Plató: Justícia, Ànima i Ciutat a la República

Anàlisi del Text 3 (PAU Juny 2011)

—Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d'esforç, i ens hem posat d'acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l'ànima de cadascun, i en nombre igual.

—Així és.

—No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, sigui savi també l'individu?

—Per què no?

—I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que és valent l'individu, ho sigui també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut?

—Així ha de ser per força.

—I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat.

—També això és totalment necessari.

—Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perquè cadascuna de les seves tres classes hi feia allò que li era propi.

—No crec que ho hàgim oblidat.

—Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi.

Fragment de la República, Llibre IV

1. Idees Principals del Text (2 punts)

Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Idees Clau

• Les tres classes en la ciutat es corresponen amb les tres parts de l'ànima.
• Allò que fa just a una persona és completament anàleg a allò que fa just un estat: que cadascuna de les seves parts faci allò que li és propi.

Tema Central

Definició de la justícia com a virtut personal.

Tesi Principal

L'individu just o virtuós és aquell en què cada part de l'ànima fa la funció que li pertoca: la part racional governa, la fogositat lluita perquè es compleixin els designis de la primera i aquestes dues s'imposen sobre la part concupiscible a fi que es moderi en la recerca dels plaers corporals.

Justificació Argumental

Argument analògic: correspondència entre les funcions de l'ànima i les funcions dels estaments socials en una ciutat justa.

2. Significat de Termes Clau (1 punt)

Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:

1. Ciutat Sàvia

   Ciutat que està regida per un filòsof amb la formació adequada.

2. Classes Socials

   Cadascun dels tres grups de ciutadans que formen la ciutat: (i) pagesos i artesans; (ii) els guardians; (iii) i els governants.

3. Anàlisi de la Justícia Individual (3 punts)

Expliqueu el sentit i la justificació de la frase següent del text: «hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

• Descripció de les tres classes de la ciutat.
• La ciutat és justa si cadascuna de les classes fa allò que li és propi.
• Descripció de les tres parts de l'ànima.
• Un individu és just si cadascuna de les tres parts de l'ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres.

4. Comparativa de la Naturalesa Humana (2 punts)

Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció de la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental.

5. Reflexió sobre la Raó com a Guia (2 punts)

Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: «Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l'acció». Argumenteu la resposta.

• Primer cal explicar la relació entre les parts de l'ànima i les virtuts.
• Pel que fa a l'opinió, jo faria notar l'excessiu maniqueisme que suposa contraposar la part racional i la part apetitiva: ¿necessàriament la persona que no cultiva la intel·ligència actua malament?