Plató i els Presocràtics: Metafísica, Ètica i el Pas del Mite al Logos

Plató: La Teoria de les Idees i la Filosofia Integral

La Metafísica de Plató: El Món de les Idees

La metafísica de Plató es basa en la teoria de les Idees o Formes. Segons ell, el món sensible que percebem amb els sentits és canviant i imperfecte, mentre que el món intel·ligible està format per Idees eternes i immutables, que són la veritable realitat. Aquestes Idees només es poden conèixer mitjançant la raó i la filosofia.

Epistemologia: El Coneixement com a Reminiscència

L’epistemologia de Plató defensa que el coneixement veritable no prové dels sentits, sinó de la reminiscència: l’ànima recorda les Idees que ja coneixia abans d’entrar al cos. Per tant, el camí cap al coneixement passa per la raó i la contemplació.

Antropologia: La Teoria de l'Ànima Tripartida

La seva antropologia es fonamenta en la teoria de l’ànima tripartida. L’ànima té tres parts:

• La racional, que busca el coneixement i ha de governar.
• La irascible, relacionada amb el coratge i les emocions.
• La concupiscent, vinculada als desitjos i passions.

L’ésser humà ha d’harmonitzar-les, deixant que la part racional domini les altres.

Ètica i Política: La Recerca del Bé i la Polis Ideal

L’ètica de Plató es basa en la recerca del bé i de la virtut. Les quatre virtuts cardinals són:

• Prudència
• Justícia
• Valor (o Fortalesa)
• Moderació (o Temprança)

La justícia consisteix en què cada part de l’ànima compleixi la seva funció. Per això, Plató creu que els filòsofs són els més adequats per governar i guiar la societat.

En política, Plató proposa el model de la polis ideal, governada per filòsofs-reis. La societat es divideix en tres grups: productors, guardians i governants. L’objectiu de l’Estat és el bé comú i la justícia, i per aconseguir-ho l’educació és fonamental.

Estètica: Bellesa, Harmonia i Món Intel·ligible

En estètica, Plató considera que la bellesa és una manifestació de les Idees i que l’art ha d’elevar l’ànima cap al món intel·ligible. La bellesa és harmonia i equilibri.

Els Filòsofs Presocràtics: Del Mite al Logos

La Recerca de l'Arkhé (Principi Fonamental)

Abans de Plató trobem els filòsofs presocràtics, que van iniciar la recerca racional de l’origen de la natura (arkhé). Van suposar el pas del mite, que explicava el món amb relats i déus, al logos, que el va explicar amb la raó.

Principals Filòsofs Presocràtics i les seves Teories

Entre els presocràtics destaquen:

• Filòsofs de Milet:
  • Tales: Arkhé = aigua.
  • Anaximandre: Arkhé = apeiron (indeterminat).
  • Anaxímenes: Arkhé = aire.
• Heràclit: Tot canvia (panta rei). Arkhé = foc. Ordre universal = logos.
• Empèdocles: Quatre elements (terra, aigua, aire, foc).
• Anaxàgores: Partícules o homeomeries.
• Demòcrit: Atomisme. L’univers format per àtoms eterns i indivisibles.
• Pitàgores: Arkhé = nombre. L’univers té estructura matemàtica. L’ànima és immortal.
• Parmènides: L’ésser és únic, etern i immutable. El canvi és una il·lusió dels sentits.
• Zenó d'Elea: Va defensar Parmènides amb les seves paradoxes (p. ex., Aquil·les i la tortuga).

El Debat Central: Heràclit vs. Parmènides

Comparació Clau entre Heràclit i Parmènides

Heràclit defensava que tot està en constant canvi (panta rei) i que res roman igual. Per ell, l’arkhé és el foc, símbol del moviment i la transformació. A més, creia que darrere de tot canvi hi ha un ordre universal que anomena logos.

En canvi, Parmènides afirmava que el canvi és una il·lusió i que l’ésser és únic, etern i immutable. La diferència clau és que Heràclit veu el moviment com a essència de la realitat, mentre que Parmènides el nega i aposta per la permanència absoluta.

Heràclit: El Canvi Constant (Panta Rei)

Importància del Pensament d'Heràclit

La importància del pensament d’Heràclit és que introdueix la idea d’una realitat dinàmica i canviant. Amb ell neix la reflexió sobre el moviment i la transformació, essencials per a la filosofia i la ciència. Al mateix temps, aporta la idea del logos, que mostra que el canvi no és caòtic sinó que té un ordre racional.

El Foc com a Arkhé i la Relació amb el Canvi

Heràclit diu que el foc és l’arkhé perquè és l’element que millor simbolitza el moviment i la transformació constants. El foc mai és el mateix, està en canvi permanent, però alhora continua existint. Representa la realitat com un procés viu, basat en la tensió i la lluita d’oposats.

Síntesi de Plató: Unificació de Canvi i Permanència

Les teories d’Heràclit i de Parmènides semblen oposades: Heràclit diu que tot canvia i Parmènides que res no canvia. Tot i així, es poden sintetitzar si entenem que la realitat té una part canviant i una part permanent. El món sensible mostra el moviment i la transformació, mentre que darrere hi ha una essència eterna i immutable. Aquesta síntesi la recollirà Plató en la seva teoria dels dos mons: el món sensible (canviant) i el món de les Idees (etern).

Conceptes Clau dels Presocràtics

El Pas del Mite al Logos: Naixement de la Raó

El pas del mite al logos és molt important perquè marca el naixement de la filosofia i de la ciència. El mite explicava la realitat amb històries de déus i forces sobrenaturals, de manera arbitrària. En canvi, el logos busca explicacions racionals, universals i necessàries per entendre la natura. Gràcies a aquest canvi, els filòsofs grecs van començar a investigar el món de manera lògica i coherent.

Comparació entre Parmènides i Anaxímenes

Parmènides defensava que l’ésser és únic, immutable i etern, i que el canvi no és real sinó una il·lusió dels sentits. En canvi, Anaxímenes creia que l’arkhé és l’aire, i que a través de processos de condensació i rarefacció es transforma en totes les coses del món. Així, Parmènides nega el canvi, mentre que Anaxímenes l’explica a partir d’un element físic concret.

L'Apeiron d'Anaximandre: Concepte i Rellevància

Anaximandre de Milet proposa que l’arkhé és l’apeiron, que significa allò indeterminat o infinit. No és un element concret com l’aigua o l’aire, sinó una substància il·limitada i eterna d’on sorgeix tot. La seva importància és que introdueix un principi abstracte i universal, i representa un pas cap a una explicació més racional i filosòfica de la realitat.