Plató: Mite de la Caverna, Carro Alat, Estat Ideal i Més

Mite de la Caverna

Imagina una caverna subterrània on hi ha uns homes lligats de cames i coll des de la infantesa, mirant sempre cap endavant, sense poder girar el cap. La seva única font de llum és un foc que es troba darrere d'ells, i entre ells i el foc hi ha un mur alçat. Uns altres homes passen portant objectes que projecten ombres a la paret del fons de la caverna.

Els homes lligats només poden veure les ombres dels objectes, i això és tot el que coneixen del món exterior. Creuen que les ombres són la veritable realitat, ja que mai han vist els objectes reals.

Imagina que un d'aquests homes lligats fos alliberat i obligat a sortir de la caverna cap a la llum del sol. Al principi, li faria mal als ulls, però s'acostumaria a la llum i començaria a veure les veritables formes dels objectes.

A mesura que l'home s'acostuma a la llum del sol, comença a comprendre que les ombres a la caverna no són la veritable realitat, sinó una imitació d'ella.

Si aquest home tornés a la caverna i intentés explicar als altres lligats la veritable realitat, probablement seria rebutjat o fins i tot matat. Així, la majoria prefereix mantenir-se en la ignorància, aferrant-se a les seves creences habituals.

Mite del Carro Alat

Quan Plató parla de l'ànima com un carro alat, està simbolitzant les diferents forces i impulsos que actuen en la naturalesa humana. L'auriga, que representa la part racional de l'ànima, té el paper de dirigir els dos cavalls alats, que simbolitzen les tendències positives i negatives de l'ésser humà. El cavall blanc representa les passions nobles i el cavall negre les tendències més baixes i corpòries.

El mite ens mostra com l'ànima, abans d'incorporar-se a un cos humà, resideix en el món de les idees, on pot contemplar la veritat absoluta i la bellesa perfecta. No obstant això, quan l'ànima s'encarna en un cos humà, es veu influïda pels desitjos i les limitacions del món material.

L'atracció cap a la bellesa física d'una altra persona desperta en l'ànima el record de la bellesa ideal que havia experimentat en el món de les idees. Aquest record fa renéixer les ales de l'ànima i impulsa l'individu a buscar la veritat i la bellesa ideals.

No obstant això, hi ha una tensió entre l'auriga i els cavalls alats. L'auriga, que representa la raó, desitja dedicar-se a la contemplació de la veritat i la bellesa ideals, mentre que els cavalls alats poden tirar l'ànima cap als desitjos i les satisfaccions del món material.

Teoria Política: Quin és l'Estat Ideal?

Plató, a "La República", estableix una relació entre l'individu i la societat, comparant l'ànima individual amb l'estructura de la ciutat. Argumenta que per entendre la justícia en l'ànima individual, primer hem de comprendre-la en la ciutat.

Segons Plató, així com l'individu té tres parts en la seva ànima (la racional, la irascible i la concupiscible), la ciutat també es pot dividir en tres classes: els governants-filòsofs, els guardians i els productors. Cada classe reflecteix una part de l'ànima: els governants representen la raó, els guardians la part irascible i els productors la part concupiscible.

En la societat ideal de Plató, els governants-filòsofs són els qui posseeixen saviesa i governen amb justícia, els guardians mantenen la seguretat i l'ordre, i els productors s'encarreguen de les necessitats materials. Aquesta divisió del treball està destinada a promoure l'eficiència i l'harmonia a la societat.

Per mantenir l'estabilitat en aquesta societat ideal, Plató proposa una educació rigorosa i una estricta selecció de líders. Els governants-filòsofs han de ser seleccionats d'entre els guardians més talentosos, i aquests líders han de viure de manera comunitària, sense propietats privades ni família estable, per evitar l'egoisme.

Plató també identifica diversos tipus de règims polítics, des de l'aristocràcia i la monarquia (que considera justos) fins a la tirania (el més injust). Cada règim es caracteritza pel principi que guia el seu govern: el bé en si mateix per a l'aristocràcia, l'honor per a la timocràcia, la riquesa per a l'oligarquia, la igualtat per a la democràcia i els desitjos i instints per a la tirania.

Plató considera que la justícia a la societat sorgeix quan les tres classes socials funcionen en harmonia, reflectint l'harmonia de les parts de l'ànima en l'individu. Els règims injustos, en canvi, sorgeixen quan les classes socials es desequilibren i es guien per principis menys virtuosos.

