Plató: La Idea del Bé, Mite de la Caverna i Teoria del Coneixement

La Idea del Bé en Plató

La Idea del Bé representa el sentit d’excel·lència màxima o perfecció. A La República, Plató la compara amb el Sol.

• Funció ontològica: És la causa de l'ésser de les restants Idees i de l'existència de les coses del món material i sensible. El Bé és sinònim d'ordre, harmonia i Bellesa.
• Funció epistemològica: És també la causa de la intel·ligibilitat de les Idees i l'objecte últim del coneixement filosòfic. El Bé és sinònim de Veritat.
• Funció ètica i política: És el fonament de l'ètica i de la política. Només aquell que coneix el Bé és capaç de copsar en què consisteix el veritable bé humà, al qual els homes anomenen felicitat. El Bé és sinònim de Virtut. De la mateixa manera, el bon governant necessita tenir coneixement del Bé en si mateix si vol tenir una visió clara del bé de l'Estat. És la meta última de l'educació del filòsof governant. El Bé és sinònim de Justícia.

Gènesi i Estructura del Món Sensible

El món sensible és el resultat de tres elements: l'artífex, el model i la matèria (o receptacle). L'artífex, anomenat Demiürg, construeix el món a partir de la caòtica matèria, intentant plasmar sobre aquesta el model de les Formes Eternes (Idees). El món material és, per a Plató, una còpia imperfecta del món de les Idees.

La Teoria del Coneixement Platònica

El Coneixement com a Record: Reminiscència o Anàmnesi

L'ànima humana, sent immortal, ja posseeix tot el coneixement; en encarnar-se en un cos, l'oblida. L'únic que cal per assolir el veritable coneixement és recordar.

El Mite de la Caverna

Plató presenta una caverna on uns presoners estan lligats amb unes fortes cadenes de manera que només poden veure la paret que tenen al davant. Darrere d'aquests homes, a la mateixa caverna, hi ha una paret, i darrere, un foc. Entre el foc i el mur hi ha uns altres homes, "mercaders" que, com titellaires, fan moure tota mena d'objectes. El foc projecta la imatge d'aquests objectes a la paret.

Un dia, un dels presoners aconsegueix alliberar-se i puja cap amunt de la caverna, on veu tot el que està passant. Quan surt a l'exterior, li costa molt mantenir els ulls oberts a causa de la forta llum del sol que el cega. Quan s'hi va acostumant, arriba a conèixer l'autèntica i veritable realitat i la seva font. Aquest presoner, si decideix tornar a la caverna, tindrà moltes dificultats i haurà de resistir les burles dels altres presoners.

• Sol: Idea del Bé
• Caverna: Món Sensible
• Presoner alliberat: Filòsof coneixedor de la Idea del Bé

La Metàfora de la Línia

Si dividim una línia en dues parts, l'una representa el món sensible i l'altra, el món intel·ligible. La part que correspon al món intel·ligible és més gran, ja que el món intel·ligible té més realitat.

Dividim cada segment segons una mateixa proporció. Sobre la part de la línia que representa el món sensible, farem dues divisions: la primera correspon a les imatges dels objectes materials (ombres), i la segona, als objectes materials mateixos, és a dir, a totes les coses del món sensible, siguin naturals o artificials.

De la mateixa manera, sobre la part de la línia que representa el món intel·ligible, la primera divisió correspon a les imatges de les Idees (els objectes matemàtics) i la segona, als objectes més reals (les Idees).

El grau més baix de coneixement és la percepció sensible, i va avançant cap al món de les Idees, que és on es troba la Idea del Bé.

Amb la metàfora de la línia, Plató vol mostrar l'existència de dos tipus diferents de coneixement:

• El coneixement sensible, que no és autèntic coneixement, sinó mera opinió (doxa), ja que es basa en la captació de la realitat sensible per mitjà dels sentits.
• El coneixement intel·ligible, que és l'autèntic coneixement i base de la ciència (episteme), ja que ens permet captar, mitjançant la raó, el món més real i autèntic, el món de les Idees.