Plató: Justícia, Ànima i la Idea del Bé a La República
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,55 KB
La Justícia Platònica: Ciutat i Individu
En aquest fragment, Plató estableix que la justícia, tant en la ciutat com en l’individu, segueix el mateix principi fonamental: la correcta distribució de tasques entre les seves diferents parts. A la ciutat, cadascuna de les classes socials —els governants, els guardians i els comerciants— ha de complir el seu rol específic. De la mateixa manera, en l’individu, les tres parts de l’ànima —la raó, l’esperit i el desig— han de realitzar la seva funció corresponent per aconseguir la justícia. Així, la justícia es manifesta quan cada part de l'individu i de la ciutat fa allò que li pertoca de manera ordenada i harmònica.
La Comprensió del Bé i l'Ascensió a la Llum
En aquest fragment, Plató descriu la dificultat d'assolir la veritable comprensió del Bé, que es troba al cim del món cognoscible. Compara la visió del Bé amb l'ascensió d'un individu des de la foscor d'una cova cap a la llum del sol. El Bé és la causa de tota la bellesa i la rectitud, tant en el món visible com en el món intel·ligible. Aquells que desitgen actuar amb saviesa, tant en la vida privada com en la pública, han de contemplar aquesta idea, ja que és fonamental per a la veritable comprensió i una acció correcta.
L'Aplicació de la Justícia: Ciutat com a Model
En aquest fragment, Plató argumenta que la justícia, un cop observada en una ciutat justa, pot ser aplicada també a l'individu. La ciutat es presenta com un model on es visualitzen les tres parts de l'ànima humana —la raó, l'esperit i el desig— treballant en harmonia. Aquestes mateixes parts es poden trobar en l'individu. L'home just és comparable a la ciutat justa, ja que les mateixes condicions que fan la ciutat justa són les que fan que l'individu sigui just. Així, la justícia es manifesta tant en el nivell col·lectiu com en el personal.
Harmonia Interna: Justícia en l'Ànima i la Ciutat
En aquest fragment, Plató compara la justícia en la ciutat amb la justícia en l'individu. La justícia en una ciutat es manifesta quan cada classe social realitza la seva tasca pròpia, mentre que en l'individu es manifesta quan les tres parts de la seva ànima —la raó, l'esperit i el desig— treballen en harmonia. La justícia interna de l'individu es fonamenta en l'ordre i la concòrdia entre aquestes parts. Quan això s'aconsegueix, l'individu actua de manera justa i sàvia, i la injustícia es defineix com l'alteració d'aquest estat d'harmonia.
L'Analogia de la Cova i la Idea del Bé
En aquest fragment de La República, Plató fa una analogia entre el món visible (la regió revelada per la vista) i el món intel·ligible, comparant la llum del foc a la presó amb el poder del sol. La pujada del presoner cap a l'exterior simbolitza l'ascensió de l'ànima cap a la comprensió de les Idees, en particular la Idea del Bé. Aquesta Idea del Bé és la causa de tot el que és bell i recte, tant en el món visible com en el món intel·ligible. La contemplació d'aquesta Idea és essencial per actuar de manera assenyada.
La Naturalesa de la Justícia i l'Home Just
En aquest fragment, Plató explora la naturalesa de la justícia a partir de la comparació entre la ciutat i l’individu. La justícia es manifesta quan cada part fa allò que li pertoca. Per comprovar-ho, Plató utilitza l'exemple d'un home que, per naturalesa, no es deixaria corrompre per diners ni cometria actes injustos com el robatori. La justícia, per tant, es produeix quan les diferents parts de la persona o la ciutat funcionen de manera ordenada i pròpia, sense interferir entre elles.
La Unitat de la Justícia: Ciutat i Persona
Plató argumenta que la justícia en l'individu i en la ciutat és la mateixa. Així com la ciutat és justa quan cada classe fa allò que li pertoca, l'individu també serà just quan cada part de la seva ànima compleixi la seva funció pròpia. Per això, si la ciutat és sàvia, valenta i justa per aquestes raons, l'individu també haurà de ser-ho, ja que la justícia es basa en l'harmonia i l'ordre intern, tant a nivell col·lectiu com individual.
La Percepció de la Realitat i la Idea del Bé
Plató compara el procés de percepció de la realitat amb una ascensió des de la presó (el món visible) cap al món intel·ligible. Al món cognoscible, la Idea del Bé és l’última a ser percebuda i és difícil de captar. Quan aquesta Idea és percebuda, es reconeix com la causa de tot el que és recte i bell en el món. Així, la Idea del Bé és central tant en el món visible com en l'intel·ligible, i és essencial per a una vida assenyada en la societat i en la política.