La Idea del Bé

Quan Plató compara el Bé amb el Sol, vol dir que el Bé il·lumina i dóna sentit a tot el coneixement, de la mateixa manera que el Sol il·lumina el món físic i ens permet veure les coses. Sense el Bé, les altres Idees no serien comprensibles, igual que sense la llum del Sol, les coses no serien visibles.

Plató argumenta que el Bé és la causa o font de les altres Idees. Això significa que tots els altres conceptes o idees sorgeixen del Bé. Sense la presència del Bé, les altres Idees no tindrien significat ni coherència. Tot el sistema de les Idees és cohesiu gràcies al Bé, que actua com un factor d'unió. És com el punt focal que dóna sentit a tot el sistema.

Glossari

• Acontentament: Satisfacció plena de totes les necessitats corporals. Proporciona els plaers sensuals, però no és suficient per proporcionar la felicitat a les persones.
• Apetits animals: Desitjos que tenim en comú amb la resta dels animals i que estan lligats a les necessitats primàries (menjar, beure, dormir, etc.).
• Conseqüencialisme: Teoria ètica que diu que el bé o el mal d'una acció moral s'han de determinar a partir de les conseqüències que produeixin en els altres, més que no pas en funció dels motius de la persona que actua.
• Dignitat humana: Tret essencial de la condició humana que tot ésser humà posseeix en una forma o altra i en una certa proporció amb les seves facultats superiors. Ens proclama com a iguals i és fonament ètic i polític dels drets humans.
• Ésser progressiu: Es basa en la idea que els éssers humans tenen la capacitat de millorar les seves habilitats superiors i perfeccionar-les. Aquest procés se centra a desenvolupar la mateixa individualitat i per fer-ho són importants la llibertat i la varietat de situacions.
• Eudemonisme: Teoria ètica que defensa la felicitat com a bé suprem (el bé més important) i fi últim (objectiu final) per a l'ésser humà.
• Facultats superiors: Facultats que ens diferencien de la resta dels animals. Són aquestes: la intel·ligència (realitzada com a desig de saber, coneixement i desenvolupament d'una cultura intel·lectual), la sensibilitat estètica (plasmada en la creació o el gaudi de l'art) i els sentiments morals (part de nosaltres que ens fa sentir empatia amb les altres persones).
• Felicitat: Bé suprem i fi últim per a l'ésser humà. S'identifica amb la recerca del plaer i l'evitació del dolor. S'aconsegueix la felicitat quan s'arriben als plaers intel·lectuals.
• Hedonisme: Teoria ètica que defensa el plaer com a bé suprem i fi últim per a l'ésser humà.
• Individualisme: Teoria ètica i política que dona prioritat als interessos propis de l'individu sobre els interessos o les necessitats de la societat.
• Individualitat: Conjunt de trets característics d'una persona. La idea de l'ésser humà com a ésser progressiu implica que aquests trets es desenvolupin d'una manera original, diversa i singular.
• Moral de porcs: Aquesta expressió s'utilitza per criticar l'ètica de Mill. Alguns crítics deien que la visió hedonista de Mill, és a dir la cerca de felicitat i plaer, és tan simple que es pot comparar amb la satisfacció dels animals, en aquest cas els porcs.
• Plaers animals: Plaers que estan lligats a la satisfacció de les necessitats corporals i que els éssers humans tenen en comú amb la resta dels animals.
• Plaers corporals: Plaers resultants de la satisfacció de les necessitats corporals, els quals són menys valuosos que els plaers de l'intel·lecte.
• Plaers de l'intel·lecte: Plaers que s'obtenen a través de les facultats superiors, els quals són més valuosos que els plaers corporals.
• Principi d'utilitat: Tota acció és bona quan promou felicitat, és a dir, l'augment del plaer i la disminució del dolor. La idea última és procurar la màxima felicitat possible al nombre més gran de persones.
• Simpatia: La simpatia impulsa la col·laboració per aconseguir la felicitat i el benestar de tot el grup.
• Utilitarisme eudemonisme: Teoria ètica en la qual la utilitat s'identifica amb la consecució de la felicitat a través del desenvolupament i l'exercici de les nostres facultats superiors.
• Utilitarisme: Teoria ètica que considera la utilitat com el bé suprem i fi últim per a l'ésser humà, entenent per utilitat la màxima felicitat possible al màxim nombre de persones i per felicitat el plaer o l'absència de dolor.
• Utilitat: Tot allò que augmenti la felicitat no solament de qui actua, sinó de tots els que en puguin resultar afectats. Implica buscar el benestar general i considerar el bé comú en les decisions, fins i tot quan es podria entrar en conflicte amb els nostres propis interessos personals.

