Plató i Sòcrates: Filosofia, Idees i Societat Ideal vs. Sofistes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,46 KB

Sòcrates i Plató: Influències i Relació Filosòfica

A part de les influències intel·lectuals, Sòcrates és el model d'home just, bo i per sobre de qualsevol circumstància moral. A la Carta VII, Plató diu que Sòcrates fou: «el més just dels homes». Tot i que Sòcrates no va ser l'únic filòsof que el va influir, sí que és el més important i el protagonista de tots els diàlegs, excepte l'últim (Les Lleis).

Plató, abans de ser deixeble de Sòcrates, havia estat influït pel sofista Cràtil, que estava molt interessat pel tema de les definicions. Però quan coneix Sòcrates, rebutja Cràtil perquè el considera relativista.

La importància que Plató donava al tema de la definició arrenca de Cràtil, tant com de Sòcrates. Distingir entre doctrines socràtiques i platòniques ha estat un dels temes més complicats de la història del pensament.

A l'època medieval, es pensava que Plató era una mena de secretari o copista de Sòcrates. A partir del Renaixement, quan es va disposar dels textos grecs dels diàlegs, es va fer evident que Plató era un pensador original i es va tendir a pensar que Plató utilitzava Sòcrates com si fos una màscara per expressar idees que no eren socràtiques sinó platòniques. De fet, Plató no és mai fidel a la lletra del socratisme; li interessa l'esperit crític més que el detall biogràfic. Els diàlegs de Xenofont, en què apareix Sòcrates, són globalment molt més respectuosos amb la història concreta.

Plató fabula bastant, però literàriament és d'una qualitat incomparable. Sòcrates és el protagonista dels diàlegs per dues raons fonamentals:

  • Plató fa un homenatge al mestre; la ciutat l'ha matat, però no pot impedir que continuï raonant a través del seu deixeble.
  • Sòcrates serveix també a Plató perquè posa en boca seva idees polítiques molt reaccionàries.

La Idea en Plató: Conceptes Fonamentals

  1. El **Concepte Universal** d'una cosa (en la definició).
  2. L'**Essència**: allò que és en sentit ple (el que és per si mateix).
  3. L'**Ideal**, el model, l'**Arquetip** o la **Forma pura** de la cosa.
  4. La **Causa**: el perquè una cosa és com és.
  5. La **Finalitat**: el sentit últim i superior d'una cosa.

Món Intel·ligible i Món Sensible: Dualisme Platònic

Coneixement:
  • **Món Intel·ligible:** Coneixement intel·lectual (Raó, episteme), captació d'estructures matemàtiques.
  • **Món Sensible:** Coneixement sensible (imatges, opinió, doxa), incapacitat de captació d'estructures matemàtiques.
Realitats:
  • **Món Intel·ligible:** Essències intel·ligibles i realitats permanents i immutables.
  • **Món Sensible:** Éssers corruptibles i mutables.
Influències Filosòfiques:
  • **Món Intel·ligible:** Parmènides (principi d'unitat, éssers en si, unitat, Idees).
  • **Món Sensible:** Heràclit (pluralitat i dispersió, participació, imatge, còpia de les Idees, multiplicitat, Coses).

La Societat Ideal de Plató: Estructura i Virtuts

A la societat ideal de Plató només hi ha tres classes socials: els magistrats, els guerrers i soldats i els productors o obrers. A cada classe hi correspon una virtut moral, un ofici i una ànima. Com que cada classe té una ànima, també té un caràcter propi, una forma de ser i de pensar que li és característica.

En esquema, l'estat platònic seria:

Classes Socials i Virtuts en l'Estat Platònic

  • **Objectiu General:** Harmonia de l'Estat
  • **Classes Socials:**
    • **Magistrats:**
      • **Virtut:** Prudència (saviesa)
      • **Ofici:** Legislar (governar)
      • **Ànima:** Racional
    • **Guerrers i Soldats:**
      • **Virtut:** Fortalesa
      • **Ofici:** Defensar l'estat
      • **Ànima:** Irascible
    • **Productors o Obrers:**
      • **Virtut:** Temprança (moderació)
      • **Ofici:** Produir aliments i serveis
      • **Ànima:** Concupiscible

Sòcrates i els Sofistes: Diferències Clau

  1. De Caire Metòdic: Diàleg Socràtic vs. Retòrica Sofista

    El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Defensa l'**intel·lectualisme moral** (tot home bo és savi, tothom coneix interiorment el bé). En canvi, els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Utilitzen la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot és opinió (doxa) i, per tant, no hi ha veritat. Defensen el convencionalisme moral.

  2. Ideal Filosòfic: Felicitat vs. Èxit Polític

    L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat, viure guiat per la sofrosine (prudència). En canvi, l'ideal sofista és aconseguir l'èxit, especialment l'èxit polític.

  3. Caire Pedagògic: Ensenyament Gratuït vs. Pagament

    Sòcrates fa el seu ensenyament de franc, per les places i els carrers, d'una manera informal, dialogant amb tothom. Els sofistes, en canvi, cobren i s'adrecen només als joves rics que els poden pagar.

  4. Conseqüències: Fonamentació Ètica vs. Relativisme

    Sòcrates vol **fonamentar la filosofia a través de la definició dels conceptes ètics** (què és el Bé, què és la Veritat...). Els sofistes, en canvi, prediquen l'**escepticisme i el relativisme**.

Entradas relacionadas: