Plató: La percepció del temps i la identitat personal

Preguntes:

1. Per què afirma Plató que 'una persona no és mai la mateixa en dos moments successius'?

Perquè una persona, en qüestió d’un instant, pot canviar de pensaments, de sentiments, d’ubicació, d’ocupació… És a dir, tot allò que pot definir una persona en un determinat instant.

2. Expliqueu per què diu Plató que 'l'observador no forma part de temps'?

Plató afirma que els observadors no formen part del temps degut a que són conscients de l’esdevenir, que és producte del pas d’aquest. De la mateixa manera, les persones no som conscients de la rotació i translació de la Terra perquè a diferència, sí que pertanyem al moviment d’aquest planeta.

3. De l'apartat 1 extreu i/o dedueix, enumera i explica totes les conseqüències que es deriven de creure que el passat existeix.

• Constitució d’una falsa continuïtat: La suposada continuïtat dels fets que ubicada a la nostra ment no pot ser considerada vertadera ja que aquesta es troba allà i només allà. És a dir, la nostra percepció de la continuïtat dels fets no és necessàriament encertada.
• Conferència d’una sensació d’identitat: Tot allò que ha donat forma a la nostra identitat actualment va tenir lloc al nostre passat, o bé, a la nostra percepció d’aquest.

4. De l'apartat 2 extreu i/o dedueix, enumera i explica totes les conseqüències que es deriven de creure que el futur existeix.

• Incapacitat d’aconseguir la felicitat: La felicitat es troba al present i en viure el moment, per tant, si la gent no ho fa i en el seu lloc no pensa en altra cosa que en un hipotètic futur, mai no la trobaran.
• Frustració per la incapacitat de viure el present.
• Autosugestió a causa de la no arribada d’un futur idealitzat que en realitat mai ho farà. La gent, en passar-se el dia pensant en un fals futur, acostumen a tenir grans expectatives sobre aquest, les quals gairebé mai arriben a complir-se.

5. Intenteu explicar per què sense la identificació amb els pensaments, desapareix el 'jo'.

Nosaltres, el nostre “jo”, es caracteritza per tenir un seguit de gustos, aspiracions i maneres de veure les coses particulars, aleshores, en el moment en que deixem de ser conscients dels nostres pensaments i de com es senten aquestes tres coses respecte aquests i en el seu lloc ens centrem en l’aquí i l’ara, tot lo anterior desapareix, incloent el “jo”.

7. Expliqueu amb claredat i exemples que és la 'Ment especulativa o acaparadora' i la 'Ment operativa o intuïtiva'?

Un exemple de tots dos conceptes seria el següent: Imaginem-nos que trobem un lloc de treball que ens crida molt l’atenció i que ens interessa. La ment operativa seria la responsable de posar-nos a treballar d'immediat per tal de poder aconseguir-lo: redactar un currículum, una carta de solicitud etc. En canvi, l’acaparadora seria la culpable de distreuren’s posant-nos a fantasiejar amb el que ens hi gastaríem els diners si aconseguíssim la feina.

8. Resumeix en uns punts clars i sintètics el que s'ha de fer per alliberar-se del temps i viure en el present.

• Comprendre l’enorme pèrdua de temps que suposa viure al passat o al futur i l’ansietat que això provoca.
• Experimentar l’ara. Dedicar un moment per ser conscient del nostre voltant i així entendre la seva importància.
• Acceptar l'inevitable necessitat de marcar-se objectius. No angoixar més del que cal.
• Fer el canvi progressivament: Dedicar-li cada cop més temps a fer un esforç per concentrar-se en l’ara fins que surti de manera natural

Preguntes:

1. Per què res percebut pot ser 'jo' o meu?

Pel fet de que una cosa sigui percebuda ja podem saber que és aliena a nosaltres. Això és degut a que no podem observar la nostra pròpia consciència, de manera que pel fet de ser capaços d’observar aquesta cosa, vol dir que no pertany a la nostra consciència.

2. Expliqueu i poseu exemples de per què no podem ser la nostra pròpia ment?

De fet podem diferenciar-nos dels nostres pensaments: el nostre auténic “jo” mai no canvia, quan els pensaments canvien a totes hores i no tenim cap control sobre ells.

3. Què som si no som la nostra pròpia ment?

Posat que el “jo” i la ment són independents i que podem percebre els pensaments que emana la ment, no som més que uns eterns escoltadors d’aquesta, la consciència.

4. Sabríeu dir, a la llum d'aquest article, d'on prové el patiment de la majoria dels éssers humans?

De la seva incapacitat de fer els seus desitjos realitat, ja que creuen que això depèn d’ells.

5. Sabríeu explicar per què no podem de cap manera interferir en el curs dels pensaments o ment?

Perquè no depenen de nosaltres i no hi ha cap mitjà per poder interactuar amb elles i alterar-les.

6. Expliqueu, a la llum d'aquest article, per què no 'estem' ni a l'espai ni al temps?

Tant l’espai com el temps són imaginacions, de manera que es troben a la ment, i donat que no pertanyem a la ment, l’espai i el temps també ens són aliens.

7. Com explicaríeu, per tant, la llibertat?

Som lliures o no som lliures? No es pot dir que siguem lliures si l’únic que depèn de nosaltres és la decisió de ser conscients o no dels pensaments que rebem.

8. Expliqueu, amb paraules vostres, què és per l'autor 'Simplement ser'?

Abandonar la creença de que tenim cap control de la nostra vida per a reduir-nos a relaxar-nos i deixar que les coses succeeixin com hagin de succeir