Comparació entre Mill i Plató

La filosofia moral de Mill i la de Plató ofereixen perspectives diametralment oposades sobre la naturalesa de la felicitat i la moralitat. Per a Mill, la felicitat és la base de la moralitat, mentre que per a Plató, la felicitat es troba en la identificació amb el Bé i la consecució de la virtut i el coneixement.

Mill diu que la felicitat és la clau de tot. Per a ell, una acció és bona si fa que la gent es senti feliç. Ho mesura tot pel plaer i el benefici que pot proporcionar. Però hi ha gent que diu que aquesta manera de veure les coses pot ser una mica egoista, ja que es centra massa en el que et fa feliç a tu i no en els altres. Però els seus defensors argumenten que, en realitat, si tots busquem ser feliços, també hem de pensar en la felicitat de la gent que ens envolta. D'altra banda, Plató pensa que la felicitat es troba a entendre el que és bo. Per a ell, això significa buscar el coneixement i la virtut. Veure la veritat i allunyar-se dels desitjos materials és el camí cap a la felicitat segons Plató. És una idea més idealista, on la veritat i la bondat són les claus. Així que, mentre que Mill veu la felicitat com una cosa que es pot calcular en termes de plaer i beneficis, Plató la veu com una cosa més elevada, una mena de coneixement profund i identificació amb el bé. Cada un té la seva pròpia manera de veure què fa que la vida sigui bona i plena de significat.

Crítica a la Democràcia

Els sofistes ensenyaven que els valors són relatius i depenen de les circumstàncies i les opinions de les persones. Això significa que en democràcia, on l'opinió de la majoria té més importància, cap valor és considerat com absolut. Per tant, que una acció sigui justa o injusta no pot dependre de l'opinió de la majoria, perquè aquesta potser equivocada.

Plató critica el sistema democràtic per donar igual oportunitat de govern a tothom, independentment de les seves capacitats. Això pot conduir al govern dels ignorants i al poder de la retòrica sobre la veritat.

Es destaca la retòrica no implica veritat sinó creença, i és efectiva principalment amb les masses ignorants. Això contrasta amb el coneixement autèntic (episteme) que es fonamenta en la raó i no en el desig.

Plató entén la política com un saber, i argumenta que per ser un bon polític i governar justament, és necessari conèixer la veritable justícia.

Teoria de les Idees

• Món de les idees: Segons Plató, les Idees són realitats absolutes i eternes que existeixen independentment del món sensible. No són simples conceptes mentals, sinó entitats reals que són immutables, perfectes i universals. Cada Idea representa l'essència o la forma perfecta d'una cosa. Aquestes Idees són la veritable realitat, i el món sensible només en és una imitació imperfecta.
• Món sensible: Món material que percebem amb els nostres sentits. És un món de canvi constant, imperfecció i relatiu. Les coses en aquest món són imperfectes perquè no són més que imitacions de les Idees perfectes del món intel·ligible. La seva existència depèn de la participació en les Idees.

En l'explicació de l'origen del món sensible, Plató distingeix tres causes: la causa material (la matèria caòtica), la causa exemplar (les Idees que serveixen com a models perfectes) i la causa eficient (el Demiürg que dóna forma a la matèria basant-se en les Idees). Aquestes tres causes treballen conjuntament per produir l'ordre i l'estructura del món sensible.

Relació amb el Demiürg: Aquesta entitat és responsable de donar forma al món sensible, basant-se en els patrons ideals o les Idees. El món sensible és una manifestació d'aquests patrons ideals a través de l'acció del Demiürg.

Teoria del Coneixement

Plató sosté que hi ha dos tipus de realitat i dos models de coneixement. El coneixement sensible, basat en els sentits, és imperfecte i conduirà a la il·lusió o creença. En canvi, el coneixement racional, a través de la raó, és autèntic i conduirà a la veritat. Plató il·lustra aquesta idea amb l'al·legoria de la línia, on el coneixement passa de la foscor a la claredat i de la falsedat a la veritat. El coneixement sensible comença amb la il·lusió, seguit per la creença en les aparences. La raó deductiva ofereix un grau més alt de certesa, però només la contemplació de les idees proporciona el veritable coneixement objectiu i universal, allunyat de les meres opinions.