplicació i significat dels conceptes morals, la qual cosa pressuposa una essència que ha de ser descoberta. Plató proposa que aquesta essència són les Idees i d'elles emana el seu significat, ampliant així el concepte socràtic de dialèctica.

Filòsofs Monistes

• Tales (635-545 aC): Afirma que l'origen de tot, és a dir, l'arkhé, es troba a l'aigua. Intenta explicar la natura a partir de la pròpia natura. Observa que la vida només sorgeix on hi ha aigua, per tant, l'aigua genera coses i té una gran capacitat de transformació (sòlid, líquid, gasós).
• Anaximandre (610-546 aC): Deixeble de Tales. El principi de tot és l'àpeiron (allò indeterminat), és a dir, l'arkhé és algun tipus de matèria que no té cap tipus de qualitat definida.
• Anaxímenes (585-524 aC): Deia que el principi de tot és l'aire, perquè dels quatre elements, és el que menys qualitats té.

Filòsofs Pluralistes

• Empèdocles (492-432 aC): Considerat el pare conceptual de la química. Proposa quatre arkhés: terra, aigua, aire i foc (solucionant així el problema de Parmènides). Estableix dos principis: l'amor (atracció) i l'odi (rebuig), que són les forces que fan que els elements es juntin o es separin.